Conduir com a met¨¤fora

La reputaci¨® del cotxe passa per hores baixes. A Barcelona nom¨¦s cal mencionar-lo perqu¨¨ alg¨² es refereixi amb r¨¤bia a lobbies sinistres i emissions de CO2. Jo mateixa, quan vaig a peu, veig els conductors com monstres amorals que caldria tancar en camps de reeducaci¨®. Faria la ciutat sencera per a vianants a cop de decret llei. Per¨° ¨¦s una guerra en qu¨¨ els combatents canviem f¨¤cilment de b¨¤ndol. Almenys un cop a la setmana, condueixo ciutat a trav¨¦s per visitar fam¨ªlia als afores i, mentre deixo enrere velo?ment els ramats de turistes que recorren l¡¯Eixample sota el sol de ju?liol, estimo amb fervor aquesta extensi¨® condicionada de la meva persona. ?s m¨¦s, em fa la sensaci¨® que l¡¯¨²nica manera humana d¡¯existir a Barcelona ¨¦s en els confins d¡¯un vehicle privat.

A canvi d¡¯aquesta sup¨¨rbia, els conductors patim una rutina de c¨¤stigs i humiliacions rituals. Ara vinc del dip¨°sit municipal de vehicles de pla?a Espanya, on he hagut de pagar per recuperar el cotxe amb un rescat que duplica els honoraris d¡¯aquest article. No era la meva primera visita al dip¨°sit, per¨° aix¨ª com en altres ocasions hi vaig sentir indignaci¨® i f¨²ria ciutadana, aquesta vegada m¡¯hi he arrossegat amb actitud penitent. M¡¯ha semblat que la dona que atenia al taulell subterrani em mirava amb una certa tendresa. El cotxe acaba sent sempre v¨ªctima de les tares ¨ªntimes de cadasc¨², en aquest cas, una barreja letal d¡¯impulsivitat i dispersi¨®.

Per exemple: fa tres setmanes que he de pagar una multa d¡¯aparcament, un tr¨¤mit que em comportaria menys temps que escriure aquesta frase. M¡¯ho impedeix un misteri¨®s mecanisme psicol¨°gic. Amb la neteja passa el mateix. El cotxe ¨¦s l¡¯¨²nic reducte on no arriba la meva disciplina autoimposada, i hi frueix la tend¨¨ncia natural al desordre. Quan una persona nova entra al meu cotxe, mor qualsevol miratge d¡¯organitzaci¨® que pugui haver sostingut fins al moment. La persona nova detectar¨¤ al moment les fundes trencades de ced¨¦s a la guantera, les multes i rebuts del 2012 entaforats sota el fre de m¨¤, les engrunes ambig¨¹es que fan vida a l¡¯estora. ?ltimament ¡ªles coses s¡¯han complicat¡ª, algun biber¨® fermentant al seient del darrere.

No ¨¦s una met¨¤fora gaire subtil que l¡¯aparell que millor reflecteix les tares sigui alhora el m¨¦s letal. Conduir, i creure que arribar¨¤s viu a la teva destinaci¨®, requereix una fe ing¨¨nua en l¡¯esdevenir de les coses. A l¡¯assaig Driving as a metaphor, Rachel Cusk descriu la desfeta mental que va experimentar en una autopista estrangera: ¡°Cada moment semblava contenir la possibilitat del desastre, de matar o de morir: era com si conduir fos una hist¨°ria en la qual de sobte havia deixat de creure, i sense aquesta creen?a l¡¯horror de la realitat m¡¯aclaparava¡±. La creen?a s¡¯ha d¡¯alimentar, de tant en tant, i fa poc vaig portar el cotxe per primera vegada a un t¨²nel de rentat. En va sortir lluent, tot i les rascades laterals i els contorns de cagades de gavina al cap¨®, i durant uns dies ¡ªels que va trigar la primera pluja a enfangar-lo de dalt a baix¡ª va ser agradable poder creure en la hist¨°ria.