A qui diu no fan dir-li oc: El consentiment sexual o amor¨®s al segle XV

Les paraules del t¨ªtol diuen la for?a de persuasi¨® dels diners al m¨®n medieval (i en aix¨° no hem canviat gens) i s¨®n del Llibre de bons amonestaments, escrit a Tunis el 1398 pel mallorqu¨ª Anselm Turmeda, un frare cristi¨¤ que s¡¯havia convertit a l¡¯islam i escrivia llibres en ¨¤rab contra els seguidors de la creu per¨° tamb¨¦, de sotam¨¤, obres cristianes en catal¨¤ que gr¨¤cies als molts comerciants catalans que corrien pel nord d¡¯?frica podien arribar a l¡¯Europa cristiana, i una d¡¯aquestes obres, el llibre esmentat, va tenir tant d¡¯¨¨xit que es va estar imprimint i reimprimint sense parar durant els segles quinze, setze, disset, divuit i dinou. La part dels amonestaments referida als diners s¡¯ha fet famosa, ha estat fins i tot musicada per Raimon, i es coneix popularment com l¡¯Elogi dels diners: ?Diners fan vui al m¨®n lo joc/ e fan honor a molt badoc,/ a qui diu no fan dir-li oc,/ vejats miracle?.

Per¨° ara em vull centrar m¨¦s en concret en el s¨ª (i el no) del consentir (o no) del consentiment sexual, er¨°tic, matrimonial o amor¨®s¡­ tal com apareix en una obra del magn¨ªfic poeta del segle quinze Jaume Gassull: Lo somni de Joan Joan, que no s¨¦ si s¡¯ha de considerar un poema, perqu¨¨ est¨¤ en vers, o una nove?la, perqu¨¨ fa m¨¦s de 100 p¨¤gines (3088 versos). A difer¨¨ncia d¡¯altres obres llargues en vers, com l¡¯Espill, o el franc¨¨s Roman de la rose, o la Flamenca occitana, el somni de Joan Joan juga amb dues formes de m¨¨trica diferents, les tirades m¨¦s o menys llargues en forma de codolada (?dels arbres bells que els grans poetes/ han tresplantat/ fingint de fals i amb veritat/ coses ben dites/ les quals si no fossen escrites/ aix¨ª per ells/ aix¨ª als j¨®vens com als vells/ f¨®ra feixuc/ traure d¡¯aquelles nengun suc¡­?) alternades amb cobles de deu versos decas¨ª?labs que trenquen la monotonia de la codolada i augmenten agradablement la musicalitat del conjunt (parlant d¡¯aquests grans poetes diu: ?Doncs no ho tingam a molt grans meravelles/ hagen escrit de burles ni de veres/ que si miram ses faules i novelles/ mirant los senys de qualsevol d¡¯aquelles/ coneixerem que s¨®n prou verdaderes,/ per ?o tenint l¡¯estil d¡¯aquells per guia¡­?). El cas ¨¦s que aquest Joan Joan somia que ha entrat de nit (ell diu que no sap ?en quina manera, per on ni com?) a la cambra d¡¯una dona casada que ha parit fa poc, i quan se n¡¯adonen ja s¡¯est¨¤ fent clar i comen?a a venir gent, de manera que ell s¡¯ha d¡¯amagar sota el llit, i aix¨ª, amagat entre els trastos de sota el llit, s¡¯hi passa tot el dia, sentint com les amigues de la partera, una bona colla de dones, s¡¯estan all¨¤ amb ella xerra que xerrar¨¤s. Parlen de mil coses, especialment de malalties de dones, de problemes sexuals amb els marits, i de poesia, i de pol¨ªtica, en fi, una mica de tot, amb un di¨¤leg animat, viu i molt ben escrit per Gassull. Quan fa set o vuit p¨¤gines que enraonen una d¡¯elles esmenta Lo proc¨¦s de les olives, que ¨¦s un poema for?a llarg que acabaven d¡¯escriure entre sis senyors de Val¨¨ncia, discutint-hi dels drets amorosos i de les capacitats sexuals dels vells, i que ¨¦s una obra en qu¨¨ les dones hi surten for?a malparades. I aquestes dones que estan de visita amb la partera troben indigne que uns homes les menyspre?n i les insultin, i decideixen posar una den¨²ncia contra els vells. Una diu que poden acudir amb la s¨²plica al virrei, una altra diu que no, que no acabarien mai, que m¨¦s val que la presentin al d¨¦u d¡¯amor, i una tercera proposa que prenguin per jutge la deessa Venus, i aix¨° s¨ª que totes ho accepten.

A partir d¡¯aqu¨ª comen?a un judici que, a part del fet que la jutge sigui Venus, ¨¦s perfectament real: els advocats i procuradors tenen cognoms valencians corrents (Art¨¦s, Desp¨ª, Sabater, etc.), i tot el judici es desplega seguint les formes i les f¨®rmules jur¨ªdiques normals dels judicis valencians del segle quinze. Els vells demanen que a la jutge, Venus, se li adjunti la Ra¨®, i les dones ho accepten (la Ra¨® tamb¨¦ ¨¦s dona). Les dones presenten una ?denunciaci¨®? en deu punts. Al cinqu¨¨ punt diuen que els vells que es volen casar amb una jove, no per cardar, que ja no poden, sin¨® per entretenir-se i divertir-se, ?i aix¨ª ho llegim del rei Daviu,/ de dos donzelles/ que sent molt vell dorm¨ª amb elles/ per recrear/ mas no perqu¨¨ per a engendrar/ ell fos ja bo,/ si ells nos volen per aix¨°/ no hi consentim?, i despr¨¦s al punt sis¨¨ diuen que si els vells les demanen en matrimoni, elles ?de llibertat ara es despullen/ de mai dir oc/ car ni la vista ni lo toc/ d¡¯aquells no en volen?, ¨¦s a dir, asseguren que no diran mai m¨¦s ?oc?, que no donaran el ?s¨ª?.

Al cap d¡¯unes quantes p¨¤gines i despr¨¦s d¡¯unes quantes mogudes burocr¨¤tiques, figura que el poeta Joan Moreno (un dels participants al proc¨¦s de les olives), en representaci¨® dels vells, replica els deu punts que han presentat les dones. Del punt cinc Moreno reconeix que ¨¦s veritat i que elles tenen ra¨®, per¨° sobre el sis¨¨ argumenta que si altres vegades ja ho han fet, de consentir, tamb¨¦ hi tornaran, a fer-ho, perqu¨¨ si ara estan conjurades ?en no dir oc? han de pensar que les coses poden canviar o, com diu ell, ?menjaran porc i mudaran/ prest de parer?, en refer¨¨ncia al vell refrany que diu ?menjareu porc i mudareu d¡¯acord?. M¨¦s endavant apareixen els advocats embolicant cada un la seua troca amb llargs discursos plens de llatinades i de cites d¡¯autoritats religioses, jur¨ªdiques i liter¨¤ries, i aix¨ª per exemple veiem com l¡¯advocat de les dones diu ?no us oblideu tampoc l¡¯Ovidi,/ d¡¯Arte amandi,/ i all¨ª veureu quin sucre candi/ hi ha per a ells? (referint-se, ¨¦s clar, als vells).

I al final Venus, aconsellada amb la Ra¨®, havent fet l¡¯elogi de la just¨ªcia (?per ?o mirant d¡¯aquella la figura/ en l¡¯una m¨¤ li vem [= veiem] portar l¡¯espasa/ i en l¡¯altra el pes, senyalant la mesura,/ i aix¨ª passant hui d¡¯ella gran fretura/ tothom la vol, per¨° no per sa casa?), acaba dictant sent¨¨ncia a favor de les dones, de manera que els vells queden expulsats del territori de l¡¯amor, i es permet que les que es trobin casades amb ells els hi puguin posar banyes.