Per qu¨¨ es va allunyar del p¨²blic Vict¨°ria dels ?ngels?

Si hagu¨¦s de respondre a la q¨¹esti¨® de qu¨¨ es pot esperar d¡¯una biografia, respondria que, al meu parer, dues coses: la biografia exigeix un objecte d¡¯estudi que hauria de ser at¨¨s seriosament, i aix¨ª mateix proporcionar una l¨ªnia de reflexi¨® sobre com alg¨² ha emprat el temps de la seva vida: amb quines bases, quins ideals, quines passions, quines dificultats. Qu¨¨ sabia jo de la vida de la soprano Vict¨°ria dels ?ngels (Barcelona, 1923-2005) abans de llegir la magn¨ªfica biografia del periodista i music¨°leg Pep Gorgori? Molt poc, gaireb¨¦ res. Recordo Carlos Castilla del Pino, en els seus ¨²ltims anys, advertint-nos als amics el seu desig de tenir de fons la Nana de Falla cantada per Vict¨°ria del ?ngels en l¡¯hora de la seva mort. S¡¯havien fet amics, encara que la soprano es va mantenir molt retirada els ¨²ltims anys de la seva vida i amb prou feines acceptava cap mena de vida social. Es va mantenir massa retirada. Per qu¨¨?

Per con¨¨ixer els motius del seu llarg allunyament, cal llegir la biografia de Gorgori, que, per sort, va m¨¦s enll¨¤ dels t¨°pics coneguts i reconstrueix el seu cam¨ª vital i professional. L¡¯¨¨mfasi del llibre pivota, com ¨¦s l¨°gic, sobre els anys de formaci¨® de la cantant, els suports que va tenir al Liceu i el seu aprenentatge musical de la m¨¤ de Jos¨¦ Mar¨ªa Lama?a. Llegint Tot semblava tan senzill ¡ªun malenconi¨®s comentari epistolar dirigit als seus pares¡ª, es compr¨¨n l¡¯opini¨® un¨¤nime de col¡¤legues, cr¨ªtics i empresaris: la seva veu irradiava una humanitat especial i les can?ons i els personatges que interpretava resultaven vibrants, anaven directes al cor dels oients. Ara sabem per qu¨¨: pujava als escenaris de mig m¨®n imposant-se al mal de saber-se una dona fr¨¤gil i tra?da, sovint vorejant la depressi¨®, molt lluny de l¡¯altivesa capritxosa atribu?da a les grans dives de l¡¯¨°pera.

Pujava als escenaris de mig m¨®n imposant-se al mal de saber-se una dona fr¨¤gil i tra?da, sovint vorejant la depressi¨®

Gorgori no ¨¦s el primer bi¨°graf de la cantant. El cr¨ªtic musical de refer¨¨ncia als anys quaranta, Antonio Fern¨¢ndez Cid, amic i conseller de la soprano, va escriure¡¯n una primera semblan?a el 1970 d¡¯acord amb els lligams afectius i els puritans c¨¤nons de l¡¯¨¨poca, sense entrar doncs en la trag¨¨dia personal que condicionaria la vida de la soprano. Gorgori, en canvi, ha pogut consultar la documentaci¨® dipositada a l¡¯ANC i a la Fundaci¨® que porta el nom de la cantant, enriquint notablement la perspectiva biogr¨¤fica, tot distingint dues etapes en la seva traject¨°ria. El punt d¡¯inflexi¨® el situa al voltant del 1958 (la soprano nom¨¦s tenia trenta-cinc anys) amb la mort del seu pare, Bernardo L¨®pez, conserge de la Universitat de Barcelona des del 1919. Un home que la va impulsar i la va protegir tant com li va ser possible. Va morir sense arribar a jubilar-se de la tasca de conserge i sense poder fer realitat els seus somnis d¡¯un retir al camp, lluny de Barcelona. En tot cas, sense ser el 1958 un any del tot decisiu ¡ªdespr¨¦s la cantant estrenaria la cantata p¨°stuma de Manuel de Falla, L¡¯Atl¨¤ntida, al Liceu; va actuar a Bayreuth (la Meca del wagnerisme) el 1961 i 1962, i va tenir el seu primer i desitjat fill, Juan Enrique, el 1963, despr¨¦s de diversos avortaments¡ª, es van donar llavors les primeres mostres severes de tristesa i abatiment, i la veritat ¨¦s que la freq¨¹¨¨ncia de les seves aparicions aniria disminuint fins a gaireb¨¦ desapar¨¨ixer: ¡°El ploro molt i estaria resant per ell tot el dia, perqu¨¨ aquest ¨¦s el meu ¨²nic consol¡±, escrivia a la seva mare en reprendre la seva activitat oper¨ªstica, un mes despr¨¦s de la mort del pare. Ella, tan aferrada als seus pares i al paraigua emocional que li havia brindat la vida familiar als seus comen?aments com a cantant, no es perdonava no haver arribat a temps del seu final, quan precisament el suport patern semblava m¨¦s imprescindible que mai. El problema de fons era i seria el seu marit, Enrique Magri?¨¢ Mir (1924-1984), amb qui es va casar el 1948: l¡¯¨²nic amor de la seva vida. Un home desnortat que no va saber trobar el seu lloc al costat d¡¯una grand¨ªssima artista -entenc que mai no ¨¦s un lloc f¨¤cil per a un home, per¨° s¨ª ha estat el lloc de tantes dones que han  renunciat al seu dest¨ª per afavorir el futur de l¡¯home que estimaven- . A Magri?¨¢ li  mancava la formaci¨® suficient per gestionar b¨¦ la traject¨°ria professional de la seva dona i  molt aviat lliscaria pel pendent d¡¯una vida paral¡¤lela - altres dones, altres fills, altres distraccions- que van conduir la cantant a contractar els serveis d¡¯una vida ag¨¨ncia de detectius per clarificar el que venia intuint des de temps enrere. A partir d¡¯aqu¨ª va venir la desfeta, tamb¨¦ econ¨°mica en descobrir el desviament que Magri?¨¢ havia fet dels seus ingressos al llarg del temps. Una hist¨°ria que s¡¯ha repetit massa sovint i sobre la qual caldria reflexionar. En resum,  no sembla certa la idea que tots ten¨ªem que el motiu de la tristesa de la cantant fos el naixement del seu fill Alejandro, el 1968, amb s¨ªndrome de Down. No, la seva tristesa s¡¯havia ordit molt abans lligada a un nom fins ara inadvertit.