L¡¯amistat, una soledat compartida

Per qu¨¨ s¡¯estima un amic? Una explicaci¨® convincent ¨¦s la que ofereix Montaigne a la seva elegia a ?tienne de La Bo¨¦tie, que recull al primer volum dels Assajos: ¡°Perqu¨¨ era ell, perqu¨¨ era jo¡±. El text fa part d¡¯una llarga tradici¨® de t¨ªtols sobre la q¨¹esti¨® que es remunta a l¡¯antiguitat m¨¦s remota i que, durant segles, va mantenir-se m¨¦s o menys fidel a un consens. Ja els tractats aristot¨¨lics definien l¡¯amistat com un vincle pur i desinteressat, horitzontal i lliure, desprove?t dels capricis de la passi¨® sexual; Montaigne en segueix les passes, i eleva l¡¯amistat per sobre d¡¯altres vincles humans m¨¦s desiguals o imperfectes, com el paternofilial, l¡¯amor¨®s o el matrimonial. A part d¡¯estar travessats per la jerarquia, la necessitat o el desig, aquests solen implicar alguna dona, la capacitat de la qual ¡°no arriba a l¡¯altura del di¨¤leg i la comunicaci¨® que nodreix el sant enlla? [de l¡¯amistat], ni la seva ¨¤nima sembla prou ferma per sostenir la pressi¨® d¡¯un nus tan estret i durador¡±. L¡¯amistat ¨¦s un afer elevat que es produeix, i nom¨¦s molt de tant en tant, entre homes fets i drets.

La cita de Montaigne ¨¦s una de les moltes que recull Marina Garc¨¦s a La passi¨® dels estranys (Galaxia Gutenberg, 2025), on repassa la tradici¨® filos¨°fica sobre l¡¯amistat des del poema de Gilgamesh ¡ªel primer text que coneix la humanitat¡ª fins a la introducci¨® de l¡¯¡°amic¡± a Facebook, passant per Simone Weil, Adriana Cavarero o E.T. L¡¯assaig es proposa oferir perspectiva en un moment en qu¨¨ el tema de l¡¯amistat, despr¨¦s d¡¯uns anys de promin¨¨ncia cultural, sembla cronificar-se en una s¨¨rie de clix¨¦s. Mentre que la fam¨ªlia, la parella o la relaci¨® entre pares i fills s¡¯han desconstru?t del dret i del rev¨¦s, l¡¯amistat encara no ha passat per quir¨°fan. A l¡¯amistat se li atribueixen qualitats sobrenaturals, com la de ser l¡¯¨²ltim aixopluc a la intemp¨¨rie tardocapitalista, la f¨®rmula m¨¤gica que ens ha de salvar de l¡¯atomitzaci¨® definitiva. Garc¨¦s es baralla amb l¡¯ideal cl¨¤ssic de l¡¯amistat que v¨¨iem en Montaigne, per¨° tamb¨¦ amb la sacralitzaci¨® contempor¨¤nia, que li pressuposa, des del lloc oposat, puresa d¡¯intencions i una solidesa i transpar¨¨ncia inq¨¹estionables.

Garc¨¦s proposa que, per contra, l¡¯amistat tamb¨¦ pot ser un assumpte inquietant i pertorbador, i prova d¡¯il¡¤luminar l¡¯estranyesa d¡¯aquest vincle mister¨®s que es produeix en els contextos m¨¦s inesperats i que genera una ¡°consci¨¨ncia compartida de la soledat¡±. La ficci¨® fa temps que n¡¯explora els clarobscurs: fa gaireb¨¦ una d¨¨cada que l¡¯Adam de Girls va dir a la Jessa, referint-se a la millor amiga d¡¯ella, ¡°Hannah fucking hates you¡±, i que la Jessa li va respondre ¡°Welcome to having a friend¡±. A l¡¯hiperb¨°lic univers de Lena Dunham, l¡¯amistat es definia per una intensitat de sentiment que fluctua?va entre l¡¯estima, l¡¯admiraci¨®, l¡¯enveja i l¡¯odi, i que nom¨¦s moria quan arribava la indifer¨¨ncia. Des de l¡¯extrem oposat del ring, Simone Weil exalta el respecte per la distinci¨® de l¡¯altre que defineix l¡¯amistat, l¡¯¨²nic tipus d¡¯amor que ¨¦s un ¡°ant¨ªdot contra la temptaci¨® de la unitat¡±. A la pr¨¤ctica, l¡¯amistat acaba sent un h¨¤bit: salvar la dist¨¤ncia sense anul¡¤lar-la, explicar-se la vida, forjar una complicitat que no sobreviur¨¤ al moment de l¡¯amistat, que no deixar¨¤ contractes ni descend¨¨ncia.