Una hist¨°ria d¡¯amor

Quan vaig buscar el primer setlist de la gira, el del concert de l¡¯1 de febrer a Tampa, em vaig desassossegar. ¡®Thunder road¡¯ no hi era. Per¨° des del segon concert, des d¡¯Atlanta, ja ¨¦s fixa al repertori. Fa deu anys que desitjava poder-la escoltar en directe amb la Llu?sa i els nens, els quatre junts. Ja sabran disculpar aquesta exhibici¨® de tou sentimentalisme boomer, per¨° aquesta ¨¦s la can?¨® que m¨¦s m¡¯ajudava quan ning¨² podia fer-me l¡¯¨²nica companyia que necessitava.

Tenia setze anys i el meu cos volia que ella deix¨¦s els altres i vingu¨¦s amb mi, de la mateixa manera que el cantant vol que la Mary, quan surt del porxo de casa, pugi al cotxe per comen?ar l¡¯aventura m¨¦s aut¨¨ntica acompanyats d¡¯una guitarra. A l¡¯espectacle que Springsteen va fer a Broadway fonent el seu can?oner amb la seva biografia, introdu?a ¡®Thunder road¡¯ amb aquestes paraules: ¡°la vida se¡¯t presentava com una p¨¤gina en blanc¡±. Parla de marxar de casa i descobrir l¡¯amor. La can?¨® ¨¦s una actualitzaci¨® del mite que funda el comen?ament d¡¯una vida adulta i plena.

El ventall d¡¯imatges amb el que treballa Springsteen mai ha estat gaire extens, per¨° li ha servit per anar molt endins a l¡¯hora d¡¯explicar els somnis i les decepcions, les esperances i les pors d¡¯un home del seu temps. L¡¯an¨¤lisi de ¡®Jungleland¡¯ que Maria Vila fa a la p¨¤gina del costat ¨¦s mod¨¨lic, i ho evidencia. Aquest retaule sobre l¡¯¨¨pica de la derrota tanca Born to run, el disc que li va obrir les portes del cel de la ind¨²stria. La primera can?¨® del vinil era ¡®Thunder road¡¯.

El seu ventall d¡¯imatges mai ha estat extens, per¨° suficient per explicar els somnis i decepcions d¡¯un home del seu temps

Abans d¡¯arribar a la versi¨® definitiva, enregistrada a Nova York el juliol del 1975, al llarg de mes de mig any la can?¨® havia anat mutant. Al mes d¡¯agost, despr¨¦s de moltes setmanes de feina que es poden reviure en un documental, es va posar a la venda. ?s una de les catedrals de la hist¨°ria del rock. Va ser un ¨¨xit comercial i de cr¨ªtica. ?s mainstream. Springsteen tenia vint-i-cinc anys. Amb set va veure Elvis Presley al xiu d¡¯Ed Sullivan. Ara en t¨¦ nom¨¦s setanta-tres.

Connectar amb ¡®Thunder road¡¯ ¨¦s f¨¤cil. A la lletra s¡¯hi disseminen una pila d¡¯imatges i refer¨¨ncies de la cultura nord-americana de postguerra, que reconeixem sense problemes perqu¨¨, poc o molt, aquesta ¨¦s la cultura que ha configurat la nostra sensibilitat a trav¨¦s de llibres, pel¡¤l¨ªcules i altres can?ons. Hi ha, per comen?ar, la casa amb porxo t¨ªpica dels barris residencials. Ella surt de casa i ell la mira des de l¡¯altre gran fetitxe d¡¯aquella cultura: el cotxe. El cotxe per emprendre el viatge, un dels arguments universals que constitueixen la cultura nacional dels Estats Units.

M¨¦s elements d¡¯aquell imaginari estereotipat: a la r¨¤dio del cotxe sona ¡®Only the Lonenly¡¯, una can?¨® mel¨°dica sensiblera i bell¨ªssima del 1960 que arrenca amb uns cors que s¨®n american way of life en estat pur. El protagonista de la can?¨® de Roy Orbison ¨¦s un solitari a qui atrapa la tristesa perqu¨¨ no t¨¦ la dona que estima. Per¨° mentre el solitari d¡¯Orbison ja ho dona per perdut, el de Springsteen, anhelant que la Mary pugi al cotxe, implora perqu¨¨ t¨¦ l¡¯esperan?a de redimir-se.

La can?¨® ¨¦s la visi¨® d¡¯un jove solitari ¡ªla solitud de l¡¯harm¨°nica inicial¡ª que est¨¤ frisant perqu¨¨ va com una moto. Res de nou. Per¨° tot aquest imaginari estereotipat crea l¡¯escenografia per a l¡¯exercici d¡¯introspecci¨® en qu¨¨ Springsteen excel¡¤leix, i lletra i acceleraci¨® r¨ªtmica desemboquen en l¡¯¨²ltima estrofa. ?s colossal. Parla dels altres nois de la vida de la Mary, dels que tenen fantasmes a la mirada i s¨®n com una mena de zombis derrotats que criden el nom d¡¯ella prop de la platja asseguts ¡°in the skeleton frames of burned out Chevrolets¡± (als vells esquelets de Chevrolets cremats). Ells s¨®n els que marxen, els que l¡¯han deixat sola. Ell no. Si ella va amb ell podran marxar d¡¯aquest poble de perdedors, perqu¨¨ ell vol marxar per v¨¨ncer. La veu allargassa un crit que ¨¦s una preg¨¤ria human¨ªssima, i el barroquisme majestu¨®s de la E Street Band agafa el control de la can?¨® a trav¨¦s del solo de saxo de Clarence Clemons.

Quan es van celebrar els quaranta-un anys de la can?¨®, va circular un v¨ªdeo on s¡¯encadenaven interpretacions de ¡®Thunder road¡¯. Fragments de trenta-una actuacions des del Hammersmith de Londres el 1975 fins al seu New Jersey natal el 2016. La meva vida. La seva.

Al comen?ament la cantava com una preg¨¤ria en veu baixa sobre l¡¯afany del desig i la plenitud, sense el solo de saxo i sense les guitarres el¨¨ctriques. Per¨° quan el 21 d¡¯abril de 1981 Barcelona va descobrir Springsteen, entre el 23-F i l¡¯assalt al Banco Central, la versi¨® ja transmetia una emoci¨® diferent. ?s el concert de la gira de The river que motiva l¡¯exposici¨® de fotografies de Francesc F¨¤bregas que es pot veure al Palau Robert. ?s el del Palau dels Esports que Manuel Huerga va enregistrar des d¡¯un lateral. Nom¨¦s cal veure com es mou per l¡¯escenari, el crit que fa just abans de l¡¯¨²ltim vers o com salta per tocar el final des de dalt d¡¯un altaveu. Aqu¨ª el cotxe circula a tota velocitat per la carretera del tro.

El primer concert amb la Llu?sa va ser el 9 d¡¯abril de 1999 al Palau Sant Jordi, el primer al m¨®n de la gira del retorn de la E Street Band. Encara recordo l¡¯abra?ada amb un fan nord-americ¨¤ que no coneixia de res despr¨¦s de ¡®Badlans¡¯. El seg¨¹ent devia ser la gira del The Rising, el que va retransmetre l¡¯MTV i despr¨¦s es va comercialitzar en DVD. Aleshores ja est¨¤vem casats. Va tancar amb ¡®Thunder road¡¯. Dalt de l¡¯escenari hi ha la banda hist¨°rica completa i tamb¨¦ la seva dona, la Patti Scialfa, tocant la guitarra amb el grup. La versi¨® no transmet soledat ni fervor. ?s una altra cosa. ?s un testimoni de plenitud vital i d¡¯absoluta comuni¨® amb el p¨²blic. Ho ¨¦s des del moment que demana silenci amb un somriure o quan se¡¯l veu joiosament satisfet quan el p¨²blic canta entregat ¡°mostra una mica de fe, hi ha m¨¤gia a la nit¡±, o quan es creua la darrera mirada amb Clemons abans d¡¯encaminar-se cap al centre de l¡¯escenari per acabar de tancar el cercle.

Jo tancar¨¦ el meu cercle quan escolti aquesta can?¨® a l¡¯Estadi Ol¨ªmpic, all¨¤ on el vaig veure per primera vegada, ara amb els meus nens i la Mary, amb qui recorrem la vida des de fa vint-i-cinc anys. La can?¨® torna a ser diferent. Quatre paios amb trompetes baixen d¡¯una plataforma i se situen al centre. La secci¨® de vents, gaireb¨¦ com una fanf¨¤rria, transforma el final. Springsteen sembla dir-nos que la nostra vella hist¨°ria d¡¯amor ha estat una gran festa.