Guia per als concerts de Bruce Springsteen

En aquest moment de la gira que va comen?ar l¡¯any passat a Tampa (Florida), Bruce Springsteen interpreta trenta can?ons (una amunt, una avall) i els concerts duren una mica m¨¦s de tres hores. Ara hi ha m¨¦s variacions al repertori que a la primera part de la gira, sobretot a les ciutats on toca m¨¦s d¡¯una nit, per¨° hi ha algunes peces que poques vegades han fallat. S¨®n aquestes.

La p...

En aquest moment de la gira que va comen?ar l¡¯any passat a Tampa (Florida), Bruce Springsteen interpreta trenta can?ons (una amunt, una avall) i els concerts duren una mica m¨¦s de tres hores. Ara hi ha m¨¦s variacions al repertori que a la primera part de la gira, sobretot a les ciutats on toca m¨¦s d¡¯una nit, per¨° hi ha algunes peces que poques vegades han fallat. S¨®n aquestes.

Lonesome day

La primera can?¨® de The rising s¡¯ha convertit en una pe?a habitual dels directes d¡¯Springsteen. La versi¨® ¨¦s gaireb¨¦ calcada a la d¡¯aquell disc. Va sobre la tra?ci¨® de la parella i la necessitat de tirar endavant, sol, malgrat el record de la llengua d¡¯ella. Tots sabem com hem de moure el bra? quan irat esclata repetint ¡°It¡¯s alright, it¡¯s alright, it¡¯s alright, yeah¡±. El dia ¨¦s solitari i qui canta vol tirar endavant. Comencem.

No surrender

Tot Born in the USA era una col¡¤lecci¨® d¡¯¨¨xits vuitanteros. Aquesta ¨¦s una professi¨® de fe juvenil: el pacte adolescent amb el rock. ¡°We learned more from a three-minute record, baby / Than we ever learned in school¡±. Els molt fans ens identifiquem amb els nanos d¡¯aquell v¨ªdeo a qui Springsteen va convidar a cantar-la a l¡¯escenari, per¨° poques versions s¨®n millors que el duet amb Brian Fallon de Gaslight Anthem el 2009 a Hyde Park.

Ghosts

L¡¯¨²ltima gira de presentaci¨® de disc amb la que Springsteen va venir a Barcelona va ser la del Wrecking Ball. D¡¯acord que al Camp Nou va repetir amb la commemorativa de The river, per¨° despr¨¦s va estar una pila de temps sense venir a Europa. L¡¯octubre de 2020 va publicar Letter to you: una meditaci¨® sobre la mort. ?s el nucli moral del concert. Aquests fantasmes s¨®n els membres de l¡¯E Street Band desapareguts.

The promised land

El primer cl¨¤ssic del concert, una de les joies de Darkness on the edge of town. El tema ¨¦s la fugida per sobreviure i l¡¯imaginari po¨¨tic ¨¦s paradigm¨¤tic: el garatge dels pares, les carreteres, la r¨¤dio al cotxe... Probablement hi haur¨¤ algun afortunat de les primeres files a qui el cantant regalar¨¤ l¡¯harm¨°nica. Qui hi vagi amb el fill, tindr¨¤ m¨¦s opcions.

Hungry heart

La bateria repica i immediatament tot el p¨²blic sap que venen minuts de felicitat. Aquesta can?¨® de The river hauria de ser la banda sonora de la festa major de New Jersey. ?s bo anar amb els primers versos apresos de mem¨°ria perqu¨¨ Springsteen ens els far¨¤ cantar. Tamb¨¦ ¨¦s bo tenir la parella al costat per ballar-hi. ¡°Ain¡¯t nobody like to be alone¡±.

Nightshift

L¡¯¨²nica pe?a d¡¯Only the strong survive, un ¨¤lbum de versions de soul i rhythm and blues. Aquesta can?¨® dels Commodores va ser el single del darrer disc. I en directe sobresurt per l¡¯acompanyament del cor. Curtis King baixa l¡¯escala amb Springsteen i canten l¡¯un al costat de l¡¯altre, fent un duet potent que acabava meravellant quan s¡¯hi sumen les tres veus femenines.

Last man standing

El cor del concert. Abans de cantar aquesta pe?a de Letter to you sol amb la guitarra ac¨²stica, Springsteen llegeix un mon¨°leg semblant als que pronunciava al musical de Broadway. Parla de l¡¯amic que el va enrolar a la primera banda a meitat de la d¨¨cada dels seixanta. I explica que poc abans de morir el va visitar. Despr¨¦s va compondre aquesta rememoraci¨® del barri i la joventut. Les paraules del mon¨°leg i de la can?¨® es reprodueixen a la pantalla.

Backstreets

Roy Bittan tecleja el piano. No cal gaire m¨¦s. Res que no sapiguem des de fa gaireb¨¦ mig segle. Comen?a la primera pe?a de Born to run de la nit. Si tot va com ha d¡¯anar, Springsteen, abans de posar-se a cantar, agafar¨¤ la guitarra el¨¨ctrica amb la m¨¤ dreta i l¡¯aixecar¨¤ com el capell¨¤ que consagra l¡¯h¨°stia. ?s la lit¨²rgia que coneixem els fidels i que, avan?ada la pe?a, ens encamina cap al crescendo que ¨¦s dif¨ªcil no experimentar com un ¨¨xtasi.

Because the night

En directe ¨¦s invencible, malgrat que Nils Lofgren ja no sempre giravolti mentre fa el solo de guitarra. ?s veritat que aquesta pe?a setantera es desajusta una mica amb el to d¡¯anys anys gloriosos, per¨° ¨¦s un cl¨¤ssic. La m¨ªtica can?¨® que va estrenar primer Patti Smith ¨¦s potser el m¨¤xim concentrat d¡¯erotisme del seu repertori (juntament amb I¡¯m on fire, que ves a saber si cau).

She¡¯s the one

A veure, davant de tanta bellesa, com vols no sentir-te vulnerable? T¨ªpica indagaci¨® en la fragilitat masculina, una altra pe?a de Born to run. Ara mateix tamb¨¦ ¨¦s un moment perqu¨¨ la banda desplegui tota la seva pot¨¨ncia i Springsteen tingui uns minuts de rep¨°s. Hi ha solo de saxo amb Jack Clemons just darrere d¡¯ell, refrega les cordes de la guitarra al peu del micr¨°fon i agafa el relleu el piano per rematar amb ell tocant l¡¯harm¨°nica altra vegada (tamb¨¦ t¨¦ el seu moment Max Weinberg). A alg¨² li tocar¨¤ la rifa.

Wrecking Ball

Ning¨² amb dos dits de front diu que l¡¯espectable sigui comparable als seus anys de gl¨°ria. Nom¨¦s va faltar que al 2021 es rescat¨¦s el llegendari concert al festival No Nukes de 1979. Quina energia! Per¨° poca broma amb la pot¨¨ncia de la banda encara avui. La millor demostraci¨® ¨¦s aquesta can?¨®, sobretot per la for?a que hi t¨¦ tant la secci¨® de vent com el cor. M¨¦s festa major. En aquest cas dedicada a un estadi cl¨¤ssic dels seus concerts i que va ser demolit el 2009.

The rising

Definitivament ja som a la recta final. L¡¯haur¨ªem d¡¯incloure al seu top ten? No ho tinc gens clar, per¨° el cert ¨¦s que t¨¦ una dimensi¨® ic¨°nica molt forta perqu¨¨ va ser la seva resposta als atemptats de l¡¯11S. En directe hi ha les floritures de Lofgren a la guitarra, el focus que il¡¤lumina el seu rostre, el joc amb les mans. I sobretot un altre d¡¯aquells crescendos que domina a la perfecci¨®, amb Weinberg marcant el ritme perqu¨¨ acabem fent un vot cridant.

Badlands

Tamb¨¦ ens coneixem l¡¯entrada de bateria. Altra vegada la tensi¨® entre l¡¯imaginari nordameric¨¤ i la dificultat per edificar una vida pr¨°pia, all¨° que ha sintetitzat com a nuci ideol¨°gic del que canta: la dist¨¤ncia entre la realitat del seu pa¨ªs i el somni americ¨¤. ¡°I believe in the hope and I pray that some day / It may raise me above these¡±. Tornem a tenir un gran moment amb el camarada Steve Van Zandt i tornem a tenir el saxo de Clemons fins que ell i Springsteen s¡¯agafen de les mans i l¡¯aixequen. ?s el nostre torn: ¡°Oh, oh, oh, oh¡±. Ho demanar¨¤ a la pista, ho demanar¨¤ a la grada. Veurem el rostre de la gent cantant. I no podrem deixar de saltar.

Thunder Road

Per fer-ho curt, la hist¨°ria de la meva vida:

Final del concert. Arriben els bisos.

Born to run

No han marxat de l¡¯escenari i ja hi tornen. Els vents al costat del cantant i les llums de l¡¯estadi enceses. Al llarg de la can?¨® les c¨¤meres enfoquen la gent de les primeres files que sobresurt perqu¨¨ s¡¯ha assegut a les espatlles dels seus acompanyants. Bra?os movent-se a dreta i esquerra, mans agitades. Milers de persones en comuni¨®. Hem nascut per c¨®rrer i arribar aqu¨ª.

Dancing in the dark

?s una sensaci¨® semblant al moment Hungry heart, aquesta barreja d¡¯alegria i amor amb una melodia pop perfecta. Si no mous la cintura a dreta i esquerra mentre Clemons toca el saxo pateixes un problema de sensibilitat sever i probablement no hi hagi cura. Si fins i tot gaireb¨¦ Springsteen sembla que faci saltironets, malgrat que nom¨¦s estigui flexionant els genolls.

Tenth Avenue Freeze-Out

Sense soluci¨® de continu?tat, la banda enlla?a amb la nova can?¨®. Primer juga amb el p¨²blic, amb aquest control de l¡¯escenari que va aprendre de James Brown. Presenta a la gentada que forma el grup, acabant amb el camarada Van Zandt. Els vents ens encaminen cap a un moment especial. Per¨° abans d¡¯entrar-hi repeteix cridant el nom de la ciutat on canta. Amb el dit ens assenyala, pronuncia la lletania que acaba amb la gent cridant E Street Band i ja hi som. Soul per vena i imatges de Clarence Clemons i Danny Federici.

Twist and shout

Aquest domini de l¡¯escenari, heretat dels pares fundadors del rock, ens fa arribar al paroxisme amb la seva versi¨® del Twist and shout. Fa molta conya i fa riure molt, sobretot quan s¡¯enjogassa amb una broma que habitualment feia quan tancava amb Glory days. Voleu marxar a casa? No! Vols marxar a casa Max? No! No voldr¨ªem marxar mai.

I¡¯ll see you in my dreams

Ara s¨ª ¨¦s el final. Comiat altra vegada sol a l¡¯escenari. Novament la guitarra ac¨²stica i la lletra projectada a les pantalles. No oblidem l¡¯alegria, per¨° tinguem present la mort. Tinguem-la present per viure la vida. Et veurem als nostres somnis.