Patrick Radden Keefe s¡¯endinsa en el contraban xin¨¨s del somni americ¨¤

El periodista Patrick Radden Keefe (Massachusetts, 1976) ¨¦s ja una firma coneguda a casa nostra. Amb tres llibres previs tan exitosos com recomanables, tradu?ts al cat¨¤leg de Periscopi (entre ells No diguis res, per al qual s¡¯anuncia versi¨® televisiva en breu), aquest estiu ha estat el primer convidat del programa de resid¨¨n?cies internacionals del CCCB i la UOC. Amb un programa d¡¯activitats potser excessiu si imaginava unes setmanes a Barcelona, lluny de la fam¨ªlia, consagrades a c¨®rrer als matins i escriure la resta del dia, els qui han pogut interactuar-hi han constatat que tota la seva obra comparteix tres trets: curio?sitat, documentaci¨® i temps.

Membre de la plantilla de The New Yorker, el seu modus operandi no respon ni a l¡¯actualitat ni a la l¨ªnia editorial del mitj¨¤ o les fal¡¤leres del seu editor. En paraules seves, l¡¯esper¨® sempre ¨¦s fruit d¡¯una conversa, un encontre o una lectura casuals que li generen prou curiositat per posar-hi la banya i, fetes les primeres comprovacions, defensar-ho com a pe?a futura de la revista. Aix¨ª arrenca justament el seu actual projecte en curs, sobre un adolescent londinenc de classe mitjana, mort el 2019 despr¨¦s de caure al T¨¤mesi des d¡¯un edifici de luxe, i que, d¡¯amagat de la pr¨°pia fam¨ªlia, havia aconseguit fer-se passar per un ric hereu de la perillosa plutocr¨¤cia russa resident a la capital brit¨¤nica.

Pel que fa a la documentaci¨®, la seva capacitat per acumular dades, sintetitzar lectures i detectar vies ¨¦s abassegadora. Amb tacte i simpatia, ¨¦s capa? de convertir un dinar amb un historiador local en un intel¡¤ligent i perspica? tercer grau sobre les r¨¨mores del franquisme, la transici¨® espanyola, el proc¨¦s sobiranista o la integraci¨® de les noves onades migrat¨°ries, amb constants refer¨¨ncies al context internacional i a processos hist¨°rics propis i/o paral¡¤lels. Reefe no deixa res per verd.

Keefe sap combinar la mirada gen¨¨rica amb l¡¯an¨¨cdota, i el context hist¨°ric o legal amb la viv¨¨ncia en primera persona

Respecte del temps, cap millor exemple que Caps de serp. El llibre t¨¦ l¡¯origen, com passa amb la resta de la seva obra, en un primer article publicat a The New Yorker l¡¯abril del 2006. Aquella pe?a seminal ja reconstru?a l¡¯embarrancament d¡¯un vaixell carregat d¡¯immigrants xinesos en situaci¨® il¡¤legal a la costa de Nova York el juny del 1993. El gener¨®s tracte de la revista envers els seus periodistes va permetre a Keefe invertir temps ¡ªque sobretot tamb¨¦ vol dir diners¡ª a reconstruir aquell incident i, en anys posteriors, anar estirant el fil fins a cristal¡¤litzar en aquest volum publicat el 2009 i ara tradu?t pel ja habi?tual Ricard Gil a Periscopi.

El contrastat tremp narratiu de Keefe se centra en Cheng Chui Ping, nascuda a la Xina per¨° resident al Chinatown novaiorqu¨¨s. De cara enfora, es tracta d¡¯una emprenedora amb ¨¨xit que es mant¨¦ fidel als seus or¨ªgens. En canvi, mirada de m¨¦s a la vora, se la coneix com a Germana Ping i encap?ala una aut¨¨ntica xarxa de negocis a escala internacional que van del contraban de persones als pr¨¦stecs personals o la circulaci¨® de divises fora dels circuits oficials.

Aquesta ¡°cap de serp¡± exemplifica la complexa diversitat de les xarxes de contraban de persones (des de fer servir passaports falsificats de tercers pa?sos a travessar les cascades del Ni¨¤gara), la seva capacitat per generar beneficis i el seu impacte sobre persones, economies i administracions. A partir d¡¯entrevistes personals amb els implicats, de transcripcions de judicis i procediments administratius, de bibliografia, arxius i hemeroteca, Keefe sap combinar la mirada gen¨¨rica amb l¡¯an¨¨cdota precisa, el context hist¨°ric o legal amb la viv¨¨ncia en primera persona d¡¯alguns d¡¯aquests immigrants, traficants o policies.

Alhora, va m¨¦s enll¨¤ de l¡¯estudi de cas i es presenta com una anella m¨¦s d¡¯un proc¨¦s amb arrels que entronquen amb la fundaci¨® dels Estats Units i que es projecta envers el futur. Com ens recorda el mateix autor, el negoci ¨¦s ¡°una realitat omnipresent i sofisticada: segons algunes estimacions, una ind¨²stria criminal de milions de d¨°lars, nom¨¦s per darrere del tr¨¤fic internacional de drogues. Ignorar-ho ¨¦s impossible, i tamb¨¦ irresponsable¡±. Caps de serp no amaga la viol¨¨ncia i la trag¨¨dia, per¨° tamb¨¦ ens mostra els absurds legislatius i les esperances personals d¡¯assolir el somni americ¨¤.