¡®Les edats de l¡¯home¡¯, atemptat div¨ª amb un rerefons de viol¨¨ncia

Etgar Keret ha escrit una desena de llibres, ¨¦s el principal escriptor de la narrativa hebrea moderna i ha estat tradu?t a quaranta idiomes arreu del m¨®n. Se¡¯l considera, amb for?a unanimitat, un geni. Amb aquesta carta de presentaci¨®, ¨¦s curi¨®s que aquesta figura rellevant de les lletres europees no hagi amarrat a la nostra riba del Mediterrani. Proa va publicar el 2013 el recull de contes De sobte truquen a la porta i, fa un parell d¡¯anys, La Segona Perif¨¨ria es va animar amb Set anys de plenitud, una col¡¤lecci¨® de relats autobiogr¨¤fics que s¨®n una excepci¨® en la seva obra de ficci¨®. Ara, amb olfacte, certa voluntat de reparaci¨® cultural i ganes de fer all¨° tan rom¨¤ntic d¡¯identificar un autor amb un segell, l¡¯editorial de Miquel Adam ens regala la present antologia Les edats de l¡¯home, tradu?da magn¨ªficament de l¡¯hebreu per Paul S¨¢nchez Keighley, i prepara la traducci¨® d¡¯Autocorrect, el nou recull de Keret que a Israel ¨¦s un supervendes.

Deia que ¨¦s curiosa l¡¯omissi¨®, per¨° potser no tant. Encara que el t¨°pic diu que hi ha corrents de simpatia entre les cultures catalana i hebrea, el cert ¨¦s que les capelletes lletraferides nostrades estan banyades d¡¯una persistent aversi¨® a Israel i al que representa. El moment hist¨°ric, a m¨¦s a m¨¦s, no ajuda a separar el gra cultural de la palla sanguin¨¤ria. Si hi afegim que Keret practica una escriptura molt masculina ¡ªno caldria especificar-ho, per¨° mascul¨ª no vol dir masclista¡ª i directa, sense amo?nar-se gaire per la correcci¨® pol¨ªtica, ens trobem amb un autor que es podria titllar d¡¯antiwoke sense gaires miraments. A Catalunya els homes no llegeixen. I les dones, que s¨ª que ho fan, no estan gaire interessades ¡ªper una mena de mecanisme de compensaci¨® hist¨°rica¡ª en homes que escriguin des de la masculinitat, per molt amena?ada que estigui. Per tot plegat no ¨¦s estrany, doncs, que en un pa¨ªs on tothom vol ser guai i d¡¯esquerres, Keret tingui una perspectiva d¡¯acolliment limitada.

No ¨¦s estrany que en un pa¨ªs on tothom vol ser guai i d¡¯esquerres, Keret tingui una perspectiva d¡¯acolliment limitada

Per¨° al mateix temps, com S¨¢nchez Keighley ens explica al pr¨°leg, el primer que li van dir en aterrar a Tel-Aviv va ser: ¡°Si vols con¨¨ixer Israel, llegeix Etgar Keret¡±. Keret ¨¦s molt bo. La selecci¨® de relats del traductor, que s¡¯empatolla amb una tria absurda segons l¡¯edat dels homes protagonistes, no respecta l¡¯ordre com van ser publicats ni hi posa data, i no ajuda gaire a veure-ho. Aix¨° respon a un altre vici del nostre mercat, al qual no li agrada la narrativa breu i vol fils argumentals continus. Per tant, ho considerar¨¦ un pecat venial, tot i que es tingui la sensaci¨® d¡¯irregularitat provocada per la inclusi¨® d¡¯algun conte que justifiqui la mandanga cronol¨°gica. Per¨° els contes bons, els de depuraci¨® genu?nament keretiana, s¨®n imbatibles. S¨®n costumistes, s¨®n surrealistes en el sentit estricte del terme, fan riure i esborronen. Descriuen situacions i sentiments comuns que, per la por a la cancel¡¤laci¨®, sembla que a Occident ja no es puguin posar en un paper.

A ¡®Lo puto Cohi¡¯ trobem unes hist¨°ries de la puta mili crues i hilarants per escapar de la realitat b¨¨l¡¤lica. A ¡®Abaixar les armes¡¯, una cr¨ªtica destructiva i simp¨¤tica del bonisme. A ¡®Quiets!¡¯, una dissecci¨® psicol¨°gica de la cultura de la violaci¨® que explica molt millor el cas P¨¦licot que qualsevol ¡°expert¡± en estudis culturals. A ¡®Cavallet¡¯, ¡®Un afaitat arran¡¯, ¡®Hemorroide¡¯ o ¡®El truc del barret¡¯, un gla?ador humor negr¨ªssim de capipota que sembla la translaci¨® liter¨¤ria de les vinyetes de Joan Cornell¨¤. I a tot arreu, una aproximaci¨® tan afectuosa a la viol¨¨ncia que, si no sab¨¦ssim tots que ¨¦s tan dolenta, ens la faria estimar com han hagut de fer al Pr¨°xim Orient per sobreviure. Keret escriu en el nostre llenguatge, per¨° ¨¦s la veu avan?ada d¡¯un nou m¨®n que ve de l¡¯est.