La natura ens fa ser com som?

Corre aquests dies a la televisi¨® un esl¨°gan que diu: ¡°La natura ens fa ser com som¡±. Hi ha raons per esverar-se¡¯n.

La naturalesa pot resultar agradable a la vista (un paisatge), al tacte (la molsa setinada), al gust (una pera de Sant Joan), a l¡¯o?da (el cant del rossinyol) i a l¡¯olfacte (una rosa olorosa); per¨° la naturalesa tamb¨¦ resulta criminal en moltes ocasions: terratr¨¨mols, inundacions, erupcions volc¨¤niques, tsunamis, bolets verinosos, la boa constrictora, les erugues procession¨¤ries, la mosca del Nil, i moltes m¨¦s coses. Tanmateix, la natura est¨¤ assolint un prestigi fenomenal. Quina pot ser-ne la causa?

Pensant-hi a fons, sembla que la lloan?a abrandada de la naturalesa s¡¯ha produ?t al mateix ritme que el desprestigi de diverses coses: l¡¯intel¡¤lecte, la cultura, la civilitzaci¨®, l¡¯educaci¨®, la religi¨®, la literatura, la filosofia, etc¨¨tera. Aix¨° no ¨¦s cap novetat: la crisi de la literatura i la filosofia racionalistes del segle XVIII va significar aquell auge de la naturalesa que trobem als autors rom¨¤ntics del primer ter?, del segle XIX i no gaire m¨¦s, llevat de Catalunya, pa¨ªs en qu¨¨ el romanticisme, aliat del nacionalisme, ha perdurat molt de temps. Com que el mite del progr¨¦s t¨¨cnic (el tecnol¨°gic, no encara) va generar una gran confian?a en les m¨¤quines ¡ªque per definici¨® no s¨®n naturals, sin¨® artificials¡ª, i com que pertot va florir l¡¯esperit productiu de les classes benestants, les literatures posteriors al romanticisme m¨¦s aviat es van desmarcar de l¡¯admiraci¨® de la naturalesa ¡°natural¡± per una nova naturalesa, com va ser el cas de la ciutat: Baudelaire i tot el seu deixant en s¨®n la prova.

Per¨° vet aqu¨ª, com ja hem dit, que la naturalesa ¡ªvegetals, animals; els minerals encara no¡ª torna a ser preuada, exal?ada, fins i tot convertida en un referent moral. Aix¨° no significaria cap problema si aquesta admiraci¨® per tot el que va ser creat abans que l¡¯home no hagu¨¦s desdibuixat les pot¨¨ncies espirituals dels homes i les dones, que quan omplen d¡¯esperit el medi natural no fan altra cosa que despla?ar la pr¨°pia espiritualitat a un medi que, en realitat, no t¨¦ ¨¤nima. Nom¨¦s tenen ¨¤nima els ¨¦ssers que parlen ¡ªn¡¯hi ha molt pocs, en el conjunt de la creaci¨®¡ª, per molt que les cultures animistes considerin que no solament els arbres i els cavalls tenen ¨¤nima, sin¨® tamb¨¦ les pedres: vegeu el cas dels mapuche, a Sud-am¨¨rica, una raresa en el conjunt dels mons jueu, grecollat¨ª i cristi¨¤.

En tot cas, alguns poetes rom¨¤ntics, com ara Novalis, i m¨¦s encara H?lderlin, potser aquest influ?t per la filosofia de la naturalesa de Schelling, company seu a la Stift de T¨¹bingen, van quedar fascinats pels aspectes m¨¦s admirables de la natura, per¨° van tenir molt present que hi havia una difer¨¨ncia essencial entre un fenomen natural i la intel¡¤lig¨¨ncia humana: la primera no s¡¯expressa amb paraules, per¨° la segona pot ¡°apropiar-se¡± d¡¯un fet natural en la mesura que el converteixi en un fet de poesia, literatura, art pict¨°ric o saviesa. Ella no t¨¦ veu: l¡¯home ¨¦s capa?, aix¨° s¨ª, d¡¯assignar-li sentit gr¨¤cies al llenguatge; no prescindint-ne, com comen?a a passar. A l¡¯himne fam¨®s ¡°Com en dia festiu...¡±, H?lderlin parla del pag¨¨s que va a veure els camps despr¨¦s d¡¯una tempesta ¡ªper ella mateixa un motiu rom¨¤ntic¡ª i s¡¯admira de la naturalesa ¡°poderosa¡± i ¡°bella com els d¨¦us¡±, una naturalesa que, en apuntar el dia, es fa visible tota ella en la seva frescor. Per¨° el poeta afegeix: ¡°I el que vaig veure, sagrat, que em sigui paraula¡±.

Influ?t per Novalis, m¨¦s que per H?lderlin ¡ªque va ser un desconegut fins que Nietzsche en va comen?ar a parlar amb exaltaci¨®¡ª, Baudelaire va escriure un sonet tamb¨¦ molt fam¨®s, ¡®Correspond¨¨ncies¡¯, en qu¨¨ l¡¯autor magnifica la naturalesa, escrivint-la amb lletra maj¨²scula, per¨° amb la idea que els ¡°s¨ªmbols¡± que ens envia ens permetin establir un di¨¤leg familiar, ¨¦s a dir, verbal, amb ella mateixa: ¡°La Natura ¨¦s un temple de columnes vivents / que deixen anar, de vegades, paraules confuses; / l¡¯home hi camina com per un bosc de s¨ªmbols / que l¡¯observen amb una mirada familiar.¡±

Per als poetes del temps que sigui la naturalesa ha estat considerada eloq¨¹ent ¡ªi, doncs, capa? de ¡°fer-nos ser com som¡±¡ª nom¨¦s en la mesura que la intel¡¤lig¨¨ncia o l¡¯¨¤nima dels homes (homini, que val per als dos g¨¨neres) siguin capaces de transformar una sensaci¨® en una producci¨® verbal, un pensament o una figura. La suposada ¨¤nima de la natura ¡ªsempre secreta, callada¡ª nom¨¦s s¡¯anima quan l¡¯¨¦sser hum¨¤ li atorga una veu ¡°necess¨¤ria¡±; perqu¨¨ ella no en t¨¦. No ens deixem ensibornar pels esl¨°gans naturalistes i animistes. Els homes s¨®n el que s¨®n ¡ªi el que podrien arribar a ser¡ª gr¨¤cies, primer de tot, a viure en el llenguatge. Si deixem que la natura ens faci ser el que som, llavors podem arribar a ser bones persones (mireu els gossos), per¨° tamb¨¦ malfactors (vegeu l¡¯hurac¨¤ desfermat).