¡®L¡¯art de ser humans¡¯, de David Bueno: L¡¯estafa intel¡¤lectual de la neuroci¨¨ncia

Josep Pla va deixar escrit que ¡°el cervell ¨¦s un ¨°rgan meravell¨®s. Comen?a a funcionar quan ens llevem i no s¡¯atura fins que arribem a la feina¡±. David Bueno, neurocient¨ªfic i, per tant, expert en el cervell, ha guanyat el premi Josep Pla amb L¡¯art de ser humans, un assaig que promet fer-nos entendre com ¡°el cervell s¡¯enriqueix a trav¨¦s de l¡¯art¡±, explicant, per exemple, que ¡°si estem llegint una partitura, s¡¯activen les zones de lectura i d¡¯interpretaci¨®, com l¡¯escor?a visual i l¡¯¨¤rea de Broca, que est¨¤ implicada en el processament del llenguatge [¡­] i tamb¨¦ es poden activar zones que intervenen en la creativitat i la improvisaci¨®, com l¡¯escor?a prefrontal, les ¨¤rees d¡¯associaci¨® i la xarxa neuronal per defecte¡±. Naturalment, hem apr¨¨s molt m¨¦s sobre la condici¨® humana i sobre el cervell amb la ironia de Pla que amb una redescripci¨® cient¨ªfica com la de Bueno.

La neuroci¨¨ncia s¡¯est¨¤ convertint en una estafa intel¡¤lectual que empobreix la conversa cultural, no pas per culpa dels neurocient¨ªfics que disseccionen cervells tranquil¡¤lament als seus laboratoris, sin¨® pels divulgadors que prometen que la disciplina explica coses que simplement no pot explicar. La fal¡¤l¨¤cia ¨¦s vella, per¨° les editorials i els diaris encara aconsegueixen vendre llibres i publicar articles com si el truc no s¡¯hagu¨¦s exposat ja. El fil¨°sof Joseph Tallis ho va anomenar neuromania, una confian?a excessiva o excessivament simplista de la neuroci¨¨ncia per explicar la conducta humana, la cognici¨® i els fen¨°mens socials. Comen?a amb una met¨¤fora tan aparentment innocent com dir que l¡¯art enriqueix el cervell, quan, en realitat, el que enriqueix ¨¦s l¡¯esperit. Perqu¨¨ no som processos neuronals tenint reaccions qu¨ªmiques, sin¨® jos que viuen i pensen en el medi del llenguatge. Els cervells no s¡¯enamoren: nosaltres ens enamorem. Entendre l¡¯amor no ¨¦s saber quines parts del saquet s¡¯activen ni quines hormones se secreten: ¨¦s llegir una novel¡¤la de Julian Barnes. L¡¯esperit no ¨¦s una subst¨¤ncia separada del cos, per¨° no s¡¯explica a trav¨¦s de la neuroci¨¨ncia, sin¨® de la filosofia i la literatura.

Bueno, que en un nivell elemental sap tot aix¨°, s¡¯aprofita de la confusi¨® existent sense ser excessivament abjecte. Dir que el nostre cervell s¡¯enriqueix a trav¨¦s de les arts ¨¦s leg¨ªtim si vol dir que tenim indicis observables per creure que la seva neuroplasticitat augmenta. ?s el tipus de coses que podem descobrir amb la ci¨¨ncia: que, dormint vuit hores, el cervell funciona millor, o que el sucre i el caf¨¨ fan carburar la m¨¤quina. El problem de L¡¯art de ser humans, com tots els llibres similars contra els quals caldria fer un pensament, ¨¦s que no ofereixen una llista de consells de salut perfectament respectable, sin¨® una barreja confunsa entre an¨¨cdotes pseudointeressants i una proposta eticopedag¨°gica que, sense la xerrameca del cervell, quedaria despullada en la seva banalitat eixordadora. La idea que les arts s¨®n importants per a la formaci¨® dels ¨¦ssers humans i que les ci¨¨ncies tenen components creatius ¡ªidea que es repeteix circularment i ad nauseam al llibre¡ª est¨¤ absolutament assumida. Es podria dir que no fa cap mal afegir 300 p¨¤gines m¨¦s sobre la q¨¹esti¨®. Per¨° que un premi literari com el Josep Pla sorprengui guardonant aquest assaig envia el senyal que la neuromania continua, i que, com deia l¡¯escriptor que dona nom al premi, el nostre cervell potser s¡¯atura abans del que caldria. Aqu¨ª no volia dir literalment ¡°cervell¡±, per¨° si heu ent¨¨s la met¨¤fora no ¨¦s gr¨¤cies a l¡¯escor?a prefontal, sin¨® al fet que sabeu llegir.