Parar els pinxos del Gremi de Restauraci¨® de Barcelona

Mirat amb objectivitat i essent conscient de les disparitats ¡ªla majoria de natura socio?econ¨°mica i en alguns casos abismals¡ª entre persones i barris, jo diria que la qualitat de vida de la gent que viu a Barcelona ciutat ¨¦s tirant a baixa. No parlo dels expats i dels m¨¦s benestants, sin¨® de les mitjanies i aix¨ª a l¡¯engr¨°s, fent un capm¨¤s. La llista de causes ¨¦s llarga: la inseguretat, la pobresa, la manca d¡¯habitatge a un preu digne, la brut¨ªcia, un transport p¨²blic per entrar i sortir clarament deficitari (el #Renfer), la fressa i la contaminaci¨®. Per¨° ¨¦s que a sobre hem d¡¯aguantar individus que des de dalt d¡¯un pedestal ens alli?onen, minimitzen i ridiculitzen qualsevol intent de queixa.

El darrer, el director del Gremi de Restauraci¨® de Barcelona, Roger Pallarols, que en un acte al C¨ªrculo Ecuestre va titllar els ve?ns que es queixen de les mol¨¨sties de les terrasses de ¡°petits dictadors¡± que ¡°han envellit malament¡±, va dir que cal que augmenti l¡¯oferta nocturna i va exigir a l¡¯administraci¨® que abandoni la cultura del no. Tradu?t, que els ve?ns som uns exagerats i que l¡¯administraci¨® recapaciti. El senyor en q¨¹esti¨® no sembla pas que visqui com jo en un carrer on el xivarri s¡¯allarga fins a les sis del mat¨ª, que quan baixi el gos a primera hora hagi d¡¯esquivar borratxos, condons, papers i vidres trencats, ni que hagi collit gaires vomitats del portal de casa seva. Tampoc sembla que l¡¯hagin fet fora d¡¯una terrassa per estar-s¡¯hi massa estona, i suposo que al seu m¨®n els restaurants tenen una gran oferta de cuina de temporada, bona i a preu assequible, on la gent pot menjar llenties i no nom¨¦s torrades d¡¯alvocat. ?s clar que tamb¨¦ podria ser simplement que el senyor en q¨¹esti¨® fos poc emp¨¤tic o una persona desinformada i amb fonts esbiaixades, o que es deix¨¦s portar i que les seves declaracions fossin l¡¯exabrupte d¡¯un mascle engoril¡¤lat per la claca que l¡¯aplaudia.

De fet, el problema no ¨¦s aquest senyor en concret, sin¨® que de gent aix¨ª, amb c¨¤rrecs grossos i petits, en comunitats de ve?ns, institucions, administracions, empreses i governs, n¡¯hi ha molt¨ªssims. Gent que es creuen per sobre de tot, que els donen galons i es converteixen en capatassos amb actituds de porter de discoteca, i que, sobrevinguts, amb total impunitat infantilitzen els conciutadans i escarneixen qualsevol indici de dissid¨¨ncia per esporuguir, marcar paquet i anihilar tota amena?a potencial al seu discurs. Gent que no escolten, que no tenen cap inter¨¨s d¡¯arribar a una entesa, que descarten que els altres tamb¨¦ puguin tenir una mica de ra¨®. En el moment que estem, de crisi social, crec sincerament que cal un replantejament de prioritats, i que no, ja no val el creixement a tot preu, el vendre¡¯ns-ho tot a cap euro, de fer cr¨¦ixer les ciutats (i les butxaques privades) al marge de les persones que hi volen viure, i que cal comen?ar a dir prou a deixar-nos-ho dir tot i cedir capcots a quatre pinxos que amb m¨¨todes caciquistes intenten fer callar els qui no els fan la gara-gara.