Wajdi Mouawad: Un viatge entre l¡¯esgarrifan?a i el consol

Wajdi Mouawad (Deir el Qamar, L¨ªban, 1968) escriu fracturant el temps, intentant recosir les ferides col¡¤lectives obertes de fa molts anys. Ho fa principalment amb el teatre, i tamb¨¦ amb novel¡¤les i poesia. Mouawad ¨¦s un dels m¨¦s grans dramaturgs contemporanis, marcat profundament per la hist¨°ria del seu exili fugint de la guerra del L¨ªban i per la condici¨® d¡¯estranger que des de llavors el persegueix. Ens parla de la identitat i dels or¨ªgens, de les her¨¨ncies culturals, de la necessitat i la dificultat d¡¯estimar, de les promeses que ens fem en el nostre m¨®n. Mouawad mant¨¦ una relaci¨® estreta amb Barcelona, ha estat a la ciutat diverses vegades, i el p¨²blic teatral l¡¯ha descobert de la m¨¤ de la companyia La Perla 29, que l¡¯ha portat a escena amb obres com Incendis, Cels, Boscos, Un ob¨²s al cor, Assedegats i, actualment, Tots ocells, tamb¨¦ editada per Periscopi. Ara visitar¨¤ de nou la ciutat amb la conversa amb Oriol Broggi, que inaugura la Biennal de Pensament 2024 el pr¨°xim dimarts 8 d¡¯octubre.

Per Oriol Broggi

Semblen perdudes en la meva mem¨°ria les primeres ferides causades pels textos de Wajdi Mouawad. Ferides obertes, que m¡¯han portat una i altra vegada a acostar-me al seu teatre i buscar fer-lo reviure a escena. I avui estic feli? de mirar d¡¯acostar-vos la seva obra.

La for?a del que est¨¤ escrit en els seus textos ¨¦s tan profunda que les paraules, les frases i les imatges queden gravades al cor del qui les llegeix amb una brutalitat inaudita. Amb la for?a d¡¯all¨° que es ret¨¦ sense ser del tot palpable. Despr¨¦s, quan ja tot s¡¯ha acabat, quan arribes a la darrera p¨¤gina, quan es tanca la hist¨°ria, et trobes aixafat al fons de la butaca. Mires al teu voltant i all¨° que fins aleshores t¡¯era familiar de sobte ha adquirit un aspecte estrany i distant. Jo encara ho puc sentir. Encara em sento estupefacte. I des d¡¯aleshores s¨¦ que totes les hores delicioses i especials passades amb Mouawad no podran esborrar mai aquell primer impacte.

La seva obra t¨¦ grans frases que voldr¨ªem emmarcar, i recordar per sempre. Les voldr¨ªem fer nostres. Una barreja inusual i necess¨¤ria de poesia, filosofia i trama narrativa hipn¨°tica, que t¨¦ la valuosa capacitat de fer-se accessible a tots els p¨²blics. Un teatre popular que ens fa sentir m¨¦s intel¡¤ligents perqu¨¨ ens deixa comprendre raons aparentment amagades. I aix¨° ens consola, fins i tot quan no hi ha consol.

Quina enveja els qui encara haureu de descobrir aquest autor, fer-ne una primera lectura o anar per primera vegada a veure una obra seva. Ser¨¤ una experi¨¨ncia que us canviar¨¤ per dins. Com m¡¯agradaria ser a la vostra pell... Perqu¨¨ una de les coses que m¡¯ha provocat dirigir obres de Mouawad ha estat trobar una dist¨¤ncia m¨ªnima entre la profunditat dels seus textos i la necessitat de mantenir, sempre a flor de pell, aquella primera esgarrifan?a. I ¨¦s que, quan ens acostem al teatre, crec que ho fem per buscar amb desesperaci¨® aquesta doble sensaci¨®. Volem que ens trasbalsin i no volem renunciar a res: ¡°Jo ho vull tot, i ho vull de seguida i que sigui bonic i gran i magn¨ªfic i trasbalsador i clar i evident com l¡¯aigua que cau! Ara em toca a mi: amor impossible sobre amor impossible! Vost¨¨ ha estimat, alguna vegada? Com ¨¦s estimar? Quin ¨¦s el remei contra la desgr¨¤cia? Vull dir que... qu¨¨ ¨¦s el que ens salvar¨¤ dels horrors de l¡¯amor?¡±

La meva primera trobada amb la seva obra va ser amb Incendis. Durant els assajos no sab¨ªem ben b¨¦ qu¨¨ f¨¨iem. Est¨¤vem perduts en el magma d¡¯aquella hist¨°ria. Anys m¨¦s tard he ensopegat amb unes altres paraules de l¡¯autor: Una onada immensa m¡¯arreplega des del meu interior, i se m¡¯emporta, i m¡¯estavella contra els esculls del meu dolor. Aquesta imatge defineix a la perfecci¨® aquell primer proc¨¦s d¡¯assaig, i ¨¦s el que sent¨ªem mentre assaj¨¤vem amb estupor aquella hist¨°ria. L¡¯obra de Mouawad ¨¦s un viatge contemporani que se t¡¯emporta. Com al final d¡¯?nima, on el protagonista comen?a el veritable viatge cap als seus records i coneix i reconeix la veritat. Viatge. Viatge per con¨¨ixer qui ets. Un viatge cap endins que necessites fer, i que t¡¯empeny enmig d¡¯antigues trag¨¨dies, per¨° amb tel¨¨fons m¨°bils i amb avions, amb terra i amb ciment. Un viatge inici¨¤tic que fem asseguts des de casa amb el llibre a la m¨¤ o des de la butaca d¡¯un teatre. I nosaltres, durant el proc¨¦s, irremeiablement tamb¨¦ vam sentir la necessitat imperiosa de viatjar per entendre, i amb la companyia vam anar al seu Beirut natal. All¨° ens va unir per sempre d¡¯una manera especial amb l¡¯autor i amb els futurs espectadors. En tornar a Barcelona, vam comen?ar a treballar sense treva. Hores i hores. Tots junts, en companyia ¡ªtal com ell treballa els seus textos. Tinc atresorat el record de viure junts aquella trama, tancats al Teatre La Biblioteca, abstrets del m¨®n... Mouawad sovint explica que per ell la sala d¡¯assaig ¨¦s casa seva, estigui on estigui; ¨¦s des d¡¯on pot sentir i construir una aut¨¨ntica identitat. I que l¡¯esfor? literari i teatral ¨¦s una manera d¡¯entendre el m¨®n i superar-lo, una manera d¡¯entendre¡¯s, de crear ponts entre persones. Una manera de reconciliar-se.

Cada vegada que hem estrenat una obra seva ens preguntem nerviosos qu¨¨ ¨¦s exactament aquell dolor gratificant que tenim entre mans, gratificant de dir, de sentir, de portar a escena i de transmetre a l¡¯espectador. Aquest dolor de viure, d¡¯explicar, de recon¨¨ixer, d¡¯experimentar, d¡¯aprendre, d¡¯entendre, de ¡°conviure¡±... Amb el temps he anat pensant que el nostre ofici ¨¦s b¨¤sicament aix¨°: saber gestio?nar aquest dolor i compartir-lo amb tendresa, a poc a poc... Administrar-lo dalt d¡¯un escenari; gestionar-ne els ritmes, els colors i els tempos. I voldria tenir sempre emocions tan fortes entre les mans. En certa manera, des del dia de l¡¯estrena d¡¯Incendis vam quedar atrapats per l¡¯autor i per all¨°, que era alguna cosa m¨¦s que una obra de teatre.

Sempre quedo admirat de com Mouawad inicia els seus textos; de com des de la primera paraula aconsegueix atrapar-nos de tal manera que ens arrenca amb viol¨¨ncia d¡¯all¨¤ on som i ens arrossega a un lloc diferent. Qu¨¨ ¨¦s el que ens sedueix? La seva obra t¨¦ una import¨¤ncia cabdal en el teatre contemporani, per haver recollit les antigues trag¨¨dies de S¨°focles i de Shakespeare i haver-les rellan?at cap a un futur de bellesa amb noves formes i paraules. La seva manera de concebre els seus textos beu del treball en equip a l¡¯hora de construir un espectacle: en ell la literatura sorgeix del teatre, i les dues idees s¡¯enllacen i entrellacen mentre busquem amb avidesa la frase que ens manca. Hist¨°ria sobre hist¨°ria, rastre sobre rastre, capes d¡¯un gran poema tr¨¤gic del nostre temps. Incendis, Cels, Boscos, Un ob¨²s al cor, Assedegats, i ara Tots ocells... Ens fan sentir part d¡¯alguna cosa que va m¨¦s enll¨¤ de nosaltres. M¨¦s enll¨¤ de cada persona que forma part del nostre teatre, professionals i espectadors, m¨¦s enll¨¤ de cada lector des de casa seva, m¨¦s enll¨¤ de totes les persones que mai podran llegir Mouawad. Els seus personatges ens acompanyen i, portant-nos m¨¦s enll¨¤, ens fan sentir m¨¦s a prop.