Pobreta literatura catalana

Fa pocs dies, Maria ?ngels Cabr¨¦, dona de lletres singular, va publicar a la seva p¨¤gina de Facebook (sembla que ja nom¨¦s el fan servir els vells) un post en qu¨¨ resumia en deu punts, amb una mirada gens amarga per¨° molt cr¨ªtica, l¡¯estat actual de la literatura catalana. L¡¯article va generar uns quants comentaris, pocs, en bona part elogiosos. Tot plegat coincidia amb la Setmana del Llibre en Catal¨¤, que els organitzadors de l¡¯esdeveniment han qualificat de molt positiva perqu¨¨ s¡¯han venut un 40% m¨¦s de llibres que a la convocat¨°ria anterior. De fet, com sap molt b¨¦ Cabr¨¦ i una mica m¨¦s de gent, que els llibres en catal¨¤ es venguin molt no significa que la nostra literatura estigui a l¡¯altura dels nostres, i dels altres, millors moments.

Els problemes de la qualitat intr¨ªnseca de la literatura afecten gaireb¨¦ tots els pa?sos d¡¯Occident, espai en qu¨¨ la literatura es ven amb els mateixos procediments que l¡¯aigua mineral: propaganda, mercadot¨¨cnia i excursions fatigoses dels autors i les autores arreu del territori. Cabr¨¦ no oblidava gaireb¨¦ cap de les raons per definir l¡¯estat actual de la nostra literatura, excepte una o altra causa menuda que comentarem.

En s¨ªntesi, l¡¯escriptora senyalava aquests factors per donar suport a la seva idea que la nostra literatura no passa precisament per un moment brillant: les humanitats estan desacreditades; no hi ha prou revistes ni prou cr¨ªtica seriosa per destriar la bona literatura de la que no ho ¨¦s ¨Daqu¨ª ens haur¨ªem de posar d¡¯acord en el fet seg¨¹ent, que per a alguns fan¨¤tics no ¨¦s cap evid¨¨ncia: Shakespeare ¨¦s millor que Seraf¨ª Pitarra i Cervantes ¨¦s millor que la cantaire muntanyenca¨D; vivim en un pa¨ªs endog¨¤mic, damunt impregnat de la gran fantasia de l¡¯independentisme, que ha transmutat tots els valors de la nostra societat, tamb¨¦ els art¨ªstics, ra¨® per la qual practiquem una admiraci¨® incommovible per tot el que ¨¦s ¡°nostre¡±: des de les espardenyes de vetes fins a un llibre, passant per les hortalisses; cap escriptor disposa de prou temps i diners per fer una obra treballada fins a l¡¯extenuaci¨®, que ¨¦s el que va fer Flaubert, que esmer?ava set anys de mitjana a escriure un llibre; els editors no poden aturar la maquin¨¤ria i accepten manuscrits que poden ser deliq¨¹escents.

Encara que en el post s¡¯hi entrellucava, caldria afegir-hi dos o tres arguments: a les escoles i facultats de lletres es llegeixen pocs llibres, i sovint mal triats (¨¦s culpa de Joaquim Molas, A. C. S., i dels seus ac¨°lits); el nacionalisme abrandat acaba fent m¨¦s mal que b¨¦ a gaireb¨¦ tot: l¡¯economia, la pol¨ªtica, la bona entesa entre els ciutadans, l¡¯¨²s de la llengua catalana... i la producci¨® art¨ªstica. Passa el mateix amb la moda del ¡°pol¨ªticament correcte¡±: una gran part de la literatura que es fa aqu¨ª i a molts llocs, en aquests moments, es sotmet amb servitud volunt¨¤ria (La Bo¨¦tie) als t¨°pics que comporta aquesta tend¨¨ncia: defensa indiscriminada dels animals, feminisme ultrat, patriotisme, viol¨¨ncia mascle, antitabaquisme, antitaurom¨¤quia (sort que Albert Serra ha fet una obra d¡¯art a l¡¯entorn de l¡¯¨²ltima gran escena sacrificial que queda al continent), hiperlloan?a del paisatge natural i la muntanya carlista, elogi de la fam¨ªlia, santificaci¨® de les criatures, i aneu sumant. Sumeu-hi, per exemple, la consideraci¨® tan intel¡¤ligent que feia N¨²ria Sales al llibre Senyors, bandolers, miquelets i botiflers (1984), en el qual, entre altres sinceritats, Sales desmentia les teories m¨¦s exaltades sobre l¡¯autoritat de Felip V a Catalunya, i, pel que fa al nostre cas d¡¯avui, deia a les ¨²ltimes p¨¤gines del seu llibre que el problema de la literatura catalana dels darrers decennis era la manca de ve?natge entre el llenguatge oral i la llengua escrita: molts escriptors han perdut aquella proximitat als ritmes i les formes euf¨°niques del catal¨¤ viu, que, malgrat els castellanismes o l¡¯ortografia, posse?en les proses del bar¨® de Mald¨¤ o de Jacint Verdaguer en plenes Decad¨¨ncia i Renaixen?a. Aqu¨ª entra un altre afegit¨® a les tesis de Cabr¨¦: no conversem prou; es parla b¨¦ a les zones rurals, i per aix¨° han donat m¨¦s bon estil, per¨° a les grans metr¨°polis es parla de trav¨¦s.

Quan el llat¨ª es trobava molt embastardit ¨Dcom avui el catal¨¤, si fa no fa¨D Carlemany va dictar la famosa Admonitio generalis (any 789), que va significar el restabliment d¡¯un llat¨ª perfecte ¨Dque llavors ja no sabien ni els capellans, com torna a passar¨D, una bona gram¨¤tica i unes rectes lleis d¡¯ortografia ¨Dcom Pompeu Fabra, el diccionari del qual la gent ja no t¨¦ a casa. El resultat va ser que a final del segle VIII es van assentar les bases per a la gran florida dels humanistes dels segles XIV i XV i, per tant, de la Il¡¤lustraci¨®. Sursum cor, president! Promulgui una Admonici¨® general, que les nostres lletres van a mal borr¨¤s.