¡®Acr¨°polis¡¯, d¡¯Adri¨¤ Targa: Seguint un cant molt viu

Adri¨¤ Targa (Tarragona, 1987) ha guanyat el premi dels Jocs Florals de Barcelona amb el llibre Acr¨°polis just quan Godall edicions s¡¯ha comen?at a encarregar de la publicaci¨® d¡¯aquest guard¨®. ?s una feli? coincid¨¨ncia, ja que Targa havia publicat el seu darrer poemari, Canviar de cel, en la col¡¤lecci¨® Cadup d¡¯aquesta editorial i aix¨ª tots dos volums se¡¯ns presenten amb un mateix format que els unifica. Per¨° ¨¦s que aquesta unitat de disseny extern tamb¨¦ hi ¨¦s, d¡¯una altra manera, en els continguts d¡¯ambd¨®s llibres: podr¨ªem dir que Acr¨°polis (Ac) fa un pas m¨¦s cap a la intimitat i desenvolupa alguns temes que ja impregnaven Canviar de cel (Cdc).

Aix¨ª, per exemple, les proses po¨¨tiques marca de la casa, que tancaven Cdc com un dietari, han passat a pintar unes visions on¨ªriques plenes de sarcasme que trobem esparses per Ac. Aix¨ª, tamb¨¦, l¡¯aire de can?oneta que impregnava tota una secci¨® de Cdc esdev¨¦ un seguit d¡¯auques a Ac. I les rimes intr¨¨pides segueixen a l¡¯ordre del dia d¡¯un llibre a l¡¯altre: de la simp¨¤tica conson¨¤ncia entre P¨ªndar i Grindr que trob¨¤vem a Cdc passem al morda? ress¨° entre coit i Freud a Ac. O sigui: Adri¨¤ Targa ha seguit amb els seus temes per¨° amb les armes m¨¦s esmolades, i n¡¯ha fet una major destil¡¤laci¨®.

Perqu¨¨ Acr¨°polis t¨¦ un aire m¨¦s definitiu, com si les afirmacions fossin m¨¦s segures d¡¯elles mateixes, com si Targa s¡¯hagu¨¦s presentat a fer un examen de consci¨¨ncia i hi hagu¨¦s volgut anar per nota. Les divagacions s¡¯han refinat i s¡¯han fet encara m¨¦s culturals i abstractes, i aix¨° es percep en el sentit de l¡¯autoexili (al poema ¡®Bucarest¡¯) o en la reinterpretaci¨® d¡¯un tema que hi havia al poema ¡®Tres¡¯ de Canviar de cel i que es transforma en una meravellosa ¡®Auca del parad¨ªs¡¯ a Acr¨°polis. De fet, tota la c¨¤rrega de poesia cl¨¤ssica que batega sempre entre les refer¨¨ncies es fa, en aquest darrer llibre, una mica m¨¦s propera, com baixada del pedestal, i hi ha una germanor amb Ovidi, una burla de Livi Andr¨°nic o una complicitat amb Catul (el ¡°Tam gratumst mihi¡± ¡ªm¡¯¨¦s tan grat¡ª del poema 2 del cap de files dels Poetae Noui es converteix en un ¡°Tam gratumst tibi¡± ¡ªt¡¯¨¦s tan grat¡ª en mans del poeta de la T¨¤rraco suburbial).

La c¨¤rrega de poesia cl¨¤ssica que batega sempre entre les refer¨¨ncies es fa una mica m¨¦s propera, com baixada del pedestal

I malgrat la quantitat ingent d¡¯hist¨°ria liter¨¤ria, el llibre, curiosament, ¨¦s molt viu. Tanta refer¨¨ncia culta no embafa; l¡¯autor no s¡¯escapa cap a inabastables torres d¡¯ivori sin¨® que baixa a l¡¯arrel del desig de cultura. I tamb¨¦ del desig carnal. I ¨¦s que Acr¨°polis, b¨¤sicament, t¨¦ una primera part miscel¡¤l¨¤nia, un florilegi d¡¯una ¨¨poca de l¡¯autor (amb joies com ¡®Ero¡¯ o ¡®Bombolla¡¯, que ja en justificarien la compra), per¨° es tanca amb una segona part que ¨¦s un poema-flux de consci¨¨ncia sobre la descoberta de l¡¯homosexualitat i la fi de la innoc¨¨ncia a cop d¡¯un su?cidi en la fam¨ªlia propera. Aquest final ¨¦s una pe?a molt delicada que barreja la realitat de l¡¯entorn de la inf¨¤ncia de Targa, el barri de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, amb una visita al British Museum, records, mem¨°ria... Aquest darrer poema va acompanyat de fotografies de racons i detalls d¡¯aquest barri on s¡¯amagava, inesperadament, la vocaci¨® grecoromana d¡¯un home de cl¨¤ssiques com ¨¦s Targa. I ens en parla invocant el contrast entre la Tarragona Imperial tur¨ªstica i la barriada sense cap glamur, la dist¨¤ncia entre el desig de la vida inte?rior i el bunyol de la realitat tangible, la sorpresa de trobar la bellesa m¨¦s espaterrant de la Gr¨¨cia antiga segrestada als museus de Londres. Ves per on: l¡¯Acr¨°polis!

[Ara tingueu en compte que, etimol¨°gicament, la paraula acr¨°polis vol dir ¡°ciutat elevada¡±, i que el barri de Sant Pere i Sant Pau queda enlairat (es veu tot passant per l¡¯AP-7), a una dist¨¤ncia prudencial del centre de Tarragona. Potser la met¨¤fora tamb¨¦ va per aqu¨ª.]

Finalment, cal dir que, en els poemes de Targa, sempre hi ha l¡¯orella fina de qui t¨¦ el ritme interioritzat, per¨° que potser es deixa dur massa per aquesta flu?desa natural. Fixeu-vos que ens condueix pels versos amb tanta naturalitat que fa que el lector s¡¯empassi una sin¨¨resi en la paraula ¡°Montju?ch¡±, o sigui, que ens la fa llegir com si fos bis¨ªl¡¤laba (mun-juic). I aix¨° podria ser una cr¨ªtica, per¨° ho dic m¨¦s aviat com a mostra d¡¯unes capacitats de conducci¨® pel vers de primera categoria.