A paraules em convides

De vegades ve de gust connectar dues not¨ªcies que no tenen res a veure. Aix¨° les relaciona d¡¯alguna manera? No pas, continuen sense tenir res a veure, com qui parla de l¡¯alto al foc al L¨ªban i alhora esmenta la manifestaci¨® per la baixada dels lloguers; la sent¨¨ncia de Sa¨¹l Gordillo i l¡¯enrenou al voltant del cas Koldo. Per¨° ves, la mateixa setmana que hem sabut de l¡¯ingr¨¦s de Ja?vier Cercas a la Real Academia Espa?ola ens hem assabentat, tamb¨¦, de les novetats al diccionari de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans. Sembla que a la Secci¨® Filol¨°gica van fent feina i a paraules ens conviden.

No cal ni dir, a aquestes altures, que la pres¨¨ncia d¡¯una paraula al diccionari no fa que ara es pugui dir i abans no; en tot cas, les autoritats han pogut documentar l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un mot en uns contextos prou estesos per considerar que aquella paraula ja pot sortir al diccionari normatiu, com una paraula patrimonial m¨¦s de la llengua. Justament, la inclusi¨® al diccionari el que fa ¨¦s treure-la dels llimbs en qu¨¨ la col¡¤locaven els usuaris, fent-ne un ¨²s lliure malgrat la proscripci¨® normativa. L¡¯error, m¨¦s aviat, ¨¦s creure que all¨° que no surt al diccionari no es pot dir.

Per aix¨° en la llista de novetats n¡¯hi ha tantes que una mica ja ens sonen i no s¨®n tan novetat com sembla. Podria ser el cas de gorro, que fins ara molts correctors han perseguit per deixar-hi un inc¨°mode casquet, o de preestrena, aerol¨ªnia, esnifar, gihadisme, gomina, autocaravana, glamur¨®s o mantra. I tamb¨¦ de mono, del qual hem acceptat un dels molts significats que li atribu?m, el de la s¨ªndrome d¡¯abstin¨¨ncia, per¨° no pas els dels equivalents mico, granota (de treball) o bonic. Aquests hauran de continuar als llimbs, com tamb¨¦ hi continuaran certs barbarismes (bueno, barco, polla, quir¨°fan, vivenda) que circulen amb la llufa penjada.

Tamb¨¦ hem incorporat mots d¡¯una certa actualitat, com ara la dessalinitzadora i la precaritzaci¨®, i algunes adaptacions de l¡¯angl¨¨s com s¨®n bl¨ªster, c¨¤tering, gint¨°nic, m¨¨dia o p¨¤del, a m¨¦s d¡¯admetre, finalment, internet amb min¨²scula. Per descomptat, els manlleus vinculats a la gastronomia sempre donen per sucar-hi pa (perd¨® pel joc de paraules), tant ¨¦s la llengua d¡¯on vinguin que s¨®n benvinguts: kebab i pita (per¨° no durum, com ¨¦s?), raclet, tempura, tiramis¨², xapata, xistorra. Amb tot plegat s¡¯ent¨¦n que tamb¨¦ hagin incorporat sobrep¨¨s.

Aix¨ª mateix, fa xalera garbellar entre les esmenes de les entrades existents. Ja han sortit tot de partidaris de fer transitiu el verb telefonar a celebrar la bona nova, com tamb¨¦ tenim una nova definici¨® per a manter, que no ¨¦s altra que la que tots tenim al cap (abans era nom¨¦s un fabricant o venedor de mantes). I persevera l¡¯IEC a l¡¯hora d¡¯esmenar definicions on persistia cert biaix de g¨¨nere producte del binarisme secular: ara un cal?asses ¨¦s un home que es deixa governar per la parella (abans, un marit per la dona); prendre muller ¨¦s casar-se amb una dona (abans, casar-se a seques); i la nora ¨¦s la muller del fill o de la filla (abans, nom¨¦s del fill).

?s clar, doncs, que l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans est¨¤ atent als temps, per b¨¦ que l¡¯admissi¨® de novetats sempre fa m¨¦s atenci¨® als termes que no a la fraseologia, ¨¦s a dir, m¨¦s a les paraules soltes, aquelles que es guanyen una entrada pr¨°pia al diccionari, que no pas a les dites i frases fetes. Ressona molt la can?¨® que s¡¯estan perdent les maneres de dir d¡¯antes, les dites de les ¨¤vies, i ¨¦s cert, per¨° no es t¨¦ cura del cabal d¡¯expressions que genera la vida moderna i que no troben el seu lloc, precisament, en el diccionari normatiu. Potser abans, una parella que es casava a causa d¡¯un embar¨¤s feia Pasqua abans de Rams, per¨° ara b¨¦ que diem que es casen de penal.

El futbol, justament, proveeix algunes d¡¯aquestes noves frases fetes (llan?ar pilotes fora, jugar una altra lliga, estar en fora de joc), per¨° tamb¨¦ ho fa la tecnologia, i en algun cas una tecnologia for?a antiga per fer atenci¨® a les dites que genera. Seria el cas de posar-se les piles, canviar de xip o fer un reset, que mereixerien ser al diccio?nari com a subentrades. O tenir l¡¯antena posada quan escoltem les converses dels altres. Tampoc es queda enrere l¡¯¨¤mbit del g¨¨nere i l¡¯orientaci¨® sexual, amb coses com sortir de l¡¯armari, fer la tisora o despatxar figa, una rencent¨ªssima novetat d¡¯enguany mateix. Si el prop¨°sit ¨¦s posar la norma al dia, ¨¦s clar que per aqu¨ª l¡¯IEC t¨¦ encara molt de camp per c¨®rrer.