Joan Maragall, cos i ¨¤nima del primer intel¡¤lectual modern

L¡¯escena no ¨¦s gaire coneguda. El 20 de desembre de 1911 mor Joan Maragall. Tenia cinquanta-un anys i feia poques setmanes que estava malalt, que agonitzava. Aquella mateixa tarda s¡¯instal¡¤la la capella ardent a la seva torre de Sant Gervasi. Entre la corrua de gent benpensant que vetlla la despulla, hi ha un jove inquiet, fil¨°sof preco? i periodista brillant: ¨¦s Eugeni d¡¯Ors. En una breu interrupci¨®, Ors abandona el dormitori familiar, s¡¯allunya del cos del poeta, majestuosament estirat entre els ciris, i trenca tota convenci¨® social. Perd el seu desitjat torn per anar a asseure¡¯s en una tauleta en una cambra contigua, plena de llibres. Obre un paquet de papers i es posa febrosament a treballar. Amb tota solemnitat, reconeixent la transcend¨¨ncia simb¨°lica, secreta i ¨ªntima del moment, Ors es disposa a corregir les proves d¡¯impremta de La Ben Plantada amb Maragall de cos present.

No hi ha aqu¨ª nom¨¦s el relleu generacional del mestre al deixeble, del poeta sensual i vitalista al narrador intel¡¤lectualista. ?s molt m¨¦s que aix¨°. Ors subratlla emf¨¤ticament la mort d¡¯una ¨¨poca i el naixement d¡¯una altra, el final del segle XIX i l¡¯inici del XX, la liquidaci¨® del modernisme i la majoria d¡¯edat del noucentisme. L¡¯endem¨¤ de la mort de Maragall, publica l¡¯article m¨¦s curt de la hist¨°ria del Glosari. Una sola l¨ªnia: ¡°Jo, d¡¯aquest mort, no en sabria parlar, sin¨® darrere un silenci molt pur¡±. I s¨ª, Ors va trigar d¨¨cades a poder parlar lliurement sobre Maragall. No li devia resultar f¨¤cil, ni parlar ni callar, potser perqu¨¨ havia d¡¯admetre que l¡¯an¨¨cdota del suposat trasp¨¤s de poders culturals no significava tant un relleu sin¨® un exemple de la Santa Continu?tat orsiana. Perqu¨¨ ara entenem que sense la poesia de Maragall no existiria la poe?sia de Josep Carner, per¨° tampoc el Glosari d¡¯Ors. Ara sabem que sense el Glosari no existiria tampoc la prosa period¨ªstica de Gaziel. I ens adonem que sense Gaziel no existirien les proses liter¨¤ries de Josep Pla ni de Josep M. de Sagarra.

Costa d¡¯entendre que Joaquim Ruyra proclam¨¦s, uns mesos despr¨¦s de la seva mort, que ¡°Maragall era m¨¦s ¨¤nima que cos¡±. Potser es justifica tan sols perqu¨¨ Ruyra s¡¯havia quedat amb la paraula po¨¨tica i no havia pogut llegir tota la ingent producci¨® de la prosa liter¨¤ria i period¨ªstica de Maragall, que ara acaba d¡¯apar¨¨ixer a cura dels professors Llu¨ªs Quintana Trias i Ignasi Moreta. Aquests tres enormes volums gaireb¨¦ culminen un dels m¨¦s grans esfor?os filol¨°gics recents: l¡¯edici¨® cr¨ªtica de les obres completes de Maragall. El primer volum recollia la poesia i el teatre. Ara, les m¨¦s de 2.500 p¨¤gines de la seva prosa completa, que compr¨¨n els articles publicats entre 1892 i 1911 i tot un volum sencer d¡¯assaigs, gasetilles, pr¨°legs, discursos i escrits in¨¨dits, al lector d¡¯avui li apareixen com un bloc compacte de marbre, s¨°lid, por¨®s, fred i c¨¤lid alhora, un veritable monument de la literatura catalana del tombant del segle XIX al XX. ?s cert que ja abans s¡¯havien pogut llegir les col¡¤laboracions a la premsa de Maragall, per exemple en l¡¯¡±edici¨® definitiva¡± dels fills de Maragall als anys trenta, que ¨¦s on Ors mitifica l¡¯an¨¨cdota de la nit de la vetlla. Per¨° ara disposem, per primer cop, d¡¯una edici¨® amb els articles tal com els va publicar Maragall, seguint l¡¯ordre cronol¨°gic, tant els que apareixien en els diaris, sobretot al Diario de Barcelona per¨° tamb¨¦ a La Veu de Catalunya i a El Poble Catal¨¤, com a les revistes (Il¡¤lustraci¨® Catalana, La Lectura, etc.), respectant l¡¯alternan?a entre catal¨¤ i castell¨¤ i, sobretot, esmenant errors despr¨¦s de consultar els manuscrits, quan es conserven, i resseguint les innombrables variants de l¡¯escriptor produ?des per la transmissi¨® o per la censura.

I l¡¯esfor? de lectura val la pena. Posar-se a llegir els articles de Maragall ¨¦s endinsar-se en el m¨®n convuls de la pol¨ªtica i la cultura dels ¨²ltims anys del segle passat no, l¡¯altre. Per¨° sobretot ¨¦s escoltar una veu d¡¯una enorme capacitat d¡¯observaci¨® i an¨¤lisi. ?s la veu d¡¯un cos que no tan sols existeix, sin¨® que es mostra ple d¡¯energia, potent, musculat, amb una for?a, agilitat i ritme sorprenents. S¨®n articles llargs, pensats amb autoritat, gaireb¨¦ assaigs, molt ideol¨°gics, i sempre amb una clara vocaci¨® europea. Maragall encara no escriu en primera persona, com els periodistes moderns, per¨° s¡¯eleva com el portaveu de tota una jove generaci¨®, la de l¡¯¡±esp¨ªritu moderno¡±, la de la joventut regeneradora, democr¨¤tica, la del sentiment catalanista, iberista, anticentralista i republic¨¤ moderat. Maragall llegeix amb passi¨® la premsa de Par¨ªs i Brussel¡¤les, i tamb¨¦ el Journal de Gen¨¨ve, s¡¯interessa pels Estats Units i per la crisi pol¨ªtica italiana, escriu sobre Andalusia i Sic¨ªlia, conven?ut que ¡°en el fondo de la tierra helada se prepara ya el primer estremecimiento de la primavera¡­, del fondo de la noche oscura va a brotar el primer rayo del nuevo d¨ªa¡±.

Som lluny de la imatge tardana del burg¨¨s conservador, tan divulgada. ?s cert que s¡¯hi poden veure precedents en l¡¯articulisme de Clar¨ªn o de Larra. Per¨°, per la seva ¡°vis polemica¡±, fa pensar m¨¦s en un L¨¦on Daudet i en els cronistes decadents de la Fran?a finisecular, Jean Lorrain, Maurice Barr¨¨s o, fins i tot, Anatole France, tots ells tocats per l¡¯afer Dreyfus i el naixement de la figura de l¡¯intel¡¤lectual modern, de la qual Maragall ¨¦s clarament el primer exponent a Catalunya. Aqu¨ª hi apareixen els grans noms del moment, encap?alats pel seu admirat Nietzsche, per¨° tamb¨¦ autors cabdals com Thomas Carlyle, John Ruskin i Henrik Ibsen, al costat de Goethe i de Wagner, i catalans com Verdaguer i Rusi?ol, Prat de la Riba i Clav¨¦, al costat d¡¯Azor¨ªn i Unamuno. S¡¯hi parla de les exposicions universals, de noves formes de govern democr¨¤tic, de la guerra de Cuba. Hi ha inter¨¨s per l¡¯anarquisme, pel socialisme, pel nihilisme rus, pel reaccionarisme, per l¡¯idealisme, pel progr¨¦s i per l¡¯evoluci¨® social.

Per¨° potser el que impressiona m¨¦s ¨¦s comprovar com hi cristal¡¤litza el moviment pol¨ªtic que poc temps despr¨¦s s¡¯anomenar¨¤ catalanisme. No deixa d¡¯emocionar poder llegir en aquesta edici¨®, un despr¨¦s de l¡¯altre, dos articles m¨ªtics del periodisme catal¨¤: ¡®La ciutat del perd¨®¡¯, ¨²ltim intent d¡¯evitar l¡¯afusellament de Ferrer i Gu¨¤rdia, un text prohibit per Prat de la Riba, i l¡¯article ¡®La independ¨¨ncia de Catalunya¡¯, de 1897, que no va arribar a apar¨¨ixer en vida de Maragall i que va ser censurat l¡¯any 1947. A tots dos, Maragall hi preconitza l¡¯emancipaci¨® europea de Catalunya. En cos i ¨¤nima.