Un capell¨¤ envoltat de preguntes, com Pier Paolo Pasolini

¡°?s intel¡¤ligent, i no ¨¦s com els altres capellans: qui sap, potser ell t¨¦ els seus dubtes... I estic segur que a l¡¯esgl¨¦sia no fa mai pol¨ªtica¡±. Qui parla ¨¦s Renato, un dels personatges principals de Rom¨¤ns, nouvelle de Pier Paolo Pasolini que es publica per primer cop en catal¨¤ gr¨¤cies a Lleonard Muntaner, que est¨¤ fent una extraordin¨¤ria feina de recuperaci¨® del poeta, novel¡¤lista i cineasta itali¨¤ mort assassinat el 2 de novembre de 1975. Les paraules de Renato, intel¡¤lectual comunista, fan refer¨¨ncia a Paolo, el jove sacerdot de Rom¨¤ns, un petit poble dins de San Pietro, a la regi¨® del Fri¨¹l. Es conegueren en ¡°un compartiment del tren Ven¨¨cia-Udine¡±, en un viatge durant el qual Renato mant¨¦ una discussi¨® amb un comerciant que viatja en el mateix compartiment, i que titlla els comunistes de ¡°gentola, delinq¨¹ents que han perdut tot el respecte...¡±. Les paraules del comerciant no queden sense resposta, sin¨® que s¨®n rebatudes per Renato, l¡¯eloq¨¹¨¨ncia del qual sorpr¨¨n el jove sacerdot, en el qual coven uns dubtes que s¡¯aniran enfortint en la mesura que avan?a la trama: ¡°Quina cosa m¨¦s estranya. ?s ell qui fa el serm¨®. El seminari no m¡¯ha preparat per a aquestes coses... Les idees poden fer viure, ¨¦s veritat... Per¨° nosaltres vivim de sentiments, que tenim ben amagats. I jo, en canvi, he apr¨¨s a predicar nom¨¦s les idees. Qui ¨¦s aquest davant el qual no puc predicar? (...) Aquest jove, per¨°, ha fos sentiments i idees, ha donat vida a la seva idea... No s¨¦ com combatre¡¯l¡±, pensa Paolo, mentre sent parlar Renato.

Pasolini escriv¨ª Rom¨¤ns entre 1948 i 1949. En un principi, havia de ser una subtrama per incloure en la seva novel¡¤la Il sogno di una cosa. Al final, l¡¯autor prefer¨ª guardar en un calaix aquesta nouvelle que no vei¨¦ la llum fins al 2015, quan el poe?ta i novel¡¤lista Nico Naldini el rescat¨¤ i el public¨¤ juntament amb altres dues nouvelles, Un articolo per il ¡°Progresso¡±, escrita en aquells mateixos anys, i Operetta marina, de 1950. S¨®n tres obres juvenils en les quals trobem moltes de les preocupacions que acabaran definint l¡¯obra liter¨¤ria i cinematogr¨¤fica de Pasolini, que situa la trama de Rom¨¤ns al Fri¨¹l, la terra on nasqu¨¦ i visqu¨¦ la seva inf¨¤ncia i primera joventut. Darrere de Rom¨¤ns s¡¯amaga Borgo Runcis, i darrere de San Pietro, trobem San Giovanni, petita localitat de la qual Pasolini fou secretari de la secci¨® comunista.

En aquest llibre hi ha el seu discurs poc complaent, que no s¡¯ajustava a l¡¯ideari de cap partit, ni proclama ni instituci¨®

Paolo?¨¦s un sacerdot que dubta, ¨¦s un personatge que, com assenyala la professora Rebeca Mart¨ªn en un article, pot recordar el protagonista de?San?Manuel?bueno?m¨¢rtir, novel¡¤la de Miguel de Unamuno, un personatge tr¨¤gic, un capell¨¤ envoltat de preguntes que vol creure i no pot creure. Els dubtes tamb¨¦ persegueixen Paolo?i es fan especialment forts despr¨¦s de con¨¨ixer Cesare, un adolescent pel qual sent una atracci¨® que ell intenta negar, tot i que, com es veu en les anotacions del seu dia?ri, aflora quasi inconscientment. Desitj¨®s de formar part de la comunitat de?Rom¨¤ns,?Paolo?decideix obrir una escola per a tots aquells joves com?Cesare, que han deixat massa aviat les aules per treballar.?Cesare?ens remet a aquells nois de la vida, i la seva relaci¨® amb?Paolo?no es pot deslligar del tot de les reflexions de Pasolini sobre aquells joves abandonats per la societat, per¨° que representaven la innoc¨¨ncia i la humanitat en estat pur, joves on?emmirallar-se, per¨° que tamb¨¦ calia salvar. En el seu diari,?Paolo?reflexio?na sobre el paper de l¡¯educaci¨® i d¡¯ell mateix com a mestre, s¡¯interroga sobre la import¨¤ncia o no de l¡¯educaci¨® religiosa, interrogaci¨®?plena?de dubtes lligats no nom¨¦s a la dolorosa presa de consci¨¨ncia de la falta de respostes que dona la religi¨® per entendre la realitat, sin¨® tamb¨¦ a la seva atracci¨® homoer¨°tica cap a?Cesare, una atracci¨® i unes pulsions frustrades i reprimides que desperten en ell un sentiment de culpa.

Si b¨¦ en Paolo veiem reflectit Pasolini ¡ªels dubtes sobre la religi¨®, l¡¯homosexualitat viscuda entre la culpa (fou expulsat del PCI per la seva condici¨® d¡¯homosexual) i la reivindicaci¨®, el paper de l¡¯educaci¨®¡ª, a l¡¯autor el trobem tamb¨¦ en les paraules de Renato, l¡¯intel¡¤lectual comunista que estableix un di¨¤leg entre els seus ideals pol¨ªtics i uns valors cristians que han sigut tra?ts per la instituci¨® eclesi¨¤stica: ¡°Vost¨¨s, els capellans, no entenen quina missi¨® tenen, avui, al m¨®n. Com explicar-vos que Crist quan deia: visita i at¨¦n els malalts, dona de menjar al qui t¨¦ fam, etc., per a nosaltres, els del nostre temps, volia dir: Feu reformes estructurals?¡±. Les seves paraules s¨®n l¡¯origen de la lectura marxista de la figura de Crist que proposar¨¤ anys despr¨¦s Pasolini a L¡¯Evangeli segons sant Mateu. Pasolini escoll¨ª l¡¯evangeli menys especulatiu, aquell que ens presenta Crist des d¡¯una perspectiva m¨¦s humana, perqu¨¨ precisament volia retratar el Crist home, que plora, s¡¯enfada, crida, dubta..., i, alhora, mostrar el vessant pol¨ªtic dels valors propugnats per Crist: ¡°Vost¨¨s sembla que no creguin en la universalitat de la paraula de Crist i en el seu valor etern: si D¨¦u s¡¯ha fet home, ha entrat en el temps, vol dir que ha acceptat la temporalitat, ¨¦s a dir, la hist¨°ria¡±, afegeix Renato, les paraules del qual funcionen com a postil¡¤les de la pel¡¤l¨ªcula que Pasolini rodar¨¤ quasi vint anys despr¨¦s.

Text juvenil, per¨° d¡¯extraordin¨¤ria maduresa, Rom¨¤ns resulta de gran inter¨¨s per entendre l¡¯evoluci¨® i, sobretot, la coher¨¨ncia del pensament pasolini¨¤. A Rom¨¤ns hi ¨¦s tot: amb la seva lectura, entenem amb m¨¦s profunditat les obres posteriors i tamb¨¦ l¡¯origen de les preocupacions, dels dubtes, de les pors i de les culpes que van afligir Pier Paolo Pasolini. Alhora, observem com totes aquestes tribulacions fonamenten el seu discurs pol¨ªtic, inconformista i cr¨ªtic, un discurs poc complaent que no s¡¯ajustava a l¡¯ideari de cap partit, de cap proclama ni de cap instituci¨®.

Rom¨¤ns?

Pier Paolo Pasolini?Trad. Joan Navarro
Lleonard Editors
112 p¨¤gines. 12 euros