¡®Middlemarch¡¯, una novel¡¤la feminista?

Els editors de la novel¡¤la de George Eliot de qu¨¨ parlarem avui han estat prudents a l¡¯hora de triar una frase entre el munt de lloances que s¡¯han escrit sobre aquesta obra: ¡°Un llibre magn¨ªfic, una de les poques novel¡¤les angleses escrites per a gent adulta¡± (Virginia Woolf). Diem que han estat prudents perqu¨¨ el fet ¨¦s que cada vegada que s¡¯ha fet una enquesta entre lectors i autors de literatura anglesa de temps moderns i contemporanis, els uns i els altres han coincidit a dir que la novel¡¤la de George Eliot no solament ¨¦s bona ¡ªaix¨° tamb¨¦ ho creia la Woolf, i no solament pel fet que ella fos feminista, per¨° no tant George Eliot, perqu¨¨ aquest moviment tot just s¡¯iniciava als seus anys de vida¡ª, sin¨® la millor novel¡¤la anglesa mai escrita: si agaf¨¦ssim tota la literatura en llengua anglesa, Middlemarch no quedaria gaire per sota de Moby Dick, de Melville. Ara el lector en catal¨¤ podr¨¤ fruir d¡¯aquesta meravella narrativa en traducci¨® com sempre insuperable de Xavier P¨¤mies: George ?Eliot, Middlemarch, pr¨°leg de N¨²ria Perpiny¨¤ i ep¨ªleg del traductor mateix (Barcelona, Bernat Metge Universal, 2024).

Woolf no va filar gaire prim quan parlava d¡¯una novel¡¤la ¡ª¨²nica, va dir llavors¡ª per a gent adulta. De fet, tamb¨¦ eren novel¡¤les per a persones madures les que va escriure Jane Austen abans que ella, i les que van fer les tres germanes Bront? despr¨¦s d¡¯E?liot, en bona mesura gr¨¤cies a la seva lli?¨®. El mateix es podria dir de Thackeray, de ?George Meredith o de Thomas Hardy, per esmentar noms a l¡¯entorn del per¨ªode victori¨¤. Dickens ¨¦s un cas a part: no ¨¦s que escrigu¨¦s novel¡¤les per a criatures, per¨° no va copsar les enormes complexitats i els envitricollaments de la societat anglesa de mitjan segle: la millor manera de fer feli?os els lectors ¨¦s que la caritat i el b¨¦ sempre s¡¯imposin; ben a difer¨¨ncia del que va fer Eliot.

El que van fer tota aquesta colla de novel¡¤listes del segle XIX angl¨¨s ¡ªmenys Dickens¡ª va ser deixar de banda les deliq¨¹esc¨¨ncies i ravates de la poesia rom¨¤ntica, tan rica a les lletres angleses, per entrar en la complexitat de la vida social, familiar, sexual, tamb¨¦ econ¨°mica del segle, que ho ¨¦s de la progressiva emancipaci¨® de la classe burgesa, ja fos a Londres o a les ¡°comarques¡±. En aquest segon lloc ¨¦s on se situen a Middlemarch les perip¨¨cies d¡¯una llarga s¨¨rie de personatges, mitja dotzena molt ben dibuixats (Dorothea, Casau?bon, Ladislaw, Tertius Lydgate, Rosamond, Bulstrode), tots plegats formant una mena de tapisseria Jacquard, amb els fils de diferents colors entreviats, que es contrasten, s¡¯interrelacionen, s¡¯apleguen i es separen. Una cosa aix¨ª no l¡¯havia fet cap escriptor abans que Eliot a Anglaterra, potser amb la relativa excepci¨® de Cims borrascosos, d¡¯Emily Bront?. De la mateixa manera que Ulisses, de Joyce, ¨¦s la millor an¨¤lisi de totes les determinacions i circumst¨¤ncies d¡¯un dia qualsevol en la vida en una gran ciutat, Dubl¨ªn, l¡¯any 1904, aix¨ª Middlemarch ¨¦s com una galeria de quadres superposats en un de sol, per¨° tots discernibles, en un medi rural dels Midlands anglesos.

Tanmateix, qui pensi que aquesta novel¡¤la ¨¦s un al¡¤legat feminista s¡¯equivocar¨¤. Del que parla ¨¦s del g¨¨nere hum¨¤ ¡ªo d¡¯un tros d¡¯humanitat que val per tota¡ª, com es llegeix a l¡¯inici de la novel¡¤la, sense establir cap difer¨¨ncia entre les grandeses i mis¨¨ries dels homes i de les dones. La mateixa Rosamund Vincy, que es casa amb un metge que t¨¦ nobil¨ªssims ideals ¡ªella nom¨¦s tenia l¡¯ideal de fer un bon casament¡ª, no ¨¦s precisament un model de feminisme. ?Ho ¨¦s Dorothea, la m¨¦s perfecta criatura de la novel¡¤la, que nom¨¦s desitja casar-se amb el senyor Casaubon, un home que li dobla l¡¯edat, un erudit tan polseg¨®s com la majoria, incapa? de tenir una sola idea sobre els llibres que amuntega a la biblioteca? No ben b¨¦. A qui estima Dorothea ¨¦s a un altre gran personatge de l¡¯obra, el mig bohemi i singular Will Ladislaw, que posseeix encara una aura d¡¯artista rom¨¤ntic i est¨¤ dotat d¡¯una intel¡¤lig¨¨ncia i una finesa d¡¯esperit com les d¡¯ella.

El cas ¨¦s, per¨°, que la cr¨ªtica liter¨¤ria de cada moment hist¨°ric sol agafar-se al marc d¡¯idees preconcebudes que s¡¯escampen per la societat, les xarxes i els telenot¨ªcies, de manera que als ¨²ltims decennis George Eliot ha estat considerada una feminista avant-la-lettre. No ho va ser ni tan sols despr¨¦s de totes les lletres que va escriure. Posse?a una gran intel¡¤lig¨¨ncia i una gran cultura, i va escriure una obra en qu¨¨ ¡ªper sort, encara¡ª tant els homes com les dones es troben imbricats en un marc social d¡¯una enorme complexitat. Eliot no moralitza mai; nom¨¦s presenta; i ho fa d¡¯una manera tan enrevessada i amb tan diverses i entrella?ades perspectives, que les ideologies dels nostres dies no resulten ¨²tils per parlar-ne. Les grans novel¡¤les sempre han fet aix¨°: informen, mostren, posen en joc els personatges, descriuen, i ofereixen objectivament punts de vista molt dissemblants: tot plegat perqu¨¨ el lector pugui respirar amb llibertat, i situar-se en el m¨®n i en ell mateix d¡¯una manera nova.