Deu mesos escampant confeti per Catalunya

Des de fa anys, quan veig que em costa adormir-me, tinc diversos m¨¨todes per agafar el son. Vaig comptant els llits on he dormit des que era petit, per exemple, un per un, i arriba un punt que m¡¯adormo. O intento recordar els t¨ªtols de tots els llibres d¡¯articles de Quim Monz¨® (des d¡¯El dia del Senyor fins a Esplendor i gl¨°ria de la Internacional Papanates). Els ¨²ltims mesos, per¨°, he trobat un m¨¨tode infal¡¤lible: amb els ulls tancats, vaig resseguint en una ruta imagin¨¤ria cada poble i cada ciutat on he presentat la meva novel¡¤la Confeti: com que la llista ¨¦s llarga, sempre m¡¯adormo abans d¡¯arribar al final.

Ara fa un any, durant la nit de Santa Ll¨²cia, em van atorgar el premi Sant Jordi de novel¡¤la i dos mesos despr¨¦s, al febrer, Confeti arribava a les llibreries, publicada en una coedici¨® de Proa i ?mnium Cultural, que ¨¦s l¡¯entitat que organitza i atorga el premi. Al llarg d¡¯aquests gaireb¨¦ deu mesos, he participat en m¨¦s de 60 actes, la majoria conversant sobre del llibre, per¨° tamb¨¦ ¡ªcada cop m¨¦s¡ª en clubs de lectura en qu¨¨ les participants ja havien llegit la novel¡¤la i hi deien la seva (dic ¡°les¡± participants perqu¨¨ la majoria solen ser dones lectores). Aquest tr¨¤fec es tradueix en uns 6.500 quil¨°metres en cotxe que m¡¯han dut per tot Catalunya, molt sovint gr¨¤cies a l¡¯entusiasme de les persones que col¡¤laboren amb les m¨²ltiples seus que ?mnium t¨¦ al territori. A cada presentaci¨®, a m¨¦s, es preocupen que hi hagi un llibreter de la zona, una bona forma de promoure el comer? cultural local.

La primera presentaci¨® va tenir lloc a Barcelona, a la llibreria Finestres, i m¡¯hi va acompanyar el periodista Albert Om. La invitaci¨® remarcava que els chihuahues eren benvinguts ¡ªuna picada d¡¯ullet a la mascota que va fer famosa Xavier Cugat¡ª i, a m¨¦s de molts amics, en van apar¨¨ixer dos. Despr¨¦s van venir les presentacions de Manlleu ¡ªjugava a casa¡ª i de Vic, i a partir d¡¯aqu¨ª el radi d¡¯acci¨® es va anar multiplicant. Xavier Gafarot, cap de comunicaci¨® de Proa, m¡¯enviava les propostes: Girona, Lleida, Tarragona, Vila-seca, les Franqueses, el Vendrell, Sabadell... Si avui ¨¦s dimarts, aix¨° ¨¦s Rub¨ª, em deia, i si ¨¦s dissabte, Puigcerd¨¤. A la biblioteca de Sant Joan de les Abadesses, plena a vessar un divendres de mar? pluj¨®s, el presentador va tenir pana amb el cotxe i vaig haver de defensar-me tot sol. A la llibreria VUK, de Torell¨®, m¡¯hi acompanyava Joan Puigdollers, que de sobte va desapar¨¨ixer per transformar-se en el cantant Fausto Gramola i va reviure els seus ¨¨xits amb l¡¯orquestra de Cugat tot cantant B¨¦same mucho. Un exemple m¨¦s de com la ficci¨® s¡¯infiltra a les nostres vides.

Un dissabte d¡¯abril, Jordi Llavina em va acompanyar en doble sessi¨® de mat¨ª i tarda, a Reus i Valls; a Reus vam peregrinar fins a un bar que es diu El Rac¨® d¡¯en Cugat, que el m¨²sic havia inaugurat anys enrere. Com que Xavier Cugat ¨¦s al centre de Confeti ¡ªuna novel¡¤la antibiogr¨¤fica, que vol reescriure la vida d¡¯alg¨² que es falsejava a si mateix per ser feli? a qualsevol preu¡ª, no era estrany que el p¨²blic compart¨ªs an¨¨cdotes sobre el m¨²sic. A Agullana vaig con¨¨ixer un saxofonista que havia tocat a la seva orquestra; una lectora em va escriure des del Canad¨¤ per explicar-me que de petita havia assistit al rodatge de la seva ¨²ltima pel¡¤l¨ªcula, Una rosa al viento. A la Bisbal d¡¯Empord¨¤, un savi local havia conegut la primera xicota del m¨²sic, als anys 1920, i a Barcelona un senyor que havia estat ma?tre del Ritz em va fer saber que en Cugat tenia problemes de pr¨°stata.

Durant aquest temps he trobat gent que em planyia, sobretot col¡¤legues i amics. Veien tot aquest periple com una mol¨¨stia, una obligaci¨® enutjosa que m¡¯allunyava del plaer d¡¯escriure. Segurament tenien part de ra¨®, perqu¨¨ al cap d¡¯unes quantes setmanes de predicar ¨¦s inevitable la sensaci¨® de repetir-se, de mig convertir en una rutina setmanal all¨° que ha de ser una celebraci¨®, per¨° en cap cas era una mol¨¨stia. Jo entenc la ficci¨® liter¨¤ria com un di¨¤leg amb els lectors: s¨®n ells els qui posen el punt final al llibre, i aquest contacte t¨¦ tot el sentit del m¨®n. Davant un p¨²blic que encara no havia llegit la novel¡¤la, em diverteix explicar-los part del proc¨¦s de recerca i creaci¨®, anunciar-los algun aspecte del meu narrador per obrir inc¨°gnites i perfilar escenes que els fessin agafar ganes de llegir (i comprar) Confeti. En els clubs de lectura la trobada ¨¦s encara m¨¦s satisfact¨°ria, perqu¨¨ entens que cada persona ha llegit un llibre diferent, i se¡¯l fa seu i t¡¯ho explica segons l¡¯experi¨¨ncia personal.

Tot signant llibres, aquests mesos he buidat unes quantes bosses de confeti, i les meves jaquetes i americanes en donen fe: encara ara de les butxaques me¡¯n surten paperets de colors ¡ª¡±engrunes de felicitat¡±, en diu el narrador¡ª. Com a parelles de ball literari, he tingut la sort de comptar amb amics i amigues i escriptors de renom que feien lluir encara m¨¦s la novetat de Confeti ¡ªseria massa llarg enumerar-los tots¡ª, i alhora he conegut conversadores que sabien treure tot el suc de la novel¡¤la, com l¡¯Alba Granell, la Laia Sant¨ªs, la Montse Barderi o la Maria Escalas. De la seixantena de presentacions, nou han tingut lloc a Barcelona, en llibreries, biblioteques, el Club del Quadern i un casal d¡¯avis que semblava una convenci¨® d¡¯experts en Xavier Cugat. Tamb¨¦ hi ha hagut actes que han punxat amb poc p¨²blic (o una audi¨¨ncia selecta, em deia jo, fent una cugatada) com a Berga o l¡¯Hospitalet.

La sensaci¨® general, per¨°, ¨¦s que comptem amb una xarxa de lectors entusiastes, bibliotecaris i llibreters independents que es desviuen per promoure la literatura catalana. Potser el millor exemple ¨¦s l¡¯¨²ltim acte que he fet fins avui, i que em va portar a Juncosa, a les Garrigues, on es reunien els clubs de lectura de set biblioteques de la comarca: una festassa. Ara arribar¨¤ un nou premi Sant Jordi i tocar¨¤ escombrar tot aquest confeti, per¨° segur que vindran m¨¦s clubs de lectura, gr¨¤cies a l¡¯espl¨¨ndida xarxa de biblioteques, i noves oportunitats per seguir cridant: It¡¯s showtime, ladies and gentlemen!