¡®Un cor furtiu¡¯ de Xavier Pla: biografia de la intimitat de Josep Pla

El cor del pare continua fallant mentre llegeixo Un cor furtiu (Destino), de Xavier Pla, a l¡¯habitaci¨® de la planta de malalts card¨ªacs a Sant Pau. Avan?o abdu?t i fascinat per la biografia de Josep Pla mentre penso la bona vida ¡ªuna vida moderadament lliure¡ª que la mare i els germans hem gaudit gr¨¤cies al meu pare.

A l¡¯arrencada del llibre, a les p¨¤gines que emmarquen la interpretaci¨® que el Pla bi¨°graf proposa de la persona i el personatge del Pla escriptor, s¡¯explica amb documentaci¨® desconeguda una dimensi¨® de la relaci¨® de l¡¯autor d¡¯El quadern gris amb el seu pare. Va arribar un dia que el Pla adult, amb la complicitat (com sempre) del seu germ¨¤ Pere, va decidir que havia de prendre el control de la situaci¨® econ¨°mica del seu pare perqu¨¨ la figura que funda la nostra seguretat era psicol¨°gicament incapa? d¡¯enfrontar-se als seus problemes i estava posant la fam¨ªlia en perill. Aquesta decisi¨®, que refor?a durant mesos i carta rere carta, el lector la interioritza quan s¡¯est¨¤ comen?ant a encarar a les 1.500 p¨¤gines que l¡¯esperen per descobrir un Pla del tot nou.

De dia, a l¡¯habitaci¨® d¡¯un hospital, es pren consci¨¨ncia de la import¨¤ncia de tenir un pare. Estava endormiscat i ara es desperta. Li explico que estic llegint una biografia de Josep Pla. Em repeteix all¨° que deia el seu pare, el periodista Manuel Amat. ¡°Com pot ser que escrigui tan b¨¦ alg¨² que beu tant?¡± Un dels pocs records que tinc de l¡¯avi viu l¡¯associo a Pla. Els diumenges venien a dinar a casa. Els an¨¤vem a buscar al pis ll¨°brec de Portal de l¡¯?ngel, all¨¤ on Pla va anar un dia per parlar del pintor Joaquim Mir a la primera postguerra i ves a saber si el pare ja havia nascut. Els avis no portaven les postres, sin¨® un paquet embolicat amb paper d¡¯embalar. A dins sempre hi havia el mateix: un nou volum de l¡¯obra completa de Destino que, dalt d¡¯una cadira, col¡¤loc¨¤vem a la part de dalt de la prestatgeria del despatx.

A quantes cases de Catalunya hi ha aquells llibres de cobertes vermelles? Perqu¨¨, des de fa un segle, des del Coses vistes del 1925, Pla, mentre ens varien els ?dies, mai n¡¯ha sortit. Recordo perfectament la paret del menjador on Xavier Pla t¨¦ l¡¯obra completa. Diria que ning¨² l¡¯ha llegida millor. No ha estat una feina de quatre dies.

El 1989, amb vint-i-tres anyets, va comen?ar a adquirir la formaci¨® te¨°?rica per entendre la literatura d¡¯un escriptor que havia descobert amb els seus mestres a la Universitat de Girona: Modest Prats i Salvador Oliva. El 1996 va llegir la seva tesi a Par¨ªs. El 1997 es va publicar Josep Pla. Ficci¨® autobiogr¨¤fica i veritat liter¨¤ria. Sense aquell llibre no existiria aquesta biografia. Primer perqu¨¨ el rigor¨®s tractament acad¨¨mic de l¡¯obra de Pla li va permetre establir una creixent relaci¨® de confian?a tant amb la Fundaci¨® Josep Pla com amb els hereus de l¡¯escriptor. Sort que n¡¯hem tingut, els planians! Ho sabem des de fa molt de temps. Les gaireb¨¦ 5.000 persones que, entre finals del 1997 i principis del 1998, van anar al Palau Moja per veure l¡¯exposici¨® La diab¨°lica mania d¡¯escriure ja van poder fer-se una m¨ªnima idea de la mina de documentaci¨® que s¡¯havia conservat al Mas Pla de Llofriu.

Per¨° hi havia una altra cosa, que no s¨¦ com dir-ne i ¨¦s la que compta. La teoria de la literatura havia perm¨¨s a Xavier Pla entendre el principal misteri del proc¨¦s creatiu de Pla. Tot i que l¡¯obra completa convida a ser llegida en molts casos com una autobio?grafia colossal ¡ªfins i tot quan escriu una ficci¨® amb narradors que ¨¦s impossible dissociar de la imatge que l¡¯escriptor va construir sobre ell mateix¡ª, la realitat ¨¦s que sempre ens trobem davant d¡¯una ¡°simulaci¨® autobiogr¨¤fica¡±: ¡°El que sembla innegable ¨¦s que no hi ha, en l¡¯obra de Josep Pla, elements tex?tuals que permetin discernir si un text ¨¦s o no fictici¡±. Pla ens diu el que veu i el que viu, per¨° en realitat qui viu i mira ¨¦s un personatge que va anar evolucio?nant al llarg de d¨¨cades. Com accedir a la persona si el personatge, simulant l¡¯autobiografia d¡¯una manera brillant¨ªssima, l¡¯ha possessionat esborrant pistes biogr¨¤fiques determinants?

El 2004 Xavier Pla va editar el facs¨ªmil El primer quadern gris, l¡¯original del qual s¡¯havia pogut veure a l¡¯exposici¨® del centenari. La difer¨¨ncia entre les notes escrites el 1918 i all¨° que es va poder llegir el 1966, amb la publicaci¨® del primer volum de l¡¯obra completa, era absoluta. Durant mig segle, com s¡¯explica a Un cor furtiu, Pla havia anat reescrivint un dietari m¨¦s aviat telegr¨¤fic per acabar-lo convertint en unes mem¨°ries de joventut que no ¨¦s forassenyat llegir com una novel¡¤la. Descobrir qu¨¨ va viure l¡¯home Pla mentre es va produir aquesta transici¨® entre persona i personatge ¨¦s un repte de primera magnitud. Descobrir qu¨¨ i com va viure i qu¨¨ va voler i va haver d¡¯ocultar perqu¨¨ quall¨¦s la imatge liter¨¤ria d¡¯ell mateix que va voler projectar i que va quallar definitivament amb la m¨ªtica entrevista de Joaqu¨ªn Soler Serrano.

Aquest descobriment nom¨¦s pot fer-se amb documentaci¨®. En molts casos ha desaparegut. En aquest, existia. Tones de documentaci¨®. Molta descoberta per generacions d¡¯investigadors. Molta pendent d¡¯explorar. Sobretot al Mas Pla i a la Fundaci¨® gr¨¤?cies a la donaci¨® del nebot. Per¨° tamb¨¦ a les hemeroteques, a domicilis particulars d¡¯amics o d¡¯editors (que tenen una gran import¨¤ncia en la biografia), a arxius que van de la Biblioteca de Catalu?a o l¡¯Archivo General de la Administraci¨®n d¡¯Alcal¨¢ de Henares, fins als papers administratius de l¡¯ajuntament de Par¨ªs o els desclassificats de les intel¡¤lig¨¨ncies brit¨¤nica i nord-americana. La documentaci¨® existia, Xa?vier Pla l¡¯ha trobada i aix¨ª els misteris ho han deixat de ser. A l¡¯obra completa, com ¨¦s prou sabut, hi ha dues ocultacions fonamentals, gaireb¨¦ llegend¨¤ries, carn de tota mena de rumorologia: la relaci¨® de Pla amb les dones i la seva perip¨¨cia durant la Guerra Civil. Les seves dones i els seus dies durant la guerra, ara, per fi, s¨®n visibles.

Abans de la guerra el meu avi havia escrit a Mirador i El Be Negre i guardava articles d¡¯amics (cap m¨¦s que Josep Maria Planes) i coneguts admirats. Tinc enquadernada la s¨¨rie ¡°Viatge a Catalunya¡± de Pla perqu¨¨ els va retallar de La Veu de Catalunya. Durant la guerra, mentre feia els possibles per no anar al front, portava un dietari. El 12 d¡¯octubre de 1937 anota que ha rellegit un llibre del seu amic Josep Maria Junoy. ¡°El gris i el cadmi ¨¦s, segurament, junt amb el magn¨ªfic Coses vistes de Josep Pla, el llibre que he llegit m¨¦s vegades¡± Pocs dies abans, el 8 d¡¯octubre, ¨¦s a Vilanova. ¡°A la nit he assistit a la penya de casa el Dr. Miret. En [Enric Crist¨°fol] Ricart ha relatat coses molt divertides de l¡¯escriptor Josep Pla¡±. Dubto que fos all¨° que s¡¯acaba de descobrir aleshores: la implicaci¨® de Pla amb l¡¯espionatge franquista per combatre la Rep¨²blica.

Dif¨ªcilment podr¨¤ precisar-se millor que ara la vinculaci¨® de Pla al Servicio de Informaci¨®n del Nordeste de Espa?a. Encara amb dubtes, per¨° amb moltes certeses. Xavier Pla sap el que s¡¯ha dit a llibres de mem¨°ries i el que han trobat els investigadors (no se¡¯n deixa de citar cap, malgrat que alguns siguin menys rigorosos que altres), ha anat als arxius (l¡¯Archivo Militar de ?vila) i, sobretot, compta amb un material ¨²nic i fonamental: una cronologia redactada per Pla mateix sobre els llocs on va viure durant la guerra i, a m¨¦s, la correspond¨¨ncia creuada de Pla amb els pares i els germans en aquell moment i al llarg de tota la seva vida. Tamb¨¦ les cartes que van adre?ar a la fam¨ªlia Pla algunes de les seves parelles.

Aix¨ª sabem, per exemple, el trasbals que va viure aquells mesos de 1937 mentre en una tert¨²lia de Vilanova i la Geltr¨² es repetien an¨¨cdotes sobre la seva vida, perqu¨¨ el llegendari era infinit. Va ser en aquella etapa quan a la premsa francesa i catalana van apar¨¨ixer not¨ªcies sobre les tasques de Pla com a espia. En parlen a les cartes. Perqu¨¨ parla de l¡¯evoluci¨® de la guerra, del futur immediat del conflicte i de la seva incerta, tan equ¨ªvoca, situaci¨® personal. Aix¨ª visualitzem la seva radicalitzaci¨®, una deriva reaccion¨¤ria que s¡¯intu?a durant els ¨²ltims anys, fren¨¨tics, com a corresponsal al Madrid republic¨¤, i que s¡¯accentua definitivament despr¨¦s del trencament amb Francesc Camb¨® ¡ªel seu mecenes, que li havia encarregat la Hist¨°ria de la Segona Rep¨²blica, l¡¯original de la qual Xavier Pla va rescatar el 2020. De fet, el document m¨¦s controvertit que aporta Un cor furtiu, amb una perip¨¨cia postal que no pot ser m¨¦s enrevessada, ¨¦s una delaci¨® del pol¨ªtic en plena guerra que Pla va adre?ar a la ciutat de Burgos quan era la capital de l¡¯Espanya insurrecta.

La part de la biografia que reconstrueix la perip¨¨cia de Pla durant la guerra, gaireb¨¦ dia per dia, ¨¦s extraordin¨¤ria. Per¨° hi ha un perill que travessa tot el llibre, i que apareix en qualsevol etapa de la vida que es reconstrueix. La quantitat d¡¯informaci¨® desconeguda que descobreix ¨¦s tan fabulosa que el lector pot perdre de vista all¨° essencial: la intimitat de Josep Pla, la possibilitat d¡¯accedir a la persona ocultada pel personatge, el desafia?ment ¨¨tic que implica gosar-lo contemplar des de dins.

L¡¯¨²nica vegada que he estat al Mas Pla, el nebot Frank Keerl ¡ªa qui Pla va estimar tant¡ª va obrir un armari de la sala gran del primer pis i va col¡¤locar al damunt de la taula uns farcells de roba. A dins hi havia els manuscrits d¡¯alguns dels llibres de Pla i documentaci¨® associada a aquells llibres. Li vaig dir si podia veure el d¡¯El pintor Joaqu¨ªn Mir. I hi havia, s¨ª, una carta del meu avi. Li vaig demanar si podia tocar l¡¯original de Vida Manolo, la primera edici¨® del qual guardo amb l¡¯exlibris de l¡¯avi. I a m¨¦s, ara tinc la seva butlleta de subscripci¨®, una col¡¤lecci¨® que s¡¯esmenta a Un cor furtiu i que ¨¦s un retaule de la cultura catalana dels anys vint.

Aquella biografia conversada de l¡¯escultor Hugu¨¦ ¨¦s una obra mestra, a la qual ara Xavier Pla afegeix una altra capa de significaci¨®. Perqu¨¨ aquell Hugu¨¦ genial, picaresc i deixat, amb qui parla hores i hores a Prats de Moll¨®, connecta amb un ideal que Pla tamb¨¦ va identificar amb altres adults a qui d¡¯alguna manera considerava mestres de vida. Un Santiago Rusi?ol, a qui va dedicar una biografia que va llegir el meu pare, un llibre que aqu¨ª s¡¯analitza amb m¨¤xima profunditat. Un Sebasti¨¤ Puig l¡¯Herm¨®s. Hi ha una carta in¨¨dita de Pere Pla al seu germ¨¤ Josep que subratlla i escriu en maj¨²scules el seg¨¹ent: ¡°L¡¯HERM?S ?S MORT¡±. Aquell pescador bosquet¨¤, que vivia en una barraca a una platja, encarnava un ideal de vida lliure que fascinava Pla.

Era l¡¯ideal que creia que volia viure, perqu¨¨ sabia que podia centrar-lo, per¨° Pla no podia evitar descentrar-se, una vegada i una altra. Fugir, beure, dormir. I nom¨¦s escrivint i bevent, atrapat per la sensualitat i explorant la sexualitat, tornava a centrar-se, malgrat que despr¨¦s tornava a fugir d¡¯ell mateix, viatjant o inventant-se a la seva literatura. Descobrir aquesta tensi¨®, de fet, ¨¦s l¡¯aportaci¨® nuclear d¡¯aquest llibre. La por que li provocava aquesta tensi¨®. Pocs ho van saber. Potser, si no s¡¯hagu¨¦s enamorat tant d¡¯ell, el cr¨ªtic Alenxandre Plana, el seu principal mentor. Ning¨² en va ser tan conscient com Adi Enberg.

¡°??s possible l¡¯expressi¨® de la intimitat? Vull dir l¡¯expressi¨® clara, coherent, intel¡¤ligible, de la intimitat¡±. La pregunta est¨¤ formulada a l¡¯entrada del 5 de setembre de 1918 a El quadern gris. ¡°La meva idea, doncs, ¨¦s que la intimitat ¨¦s inexpressable per falta d¡¯instrument d¡¯expressi¨®, que la seva projecci¨® exterior ¨¦s pr¨¤cticament informulable¡±. Qualsevol bi¨°graf que es prengui seriosament l¡¯exercici moral que comporta l¡¯escriptura d¡¯una biografia s¡¯enfronta a aquesta q¨¹esti¨®. I amb coratge i documentaci¨® pot provar de resoldre-la. La intimitat no ¨¦s nom¨¦s accedir al dormitori d¡¯una persona i veure amb qui dorm. La intimitat amb el desig i el seu contrast amb la realitat ¨¦s all¨° que dona forma al nostre jo m¨¦s aut¨¨ntic, tamb¨¦ el m¨¦s inquietant. Xavier Pla ha fet el pas.

No sabria com fer-lo amb el meu avi. Al seu diari de guerra, mentre anota els bombardeigs i la mis¨¨ria, explica un episodi de la seva vida que em desconcerta. La seva promesa, que es deia Maria i no era la meva ¨¤via, havia emmalaltit greument i l¡¯horitz¨® de felicitat futura s¡¯enfosquia. Va a visitar-la. ¡°Com sempre, he fet el cor fort, compadit interiorment d¡¯aquesta noia que cada dia m¡¯adono que m¡¯estima m¨¦s i aquesta constataci¨®, que abans m¡¯hauria fet l¡¯home m¨¦s feli? del m¨®n, ara m¡¯omple el cervell de preocupacions, d¡¯incertituds, de tristesa. Heus ac¨ª el problema m¨¦s greu que m¡¯haur¨¤ plantejat la vida¡±. Aquests s¨®n els problemes fonamentals. Els podem resoldre o els podem posposar, potser es transformen, per¨° no desapareixen.

Quan Josep Pla s¡¯hi enfrontava, com es veu a les cartes de Consuelo Robles (gr¨¤cies, amic V¨ªctor Fern¨¢ndez), el defugia. Gaudia fent l¡¯amor i, amb el record del sexe, banyant-se nu al mar com fa amb Aurora Perea, o llegint els somnis er¨°tics que li escrivia des de Buenos Aires. Tamb¨¦, a Berl¨ªn, amb Aly Herscovitz, que ara sabem, gr¨¤cies a un manuscrit del qual va ratllar una frase, que era prostituta i que anys despr¨¦s, com ell es va preocupar de saber, va morir als camps de concentraci¨® nazi. No oblidava, per¨° no continuava. M¨¦s que no voler, sembla que no podia. Pla, de sobte, desapareixia; frustrant i desconcertant. I bevent per escriure, per viure amb m¨¦s intensitat, perqu¨¨ no podia viure sense beure. Adi Enberg ho sabia, ho patia i el volia. Ho sabia m¨¦s que la seva fam¨ªlia, que potser tampoc volien fer-se aquesta pregunta. Perqu¨¨ no s¨®n preguntes que construeixen seguretats, com ens permet fer la fam¨ªlia.

Hi ha una persona que em va cuidar com estimen els pares: l¡¯historiador de la cultura catalana Albert Manent. Amb el senyor Manent, que va fer un estudi bibliogr¨¤fic pioner sobre Josep Pla, passej¨¤vem cada setmana per Sant Gervasi. Un dia em va assenyalar una torreta burgesa que feia de resid¨¨ncia d¡¯ancians. All¨¤, em va dir, Cristina Badosa va descobrir i entrevistar l¡¯Adi. Va ser la font principal de la millor biografia que dispos¨¤vem fins ara: Josep Pla. Biografia del solitari. Era una font oral, amb tots els problemes que aix¨° implica. Ara disposem del millor material de qu¨¨ pot disposar un bi¨°graf: les cartes. En aquest cas, les cartes d¡¯ella. N¡¯hi ha una que ¨¦s el cor del llibre. All¨¤ ens acostem a aquell espai ambigu, secret, que ¨¦s la intimitat.

Va ser l¡¯any 1930. Josep Pla ja era el prosista m¨¦s destacat de la literatura catalana i un dels articulistes m¨¦s ben pagats del periodisme del pa¨ªs. Feia gaireb¨¦ una d¨¨cada que anava amunt i avall d¡¯Europa i ho tenia tot a favor per centrar el seu projecte vital. La clau era instal¡¤lar-se al mas familiar amb la dona amb qui tothom creia que s¡¯havia casat: Adi Enberg, la filla del c¨°nsol general de Dinamarca. L¡¯havia coneguda al Par¨ªs de les conspiracions independentistes durant la dictadura de Primo de Rivera. Amb ella compartia el seu somni per a una vida feli?, per¨° la il¡¤lusi¨® de plenitud, despr¨¦s d¡¯anys d¡¯imaginar-la, es va desfer al cap de nom¨¦s tres mesos i mig. L¡¯estada al mas ¨¦s un frac¨¤s. ¡°Tu sempre ho complicar¨¤s tot, no pas amb mi, sin¨® amb tothom i amb tot¡±. I com que Pla ho sabia, fugia. L¡¯Adi ho sabia i ho va intentar durant anys. ¡°Et voldria tenir aqu¨ª, acariciar-te, dir-te coses que t¡¯agradessin, i fer oblidar el teu mal, passar-te la m¨¤ pel cap fins que t¡¯adormissis¡±.

Pla, que es coneixia i que simularia una gran autobiografia per pal¡¤liar el seu mal m¨¦s ¨ªntim, optaria per santificar la seva vida a l¡¯escriptura. Era el motor i la condemna de la seva vida. La seva ¨²nica possibilitat de viure una vida lliure, d¡¯arrelar a la terra i a la comunitat en soledat. Cor furtiu. Al final han pogut operar el meu pare i t¨¦ una v¨¤lvula nova al cor. Seguim. Acabo de llegir la biografia. El batec del llibre que ha escrit el meu amic Xavier Pla m¡¯acompanyar¨¤ per sempre.