¡®Josep Pallach, pol¨ªtica i pedagogia¡¯: La baula socialdem¨°crata
Joan Safont recupera amb tremp period¨ªstic la figura de Josep Pallach per reivindicar el seu paper com a element de connexi¨® amb el projecte socialdem¨°crata europeu
La llarga dictadura del general Francisco Franco va impedir i escap?ar moltes carreres pol¨ªtiques. D¡¯una banda, trobem les generacions malbaratades per raons ¡°biol¨°giques¡±. De l¡¯altra, hi ha qui va quedar desconnectat de la societat postfranquista per un exili interminable i per les dificultats per adaptar-se a les noves coordenades ideol¨°giques. En pol¨ªtica sovint ¨¦s tan important tenir ra¨® o encertar-la estrat¨¨gica i t¨¤cticament com arribar quan toca.
En certa mesura, aquest desajustament dels temps va marcar la traject¨°ria de Josep Pallach i Carol¨¤ (Figueres, 1920 ¨C l¡¯Hospitalet, 1977). Massa jove quan va esclatar la Guerra Civil com per tenir-hi un protagonisme principal, aquells van ser m¨¦s aviat anys de formaci¨® al BOC, a la FNEC i al POUM. Sorgeix tamb¨¦, aleshores, la seva vocaci¨® professional com a pedagog i la seva desconfian?a vers els comunistes, que, en ple conflicte, havien volgut acabar amb la dissid¨¨ncia representada pel partit liderat per Andreu Nin ¡ªassassinat pels sovi¨¨tics¡ª (el Vendrell, 1892 ¨C Madrid, 1937) i Joaquim Maur¨ªn (Bonansa, 1896 ¨C Nova York, 1973).
No ¨¦s casual que Pallach s¡¯emmirall¨¦s en el pol¨ªtic aragon¨¨s ¡ª¡±era un home extraordin¨¤riament dotat per ensenyar la gent, per donar-los consci¨¨ncia de pert¨¤nyer-hi¡±¡ª, amb qui compartia la voluntat educadora i l¡¯al¡¤l¨¨rgia antiestalinista. En definici¨® d¡¯Alberto Sabio, recent bi¨°graf de Maur¨ªn (Excomunistas, Galaxia Gutenberg, 2024), per¨° aplicable al figuerenc: ¡°La cultura le sirvi¨® para hacer pol¨ªtica, del mismo modo que la pedagog¨ªa tendr¨ªa que ayudar a crear mentes revolucionarias¡±. Ambd¨®s, a m¨¦s, coincidiran a deixar enrere les respectives joventuts insurreccionals per apostar ¡ªnovament a destemps¡ª per la unitat de l¡¯espai socialista i l¡¯eix socialdem¨°crata.
En el cas de Pallach, l¡¯exili franc¨¨s ¡ªimplicat a la Resist¨¨ncia antinazi, fa un breu intent de retorn que el porta a la pres¨® i a una sonada evasi¨® el febrer de 1946¡ª ser¨¤ decisiu per a aquesta evoluci¨®, que tindr¨¤ la seva primera cristalitzaci¨® en el Moviment Socialista de Catalunya i en el mestratge rebut de Manuel Serra Moret (Vic, 1884 ¨C Perpiny¨¤, 1963), de qui recull el llegat del socialisme hist¨°ric catal¨¤ representat per Rafael Campalans (Barcelona, 1887 ¨C Torredembarra, 1933), autor ¡ªnova carambola¡ª de Pol¨ªtica vol dir pedagogia. Precisament aquest binomi regir¨¤ els seus anys a Fran?a, tot creant una important i pionera xarxa internacional amb el socialisme europeu i treballant en un institut experimental amb la seva dona, Teresa Juv¨¦ Acero. D¡¯aquest per¨ªode ens n¡¯ha deixat testimoni la seva filla, Ant¨°nia Pallach Juv¨¦, a Rossinyol que vas a Fran?a (R¨²brica, 2024).
El 1969 s¡¯instal¡¤la definitivament a Catalunya, on mant¨¦ aquest doble comprom¨ªs. D¡¯una banda, trobem la seva implicaci¨® en l¡¯Institut de Ci¨¨ncies de l¡¯Educaci¨® de la UAB i la seva participaci¨® en diferents projectes pilot cr¨ªtics amb l¡¯Escola de Mestres Rosa Sensat, tot plegat refor?at per la seva tesi doctoral sobre l¡¯educaci¨® a Catalunya (1975). De l¡¯altra, hi ha el seu projecte d¡¯una conflu¨¨ncia socialista d¡¯obedi¨¨ncia catalana i amb par¨¤metres de la socialdemocr¨¤cia europea. Tot i la seva seductora personalitat, el seu bagatge ideol¨°gic i els seus contactes internacionals, les dificultats seran excessives, perqu¨¨ el seu lideratge ser¨¤ contestat per nous referents sorgits de l¡¯interior, perqu¨¨ el cord¨® respecte del PSUC no ¨¦s compartit ¡ªi no sempre ¨¦s d¡¯esquerres¡ª i perqu¨¨ els amics europeus aposten ¡ªamb diners i reconeixement¡ª per una converg¨¨ncia sota el paraigua del PSOE.
La mort sobtada evidencia com el seu PSC-Reagrupament s¡¯ha quedat sense prou espai pol¨ªtic. Paradoxalment, la posterior integraci¨® de tot el socialisme catal¨¤ en facilitar¨¤ l¡¯evoluci¨® ideol¨°gica que, en part, acabar¨¤ donant la ra¨® a Pallach. Tot actualitzant el treball de Gl¨°ria Rubiol sobre el pallachisme (Josep Pallach i el Reagrupament, PAM, 1995), l¡¯historiador Joan Safont recupera amb tremp period¨ªstic la figura del pol¨ªtic figuerenc per reivindicar aquest paper com a baula de connexi¨® amb el projecte socialdem¨°crata europeu per part d¡¯un pol¨ªtic pedagog ¡ªo d¡¯un pedagog pol¨ªtic¡ª que, ¡°al costat de la unitat socialista, reclama[va] la claredat socialista¡±.
Josep Pallach, pol¨ªtica i pedagogia?
P¨°rtic. 328 p¨¤gines. 19,90 euros
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
