Irene Pujadas, c¨°micament pertorbadora a ¡®La intrusa¡¯

A la vintena de contes que Irene Pujadas (Sant Just Desvern, 1990) reunia al seu primer llibre, Els desperfectes, es tenia la sensaci¨® d¡¯estar presenciant algun ritu semblant a una sessi¨®, ja fos de m¨¤gia, d¡¯espiritisme o de qualsevol altra cosa indeterminada: en tot cas, era un combat per invocar l¡¯invisible i aconseguir que els cossos i els objectes es manifestessin a cada p¨¤gina d¡¯una manera singular i molt estranya, exc¨¨ntrica i extravagant, com els dos nadons que apareixien en la primera hist¨°ria del volum i que acaben ¡°com passats per la trituradora¡±, un partit per la meitat arran d¡¯una disputa entre el pare i la mare, i el segon, que ¡°era com un bloc de mantega rodanx¨® i rialler, com una ensa?mada¡±, estavellat a terra perqu¨¨ li rellisca de les mans a la dona que s¡¯havia entossudit a sostenir-lo despr¨¦s d¡¯haver begut unes quantes copes de vi. El m¨®n d¡¯Irene Pujades ¨¦s c¨°micament pertorbador, i no s¡¯equivocava gaire el cr¨ªtic que assegurava que, amb la seva escriptura ¨¤cida i incisiva, ¡°com si una extraterrestre de mirada el¨¨ctrica contempl¨¦s les certeses m¨ªnimes del m¨®n¡±, l¡¯autora detectava amb naturalitat, i sense mortificar-se gaire, l¡¯absurd, o el metaf¨ªsic, dels actes m¨¦s banals, encara que anessin plens de perills. Una de les cites que encap?alaven Els desperfectes era de Georges Saunders, i hi trob¨¤vem un personatge que caminava per un sender d¡¯alta muntanya, precedit de dos homes: ¡°un duia un vestit funerari dels m¨¦s ordinaris i, cosa ben curiosa, taral¡¤lejava una can?¨®, fet que manifestava una felicitat v¨¤cua, una ignor¨¤ncia obstinada. Era mort, per¨° era com si la seva actitud fos: Ha, ha, per¨° llavors, qu¨¨ ¨¦s tot aix¨°?¡±.

Una actitud i una pregunta similar ¨¦s la que es planteja amb entusiasme i meravella la Diana, la protagonista de La intrusa, primera novel¡¤la d¡¯Irene Pujadas, ¡°la reina de les babaues i les llumeneres, la capitana dels tira-que-vas, una inconscient de ma?nual¡±, que es deixa enredar pels amics i els familiars i empr¨¨n un viatge cap al seu m¨®n interior per mirar de resoldre un seguit d¡¯avaries particulars, tant f¨ªsiques com mentals. Amb una fantasia vertiginosa i una met¨°dica artesania compositiva, La intrusa no concedeix ni un sol instant de treva, com si els temps morts o els passatges de transici¨® entre aventura i aventura ¡ªperqu¨¨ Irene Pujadas ha escrit una s¨°lida novel¡¤la d¡¯aventures, una multiplicada caixa de sorpreses¡ª no poguessin existir davant del periple insensat de la Diana i el seu company de viatge, un tal Fidel, que no se sap si disposa d¡¯un sentit pr¨¤ctic encara m¨¦s feble que el d¡¯ella. En qualsevol cas, ¨¦s la comparsa id¨°nia per dur endavant l¡¯explosi¨® imaginativa que es concentra a La intrusa, que a vegades fa recordar Voltaire i el seu C¨¤ndid, i a vegades, la mirada at¨°nita amb qu¨¨ contempla les coses burlesques i brutals el protagonista del Manuscrit trobat a Saragossa: amb veu baixa, com si no volgu¨¦s cridar gaire l¡¯atenci¨®, Irene Pujadas tamb¨¦ ha escrit una par¨¤bola moral en qu¨¨ el viatge al fons d¡¯un mateix no ¨¦s altra cosa que un viatge desorientat i una mica a cegues al fons de la realitat d¡¯ara i aqu¨ª. De totes maneres, a vegades, de manera incomprensible, l¡¯atzar es posa en marxa per fer-nos creure que la bona sort existeix: la Diana i en Fidel s¨®n en una regi¨® ¡°grumollosa, ensalivada¡±, ¡°tot era flonjo i por¨®s, com l¡¯interior d¡¯un pa de pessic japon¨¨s¡± ¡ªs¨®n pocs els s¨ªmils d¡¯Irene Pujades que no funcionin¡ª, estan tips d¡¯estar l¡¯un al costat de l¡¯altra, fent-se companyia gaireb¨¦ per for?a, per¨° de cop i volta la Diana diu que s¨ª a la seva intu?ci¨®, i ¡°va assenyalar una direcci¨® a la babal¨¤ i va dir: Anem cap all¨¤. Van caminar una estona i aquest cop la intu?ci¨® va funcionar-li, perqu¨¨ van trobar una porta petita i fosca, van obrir-la i a dins qu¨¨ hi havia? Un bar.¡±

No cal explicar qu¨¨ troben dins del bar, perqu¨¨ tothom que n¡¯hagi freq¨¹entat uns quants amb la il¡¤lusi¨® necess¨¤ria ho sap sobradament, per¨° s¨ª que cal dir que tots els lectors que no vulguin ser abstemis d¡¯una literatura plet¨°rica d¡¯encant i propensa al somni de l¡¯humor, corregit sempre per una ang¨²nia gaireb¨¦ secreta i un vapor l¨ªric que fa formiguejar amb delicadesa la ment, els espera La intrusa, d¡¯Irene Pujadas, una novel¡¤la que nom¨¦s admet un retret, que sigui tan curta.