Pep Coll descriu el gran teatre del m¨®n rural

Quan Galderic, l¡¯hereu del Reboll¨¦, ¡°una masia de la Rua que pertany al municipi d¡¯Abella¡±, l¡¯1 de desembre de l¡¯any 1953 es presenta a la caserna de la Gu¨¤rdia Civil d¡¯Isona per confessar que la nit anterior havia matat un gitano que li robava la mel, el caporal primer Lacuriza est¨¤ esmorzant amb la seva dona i no pot acabar d¡¯aclarir si a la tarda aniran al cine del poble o a la representaci¨®, a Tremp, d¡¯El gran teatro del mundo. I aleshores el lector s¡¯adona que Pep Coll (Pessonada, Pallars Juss¨¤, 1949) ha encertat en la tria del t¨ªtol de l¡¯obra de Calder¨®n de la Barca perqu¨¨ descriu amb justesa el que ha estat llegint en els tres primers cap¨ªtols que l¡¯han condu?t fins aqu¨ª, una pacient reconstrucci¨®, gaireb¨¦ etnol¨°gica, del gran teatre del m¨®n rural a la postguerra, i que la burlesca veu narradora d¡¯Els crims de la mel, com si no fos capa? de creure¡¯s de deb¨° el que relata, o com si fos conscient que si no maquill¨¦s una mica el to es precipitaria sense remei a una forma de realisme social anacr¨°nica en exc¨¦s, anir¨¤ descabdellant fins al punt final.

¡°El crim del gitano fou un de tants assassinats amb escopeta de ca?a al Pallars durant les primeres d¨¨cades de la postguerra¡±: com en la multipremiada Dos ta¨¹ts negres i dos de blancs (2013), la mat¨¨ria narrativa es basa tamb¨¦ en un fet real, per¨° aqu¨ª Pep Coll opera d¡¯una manera diferent. En comptes d¡¯intentar cenyir-se a la cr¨°nica objectiva de les dades per captar l¡¯¨¤nima oculta d¡¯un m¨®n imprevisible, salvatge i estrany, sotm¨¨s a la llei del silenci, permet que hi jugui un paper clau l¡¯especulaci¨® imaginativa del novel¡¤lista, entre altres raons perqu¨¨ el cas va estar envoltat en tot moment d¡¯uns enigmes esdevinguts llegenda gr¨¤cies a la rumorologia local. Encara que Galderic fos empresonat, de seguida hi va haver veus partid¨¤ries de creure¡¯s que l¡¯hereu del Reboll¨¦ s¡¯havia sacrificat pel b¨¦ de la fam¨ªlia, una manera de conservar millor el patrimoni, i que tot era degut a una entesa amistosa entre ell i el germ¨¤, una soluci¨® extremament novel¡¤lesca que duia incorporat l¡¯element gens desdenyable d¡¯enganyar la just¨ªcia, la detestada Gu¨¤rdia Civil, gaireb¨¦ sempre ridiculitzada esmentant-la com els ¡°tricornis¡±.

Tot i que verbalment poc elaborada, farcida de frases irreconciliables amb la flu?desa de la lectura, Els crims de la mel ¨¦s pura ficci¨®, per¨° qualsevol semblan?a amb la realitat del m¨®n rural dels anys cinquanta no s¡¯assembla gens a una coincid¨¨ncia. M¨¦s enll¨¤ dels avatars i girs argumentals, no sempre ben travats, o molestos com la superficial hist¨°ria d¡¯amor que s¡¯hi desgrana, a pesar que l¡¯autor domina amb tra?a el patr¨® de la causalitat ¡ªno fer que les coses passin, sin¨® que una cosa sembli causar la seg¨¹ent¡ª, el que persegueix Pep Coll ¨¦s deixar const¨¤ncia dels costums, les labors i les formes de vida pret¨¨rites d¡¯un lloc i d¡¯una gent, la idiosincr¨¤sia de la seva terra natal, que, com sol passar sempre, porta en si mateixa un misteri que no resulta f¨¤cil de revelar. Contra l¡¯oblit, queda el nomadisme dels gitanos amunt i avall del territori dalt de les seves tartanes, la sedent¨¤ria rutina quotidiana d¡¯una masia, les relacions elementals d¡¯una comunitat, algun contrabandista, els boscos i els camps llaurats, els ruscos i les abelles que piquen.