Voltaire i Rousseau

Ara que Josep Maria Flotats i Pep Planas representen al teatre Romea una obra de Jean-Fran?ois Pr¨¦vand anomenada La disputa, ¨¦s oport¨² parlar de la relaci¨® entre Voltaire i Rousseau, dos grans literats del segle XVIII franc¨¨s, no ben b¨¦ ¡°fil¨°sofs¡±, com diu la propaganda de l¡¯obra ¡ªnom¨¦s Voltaire va escriure un llibre que ¨¦s pr¨°piament filos¨°fic, el Tractat de metaf¨ªsica¡ª, sin¨® hommes de lettres, expressi¨® molt avinguda amb les obres llurs.

Voltaire va tirar sempre cap al racionalisme, i Rousseau cap a la sensibilitat; per¨° s¡¯haurien pogut entendre si no haguessin estat v¨ªctimes de la tend¨¨ncia a barallar-se, tirar-se els plats pel cap i insultar-se, molt freq¨¹ent entre els intel¡¤lectuals des de l¡¯antigor. La cordialitat entre els dos va durar de 1712 a 1760, pel cap alt, per¨° va ser oscil¡¤lant des del primer moment.

Quan a Rousseau li van demanar de retocar una obra que Voltaire havia escrit per a la cort, La Princesse de Navarre, aquell va escriure una carta a aquest demanant-li el pl¨¤cet, amb tot d¡¯elogis i una gran admiraci¨®. Per¨° les discrep¨¤ncies no van trigar a presentar-se: quan Rousseau va escriure el llibre Discurs sobre els or¨ªgens i els fonaments de la des?igualtat entre els homes ¡ªuna pe?a sens dubte molt progressista, com ho seria m¨¦s endavant El contracte social¡ª, Voltaire va trobar aquell llibre massa decantat cap a la lloan?a de la naturalesa i la glorificaci¨® de la vida primitiva i ¡°natural¡±; i va escriure, ir¨°nicament: ¡°Mai no s¡¯ha emprat tant d¡¯enginy en voler convertir-nos en b¨¨s?ties. En llegir aquesta obra, a un li agafen ganes de caminar de quatre potes¡±. La tirada al naturalisme de Rousseau s¡¯agreujaria amb el seu tractat pedag¨°gic, ?mile, o de l¡¯educaci¨®, que ¨¦s el sant patr¨®, avui, dels psicopedagogs de Catalunya: les criatures s¡¯han de divertir, enfilar-se als arbres, c¨®rrer i fruir de la seva llibertat cong¨¨nita.

Nom¨¦s va faltar que en un altre opuscle, Discurs sobre les ci¨¨n?cies i les arts, Rousseau opin¨¦s que les lletres i les arts porten conseq¨¹¨¨ncies nefastes a les societats. Contra aquest ¡°vici¡± de l¡¯alta cultura, l¡¯autor proposava una gran reconciliaci¨® entre la natura i la cultura: una idea que nom¨¦s podia repugnar Voltaire. Com que el ginebr¨ª considerava, doncs, el teatre una influ¨¨ncia perniciosa, Voltaire, que llavors vivia a prop de Ginebra, va comen?ar a invitar tots els ciutadans d¡¯aquesta ciutat a les representacions privades de tea?tre que feia a la seva magn¨ªfica propietat, de franc. (Voltaire va arribar a ser molt ric; Rousseau, pobre.) Arran del terratr¨¨mol de Lisboa, Voltaire es va manifestar en dues ocasions (un poema i el conte Candide) contra la Provid¨¨ncia; aix¨° va molestar Rousseau, que hi creia amb els ulls tancats, i aquest li va replicar al llibre IX de les seves infaustes ¡ªde gustibus non est disputandum¡ª Confessions. El 17 de juny de 1760 les coses agafen ¡ªcom deia Rubert de Vent¨®s¡ª molt d¡¯excrement, i Rousseau, mogut per una enveja que no va dissimilar mai en cap cas, li va escriure a l¡¯altre: ¡°No us estimo gens, Monsieur [...]. En fi, us odio, v¨®s ho heu volgut. Per¨° us odio com a home encara m¨¦s digne d¡¯haver-vos estimat si ho hagu¨¦ssiu volgut¡±. Voltaire es va quedar estupefacte, i no va respondre; per¨° en les cartes que envia als seus corresponsals (les teniu totes a Gallimard, La Pl¨¦iade, 13 volums: paci¨¨ncia), com ara D¡¯Alembert ¡ªcol¡¤laborador de l¡¯Encyclop¨¦die¡ª, s¡¯esbrava amb expressions com aquesta: ¡°Rousseau no ¨¦s res m¨¦s que el gos de Di¨°genes¡±, o aquesta, a ?tienne Damilaville: ¡°Rousseau ¨¦s un mico petit¨® i ingrat¡±. Tamb¨¦ li dir¨¤ ¡°energumen¡± i ¡°mala persona¡±, i qualificar¨¤ de ¡°bruixa¡± l¡¯amiga de Rousseau, Th¨¦r¨¨se Levasseur, a l¡¯opuscle La Guerre civile de Gen¨¨ve, de 1768. Malgrat tot, Rousseau va aportar dos llu?sos d¡¯or a la subscripci¨® per a un monument a Voltaire, obra de Jean Baptiste Pigalle, que es va erigir. Molt gener¨®s.

Despr¨¦s de tanta batussa, el fet, providencial o no, va ser que tots dos es van morir amb poques setmanes de difer¨¨ncia l¡¯any 1778. Hem de concloure, com va dir Goethe, que amb Voltaire s¡¯acabava una ¨¨poca ¡ªla dels savis, els il¡¤lustrats, els philosophes¡ª i amb Rousseau en comen?ava una altra ¡ªla dels psicopedagogs catalans, la de la de?ficaci¨® de la Natura, la del retorn de l¡¯animisme o de les religions orientals sota la forma de classes de ioga a ¨¤nimes desesperades de la ra¨® europea? Potser s¨ª i potser no. Per¨° no es pot oblidar que Voltaire va defensar la causa de la fam¨ªlia Callas, protestants de Tolosa, de Fran?ois de la Barre, feminista pun?tual, i de Pierre Paul Sirven, acusat falsament de parricidi (que deu venir de pars, ¡°pr¨°xim familiarment¡±; ara en diuen ¡°infanticidi¡±, que no calia). Voltaire s¡¯hi va jugar la pell, ell que nom¨¦s tenia aix¨° i els ossos.