Els versos de Rimbaud

Ara que Fran?a celebra el centenari del surrealisme ¡ªel 15 d¡¯octubre de 1924 Andr¨¦ Breton va publicar el Manifest del surrealisme¡ª, ha estat molt oport¨² que, en comptes de reeditar-se l¡¯obra d¡¯aquells pijos taral¡¤lirots, s¡¯hagin publicat, simult¨¤niament, dues edicions de les poesies d¡¯Arthur Rimbaud (1854-1891), l¡¯una en catal¨¤ mallorqu¨ª ¡ªTots els versos, edici¨® biling¨¹e i traducci¨® de Jaume Galm¨¦s, Barcelona, Edicions de 1984¡ª i l¡¯altra en castell¨¤ ¡ªPoes¨ªas completas, edici¨® biling¨¹e de Pedro Gand¨ªa, Madrid, Hermida Editores¡ª, les dues amb peu d¡¯impremta de 2024.

Els dos llibres m¨¦s importants de Rimbaud, Una temporada a l¡¯infern (edici¨® pagada per la seva mare, 1873, que es va perdre quasi del tot a causa d¡¯una fuita d¡¯aigua) i Il¡¤luminacions (a c¨¤rrec de Verlaine, 1886, quan Rimbaud ja corria per Eti¨°?pia venent armes i altres coses; recordem que va deixar d¡¯escriure als dinou anys), han conegut diverses edicions: moltes en castell¨¤, i dues de ben notables en llengua catalana: la pionera de Josep Palau i Fabre, sempre reeditada a Proa, i la de David Cusc¨®, editada a Fl?neur, 2022. En castell¨¤ hi havia alguna edici¨® de la resta de la seva obra, per¨° en catal¨¤ en ten¨ªem poques, potser cap: ara ens la presenta Edicions de 1984, tan merit¨°ria en la divulgaci¨® de literatura estrangera a Catalunya, pa¨ªs que, a manca d¡¯una s¨°lida tradici¨® aut¨°ctona, fa b¨¦ d¡¯acostar-se als grans llibres de la literatura universal: uns molu, diguem-ne, editats amb garanties.

Publicar la poesia completa de Rimbaud ¡ªrepetim-ho: tot el que no s¨®n els dos grans llibres de l¡¯autor¡ª comporta un problema que no ¨¦s menor: llevat de les seves cartes, i elles potser tamb¨¦, Rimbaud ho escrivia tot amb l¡¯orella posada en la cad¨¨ncia, la pros¨°dia o l¡¯eufonia que escau al vers, i per aix¨° tant la Saison com les Illuminations s¨®n considerades sovint com a ¡°poesia en prosa¡±. A m¨¦s, Una temporada a l¡¯infern inclou uns quants poemes que no figuren a cap de les edicions esmentades. En aquest sentit, tant el t¨ªtol catal¨¤ com el castell¨¤ presenten un petit equ¨ªvoc. Si per cas, el t¨ªtol catal¨¤ Tots els versos ¨¦s m¨¦s sincer.

La majoria dels cr¨ªtics que s¡¯han dedicat a aquest autor han subratllat que els dos llibres grans de Rimbaud no s¡¯entenen si abans no es llegeixen els seus poemes en vers pr¨°piament dit, que ¨¦s el que ara tenim al nostre abast; de manera que hem de lloar aquesta doble, coincident iniciativa.

Aix¨° s¨ª: traduir poesia en sentit lat, en especial la que s¡¯ajusta a una m¨¨trica regular i utilitza la rima, ¨¦s una operaci¨® isarda i paradoxal: mantenir, en la traducci¨®, tant el sentit com la m¨¨trica original i les rimes ¨¦s impossible del tot, o quasi. I el cas ¨¦s que Rimbaud versificava amb un talent que ja tenia de petit ¡ªals ¡°set anys¡±, va escriure¡ª, seguint la lli?¨® formal, nom¨¦s formal, dels parnassians i de Verlaine, i la lli?¨® ¡°moral¡±, si es pot dir aix¨ª, de Baudelaire. Nom¨¦s cal saber que l¡¯autor va guanyar diverses vegades el primer premi de composici¨® en grec, en franc¨¨s i en llengua llatina al col¡¤legi de la seva ciutat nadiua, Charleville. Vegeu quina perfecci¨®: ¡°Ver erat, et morbo Romae languebat inerti / Orbilius...¡± (¡°Era la primavera, i Orbili [gram¨¤tic i professor rom¨¤] llanguia sense poder-se moure...¡±). No ¨¦s Virgili, per¨° D¨¦u-n¡¯hi-do.

Passar del franc¨¨s al catal¨¤ ¨¦s m¨¦s f¨¤cil que al castell¨¤, i no solament per la petita difer¨¨ncia que hi ha entre oisseau i ocell, i la tan gran que hi ha entre oisseau i p¨¢jaro... La comparaci¨® hauria de ser suficient per dissuadir qualsevol traductor al castell¨¤ de la poesia francesa, per¨° Pedro Gand¨ªa se¡¯n surt la mar de b¨¦. Jaume Galm¨¦s tamb¨¦, per¨° si, d¡¯una banda, passa del franc¨¨s a una llegua fon¨¨ticament m¨¦s pr¨°xima que el castell¨¤, no pot evitar for?ar uns hip¨¨rbatons no presents a l¡¯original, encara que Rimbaud els feia servir sovint: ¡°J¡¯aurais voulu montrer aux enfants ces dorades / du flot bleu...¡±, ¡°Mostrar hauria volgut als infants la daurada / de la mar blava¡± (¡®El vaixell ebri¡¯). Tant se val; les dues versions tenen tant de m¨¨rit, que aquestes petiteses es justifiquen totes soles.

Les dues edicions inclouen el fam¨®s (i menor) poema ¡®Sonet del forat del cul¡¯ ¡ªtem¨¤tica escatol¨°gica gens estranya a la nostra tradici¨®¡ª, en qu¨¨ es tradueix l¡¯ourlet del quart vers per vora i borde, quan el que t¨¦ m¨¦s sentit ¨¦s parlar de plec: ¨¦s el que fan les natges del cul quan s¨®n pr¨°ximes i quan s¡¯apleguen tirant amunt cap a la cintura. Tothom ho ha vist alguna vegada.

Per sort, cap dels dos traductors no ha oblidat d¡¯incorporar els poemes de l¡¯Album zutique, que Rimbaud va escriure en un cenacle parisenc ¡ªen un pis d¡¯un hotel encara dret¡ª, que agafava el nom de l¡¯exclamaci¨® francesa zut!, avui menys viva que al seu temps, que ve a significar: ¡°A la merda¡±, o ¡°¡±A fer punyetes¡±, que ¨¦s el que Rimbaud va desitjar a quasi tots els seus contemporanis. Un traductor mexic¨¤ hi va posar ?lbum Vaya usted al carajo. Genial.