Adri¨¤ Targa: ¡°La gent potser ha oblidat que la rima enganxa¡±

Adri¨¤ Targa ¨¦s un amic de bona fe. Un amic d¡¯amors, de vins i d¡¯entrellegir-se poemes amb el m¨°bil. Un g¨ªnjol que li preguntes com est¨¤s i et respon que massa b¨¦, que ja es comen?a a preocupar i tot. Ara fa res ha publicat Arnau (Proa), una novel¡¤la en vers que podr¨ªem considerar, amb l¡¯empirisme ponderat de l¡¯amic que la jutja, un llibre collonut. M¡¯han encarregat que en parlem, i que la posem en relaci¨® als Gossos dempeus (Club Editor), una novel¡¤la en prosa que he publicat ara fa res.

Els dos llibres s¨®n amics de bona fe. Llibres d¡¯amors, de vins i d¡¯entrellegir-se poemes amb el m¨°bil. Comparteixen coses: una ciutat, inferns, passions vulgars i morts grotesques. Jo faig un cameo al llibre de l¡¯Adri¨¤, amagat subtilment rere el nom de Gerard Aul¨¨stia. L¡¯Adri¨¤ apareix d¡¯amagatotis al meu, per¨° no direm on, ni quan, ni res. Cap dels dos ha llegit l¡¯¨²ltima versi¨® del llibre de l¡¯altre: ja en vam tenir prou amb la lectura dels manuscrits en Times New Roman 12, impresos en copisteries low cost, quan ens esperon¨¤vem m¨²tuament amb el rigor amable dels amics que necessites per seguir escrivint. Per¨° d¡¯aix¨° ja en fa uns mesos, quan encara ¨¦rem joves.

A Arnau hi ha un doble periple: l¡¯Arnau i els seus amics poetes que recorren la ciutat, i l¡¯Arnau visitant l¡¯infern de la poesia catalana de la m¨¤ de Verdaguer. D¡¯aquests viatges, en conversem al nostre bar del Raval: La Cabanya dels ?ngels, on el cambrer sembla que vingui de Twin Peaks. Comen?o i li dic: ¡°Adri¨¤, parlem del teu llibre: del moment en qu¨¨ anem a l¡¯infern.¡±

¡°Est¨¤ molt b¨¦ que diguis el moment en qu¨¨ anem a l¡¯infern perqu¨¨ realment tu tamb¨¦ podries ser-hi. Hi van el Narrador, l¡¯Arnau (que ¨¦s el protagonista del llibre) i el seu amic Marc. Jo tinc un amic que ¨¦s poeta i es diu Marc i ¨¦s Marc Rovira, per¨° el Marc no ¨¦s exactament el Marc. ?s com la dida de les trag¨¨dies de Racine. Un personatge ¨²til, un confessor, no ¨¦s un retrat mim¨¨tic. Nom¨¦s l¡¯Arnau i el Narrador estan ben dibuixats, per¨° ni tan sols: l¡¯Arnau ¨¦s una excusa perqu¨¨ el Narrador foti la tabarra.¡±

Jo li dic que s¨ª. Que aniria a l¡¯infern amb ell. Per¨° que jo utilitzava la primera persona del plural en l¡¯¡±anem a l¡¯infern¡± no perqu¨¨ tots els seus amics podr¨ªem ser el personatge del Marc, sin¨® perqu¨¨ crec que el seu llibre fa que el lector se senti c¨°mplice i acompanyant.

¡°Ah, ja¡±, diu l¡¯Adri¨¤.

I aix¨° ¨¦s una cosa que compartim en els dos llibres: una actitud de germanor amb el lector, sigui des de l¡¯¨¨pica targuiana del ¡°ara us explicar¨¦ una rondalla, seguiu-me¡±, o des del joc meta dels Gossos en qu¨¨ el Lector entra dins el llibre i els personatges l¡¯estiren del bra? i el miren als ulls amb les flames al darrere, en una obra de teatre immersiva gone wrong. Donar la m¨¤ al lector ¨¦s interessant perqu¨¨ pot trencar amb certes pretensions obscurantistes. A m¨¦s, et permet fugir de la versemblan?a mim¨¨tica sense caure en paternalismes potencials: si explicites la mentida en la ficci¨®, no demanes credulitat, o fe: demanes ganes de gresca.

Els versos de Targa s¡¯estructuren musicalment i de tal manera sostenen una tensi¨® que mant¨¦ l¡¯atenci¨®: ¡°amb la m¨¨trica ¨¦s clar¨ªssim¡±, diu Targa. ¡°La gent potser ha oblidat que la rima enganxa. Avera: la rima consonant. Per¨° hi ha una certa m¨²sica, en el decas¨ªl¡¤lab, l¡¯octos¨ªl¡¤lab, l¡¯heptas¨ªl¡¤lab, que vulguis no vulguis et fa ballar¡±. I t¨¦ ra¨®. Jo, en canvi, volia mantenir el lector atent amb ¨¤nsia. Que el llibre tingui p¨¤nic d¡¯avorrir: una novel¡¤la amb l¡¯actitud d¡¯un gos que t¨¦ por que l¡¯abandonin. Aix¨° es tradueix formalment en un calidoscopi grotesc i un carnaval decadent que vol ser fons i forma.

A l¡¯Adri¨¤ li agrada que la gent digui que Arnau ¨¦s una novel¡¤la per¨° que ell (des que t¨¦ nou anys) volia fer un poema ¨¨pic. El seu llibre juga amb els referents culturals que es pressuposen en el lector. A l¡¯infern, s¡¯hi troben tots els poetes catalans can¨°nics, en un avern al¡¤lucinogen, ubicat a les zones de cruising de Montju?c, tot de pl¨¤stic i condons, on Maragall va cego com una vaca, Ferrater encara no s¡¯ha tret la bossa del cap i Arderiu fa la croqueta. Els mestres del gai saber es comporten com si estiguessin fent el cigarro a la porta de l¡¯Horiginal.

Aquesta vulgaritzaci¨® dels personatges intocables em sembla fabulosa perqu¨¨ trobo que l¡¯escriptura est¨¤ lligada al cos, com l¡¯obra de l¡¯autor. I sovint oblidem que els nostres titans literaris tenien p¨¨ls al nas. Recordar que Carner s¡¯eixugava el cul com qualsevol altre ¨¦s important. Li dic a l¡¯Adri¨¤: ¡°Poc se¡¯n parla de l¡¯anus de Carner¡±, i ell riu i jo content perqu¨¨ fer-lo riure ¨¦s un gust. Crec que manifestar la carnalitat dels poetes moderns suposa un sacseig bondad¨®s i denota una relaci¨® saludable amb la pr¨°pia tradici¨® liter¨¤ria. L¡¯Adri¨¤ es permet aix¨°: amb el respecte i l¡¯admiraci¨® que sent pels grans poetes, converteix el marbre en carn.

¡°L¡¯escriptura t¨¦ aquesta gr¨¤cia¡±, diu Targa. ¡°Que tu manes. Pots sortir de farra amb Verdaguer. Tot el llibre podria haver sigut l¡¯infern dels poetes¡±. Jo crec que no, que calien els dos inferns: l¡¯infern dels poetes i l¡¯infern barcelon¨ª.

Per¨°, esclar, aqu¨ª no ens acabem d¡¯entendre. Per mi, Barcelona ¨¦s una ciutat desesperan?ada que tracto a destralades, per¨° per l¡¯Adri¨¤ ¨¦s un lloc d¡¯oportunitats, un m¨®n on perdre¡¯s. I aquest desacord, creiem, t¨¦ a veure amb un factor important: jo hi vaig n¨¦ixer i ell en canvi ¨¦s un expat tarragon¨ª. Per mi Barcelona ¨¦s una llar, amb tot el f¨¤stic i el menyspreu arrogant que un pot sentir per la seva llar. Envejo qui entra a Barcelona com qui puja a un nou nivell en el videojoc de la vida. L¡¯Adri¨¤, quan es cansa del Raval, se¡¯n va a Sant Pere i Sant Pau amb la seva moto vermella. Jo, en canvi, me¡¯n vaig al llit. L¡¯Adri¨¤ diu que ¨¦s la millor ciutat que coneix. I opino m¨¦s o menys el mateix. Que ¨¦s una merda, per¨° ¨¦s la nostra.