Cristina Dom¨¨nech: ¡°Volem que tothom es faci seva La Setmana i s¡¯organitzin activitats arreu, com passa amb Sant Jordi¡±

La directora de La Setmana del Llibre en Catal¨¤, Cristina Dom¨¨nech, t¨¦ una ambici¨® a mig termini. Vol que tothom es faci seva La Setmana, que es converteixi en una nova data cultural i festiva al calendari de tots els territoris de parla catalana, com passa amb Sant Jordi, i s¡¯organitzin activitats arreu. Com a far que irradia la difusi¨® del llibre en catal¨¤, el festival s¡¯ha convertit en un aparador de les novetats de tardor, per¨° tamb¨¦ segueix sent el millor expositor de fons editorials. Despr¨¦s d¡¯uns anys acomodats al Moll de la Fusta, la celebraci¨® de la Copa de l¡¯Am¨¨rica els ha enviat puntualment al passeig Llu¨ªs Companys, on se celebrar¨¤ del 20 al 29 de setembre.

PREGUNTA. ?s la seva tercera Setmana com a directora, hi arriba m¨¦s tranquil¡¤la?

RESPOSTA. Hi arribo amb m¨¦s expe?ri¨¨ncia i, per tant, amb m¨¦s seguretat, i tamb¨¦ amb la mateixa il¡¤lusi¨®, o m¨¦s. Per¨° tamb¨¦ amb un estat d¡¯alerta, perqu¨¨ hi ha un canvi d¡¯ubicaci¨®, que ens obliga a fer certes adaptacions.

P. El trasllat a l¡¯avinguda Llu¨ªs Companys ¨¦s el principal canvi, obligats per la celebraci¨® de la Copa de l¡¯Am¨¨rica. Sentiu que us han expulsat del Moll de la Fusta, on est¨¤veu tan ben acomodats?

R. Ens ha obligat a fer un canvi, a espavilar-nos, per¨° l¡¯¨²nic que volem ¨¦s que el nostre prop¨°sit, que ¨¦s acostar al llibre en catal¨¤ al p¨²blic, no quedi perjudicat per aquest canvi d¡¯ubicaci¨®. I el que hem fet ¨¦s capgirar-ho i veure-ho com una oportunitat, per captar un p¨²blic nou, perqu¨¨ ens movem d¡¯espai i de dates, i coincidirem amb la Merc¨¨. Llavors, aix¨° vol dir que tindrem un p¨²blic que habitualment no ve al Moll de la Fusta. Ens ho hem agafat com un repte, de ser capa?os de captar p¨²blic nou.

P. Per¨° ¨¦s una millor o pitjor ubicaci¨® per a La Setmana?

R. Com a directora de La Setmana, i pensant en el projecte que tenim plantejat, ¨¦s millor el Moll de la Fusta, perqu¨¨ et permet donar-li dimensi¨® de festival. Vol dir espais de lectura, espais de relax, una zona de bar, tres escenaris, m¨¦s l¡¯espai familiar.

P. Llavors s¡¯han sacrificat zones?

R. S¡¯ha sacrificat un escenari i la zona de foodtrucks, nom¨¦s hi haur¨¤ un bar, i l¡¯espai familiar tamb¨¦ ¨¦s m¨¦s petit. Tenim menys metres. Per¨° estarem al centre de Barcelona i ho hem d¡¯aprofitar. No siguem burros, captem aquest p¨²blic que passar¨¤, que potser ni sap qu¨¨ ¨¦s La Setmana, se la trobar¨¤.

P. Va ser una comunicaci¨® unilateral, veient que no hi havia alternativa?

R. No, ho hem treballat conjuntament. L¡¯Ajuntament ens va avisar des del dia zero que aix¨° passaria, i ells han estat molt productius a l¡¯hora d¡¯ajudar-nos a trobar un espai. No puc dir altra cosa. Des de l¡¯ICUB han estat al nostre costat per buscar un espai i aquest ¨¦s el millor, perqu¨¨ ¨¦s molt dif¨ªcil trobar espais que tinguin aquestes caracter¨ªstiques.

P. Per¨° el regust que queda ¨¦s que sempre passa per davant l¡¯esport o els grans esdeveniments esportius que la cultura?

R. No, no puc dir-ho... ?s un tema de ciutat, no? Si estic d¡¯acord amb la Copa de l¡¯Am¨¨rica o no ¨¦s un tema personal. Jo tinc les meves creences i les meves maneres de pensar, per¨° crec que no puc entrar a valorar si aix¨° passa sovint o no... ?s clar que la cultura ha de tenir un paper rellevant en tot el dinamisme de la ciutat, i La Setmana, per mi, ¨¦s una pe?a clau en tot l¡¯engranatge de Barcelona.

P. En un moment de decreixement de l¡¯¨²s social del catal¨¤, fa patir que aix¨° afecti el llibre, que d¡¯altra banda passa un bon moment?

R. ?s veritat, les xifres no enganyen. Pel que fa a edici¨® s¡¯estan fent projectes superinteressants, a nivell d¡¯editorials, col¡¤leccions, i despr¨¦s, d¡¯altra banda, veiem que al carrer l¡¯¨²s social est¨¤ retrocedint. Aix¨° ¨¦s grav¨ªssim. Crec que encara hem de veure qu¨¨ passar¨¤ amb la generaci¨® jove. Veurem qu¨¨ passa quan siguin consumidors del llibre d¡¯adult. Ara s¡¯estan consumint, s¡¯estan venent molts llibres infantils i juvenils, per¨° quan aquest p¨²blic es faci m¨¦s gran veurem qu¨¨ passa. En deu anys les coses poden canviar molt¨ªssim. M¡¯agradaria ser optimista, ¨°bviament.

P. Hi participen editorials, llibreters, entitats... Qui n¡¯¨¦s el gran beneficiat?

R. El visitant. Perqu¨¨ ¨¦s un esdeveniment gaireb¨¦ ¨²nic, perqu¨¨ el visitant veur¨¤ els fons de les editorials, no en tota la seva extensi¨®, per¨° molta s¨ª. Un visitant pot veure tot el que ha publicat Quaderns Crema, o qualsevol altre. Aquests fons, aquests cat¨¤legs, a les llibreries no hi s¨®n. S¨®n dif¨ªcils de trobar. I en canvi, all¨¤ pots veure-ho tot, sigui a trav¨¦s d¡¯una llibreria o d¡¯una editorial directament. I aix¨° no passa amb un Sant Jordi, que s¨®n novetats i novetats.

P. Per¨° fa la sensaci¨® que cada cop s¡¯hi assembla m¨¦s, no? Les editorials ho aprofiten per presentar les novetats de tardor.

R. Per al visitant no passa, per¨° de cara als mitjans hi ha la represa liter¨¤ria de tardor, i La Setmana coincideix amb la represa. Una cosa que ¨¦s un ¨¨xit de La Setmana, de tota la gent que ha estat treballant durant tants anys, ¨¦s que les editorials hi han ajustat el seu calendari de novetats. I la premsa se¡¯n fa ress¨°. Per¨° si visites La Setmana trobes els cat¨¤legs i els fons.

P. Els llibreters s¡¯han queixat que venen m¨¦s les editorials que ells.

R. No, a La Setmana venen llibreters que representen els segells, per tant, crec que ¨¦s un win-win de les dues parts. Al final, tot s¨®n llibres en catal¨¤, el que estan oferint, no? Crec que, per a les llibreries, La Setmana tamb¨¦ ¨¦s la seva festa.

P. Hi ha alguna cosa nova que es pugui trobar aquest any?

R. ?s una edici¨® adaptada a la que hem anat fent aquests ¨²ltims tres anys. Oferir una programaci¨® molt ¨¤mplia que doni valor al llibre en catal¨¤, no nom¨¦s a la literatura catalana o la literatura en catal¨¤, aix¨° ¨¦s molt important, estem parlant tamb¨¦ de llibres de cuina, ci¨¨ncia, economia... Oferir aquest ventall i donar visibilitat tamb¨¦ als itineraris. Tenen lloc a tot Catalunya, i per primera vegada hi ha tamb¨¦ un itinerari al Pa¨ªs Valenci¨¤, amb Estell¨¦s, organitzat per la Instituci¨® de les Lletres Catalanes. Com a novetat hi ha el projecte que fem amb 3CAT, que ¨¦s un videop¨°dcast, que es trobar¨¤ a la plataforma durant La Setmana i m¨¦s enll¨¤. ?s un refor? de la pres¨¨ncia audiovisual de La Setmana a TV3.

P. Quin ¨¦s l¡¯objectiu a mitj¨¤ termini?

R. Que La Setmana no sigui nom¨¦s la represa liter¨¤ria, sin¨® que se celebri a tot arreu. Que durant aquests dies, en diferents municipis catalans i equipaments, es puguin celebrar activitats. Que aquells dies es converteixin en un aparador del llibre en catal¨¤. Que tothom se la faci seva i s¡¯organitzin coses, com passa amb Sant Jordi.

P. I com ho esteu treballant, aix¨°?

R. Per exemple, el projecte del videop¨°dcast ja ¨¦s una manera d¡¯arribar a la gent. De fet, ¨¦s un dels punts del Pla Nacional de la Lectura. S¡¯ha de treballar amb entitats i agents del territori, moure els llibreters, les biblioteques, les editorials...

P. El programa ¨¦s molt extens, quines s¨®n les activitats que no es perdr¨¤?

R. ?s molt dif¨ªcil de dir, perqu¨¨ hi ha molta cosa. Per¨° potser es poden destacar les entrevistes d¡¯Anna Guitart a Mireia Calafell, Carme Riera o Manuel Baixauli, i a Toni Sala amb Adri¨¤ Pujol. Tampoc l¡¯acte de la Instituci¨® de les Lletres Catalanes entorn dels commemorats d¡¯aquest any: Guimer¨¤, Monserd¨¤, Papasseit i Estell¨¦s a partir de mon¨°legs; el bloc de feminisme, amb diverses presentacions i una tarda dedicada al tema, el dissabte 28. Cal anar tamb¨¦ al lliurament dels dos premis: el Traject¨°ria a Pilar¨ªn Bay¨¦s i el Difusi¨® a Marc Gir¨®.