Joseph Roth, jueu de l¡¯est

Joseph Roth (1894-1939) ¨¦s un autor en llengua alemanya que ha obtingut al nostre pa¨ªs una certa audi¨¨ncia, o leg¨¨ncia, per dir-ho b¨¦. Els primers lectors editorials, editors o traductors que van incorporar els seus t¨ªtols a la bibliografia hisp¨¤nica degueren ser Juan Jos¨¦ del Solar ¡ªque als anys 1980 va traduir diversos t¨ªtols de Roth per a Bruguera, entre ells la imprescindible Marxa Radetzky, ara reeditada en catal¨¤ per L¡¯Aven?, 2024¡ª, Carlos Barral ¡ªque podria haver estat el promotor de l¡¯edici¨® a Anagrama de La leyenda del Santo Bebedor (et pour cause, 1981) i de la traducci¨® de Tarabas (1983) a la seva editorial¡ª, i poc despr¨¦s Jaume Vallcorba, que va comen?ar a editar textos del mateix Roth, una mica m¨¦s endavant i continuadament, a Acantilado, fins avui.

L¡¯home Joseph Roth i la seva literatura formen part de la mateixa constel¡¤laci¨® que Kafka, Stefan Zweig, Bruno Schulz, Alfred Polgar, Franz Werfel, Arthur ?Schnitzler, Robert Musil i una colla m¨¦s. S¨®n autors quasi tots d¡¯expressi¨® alemanya, jueus tamb¨¦ quasi tots, i ciutadans d¡¯un estat tan vast com indeterminat, l¡¯imperi austr¨ªac, en qu¨¨ van n¨¦ixer cap a l¡¯¨²ltim quart del segle XIX. La majoria van veure com aquest imperi ¡ªun monstre geogr¨¤fic, pol¨ªtic, ling¨¹¨ªstic i religi¨®s¡ª desapareixia despr¨¦s de la Guerra Gran. Uns quants, com Zweig, el van sobreviure per tornar a omplir-se de vergonya arran de la Segona Guerra Mundial. No es pot dir que en un estat com aquell, amb les tensions de tota mena que vivia, tamb¨¦ les de llei nacionalista, un escriptor se sent¨ªs gomboldat per cap religi¨® ni per cap ideologia. Una altra cosa va ser la relativa seguretat que a un escriptor com Thomas Mann podia oferir-li l¡¯estat prussi¨¤, o l¡¯alemany, molt m¨¦s compacte i segur del seu poder i de les seves fronteres, com es va demostrar al llarg de la primera meitat del segle XX.

Joseph Roth havia nascut a Brody, una poblaci¨® pr¨°spera temps enrere, llavors depauperada, al si d¡¯una de les regions ¡°peculiars¡± m¨¦s extenses de l¡¯imperi, la Gal¨ªtsia, disputada hist¨°ricament per diverses pot¨¨ncies ve?nes, avui parcialment territori a l¡¯oest d¡¯Ucra?na. La regi¨® estava poblada per una gran quantitat de jueus que en part havien pogut fundar un negoci en una ciutat, per minso que fos, per¨° que en moltes ocasions van romandre als shtetl, els llogarrets de naixement, on malvivien. Roth va tenir un oncle protector, va fer estudis, i amb el temps va poder c¨®rrer m¨®n: a m¨¦s de les novel¡¤les, que va publicar amb dificultats, Roth va dedicar-se al periodisme amb molt d¡¯¨¨xit, i va arribar a ser m¨¦s considerat, en aquest ofici, que molts dels seus col¡¤legues. Quan hauria pogut ¡°tornar al born¡±, va emigrar a Par¨ªs, on va morir l¡¯any 1939.

Aquesta vida err¨¤tica de Joseph Roth ¡ªla de Kafka tamb¨¦ ho va ser, per¨° d¡¯una manera ¡°introspectiva¡±, sense deixar mai el domicili fix a Praga¡ª ¨¦s el que el lector llegir¨¤ en una preciosa novetat en llengua catalana: Jueus errants, traducci¨® de Pilar Estelrich (Martorell, Adesiara, 2024). Tant en aquest llibre com en un altre tamb¨¦ novetat, Gabinete de curiosidades, edici¨® i traducci¨® de Berta Vias Mahou (Madrid, Ladera Norte, 2024), el lector descobrir¨¤ un dels trets m¨¦s caracter¨ªstics del m¨®n literari de Roth: el desig de donar vida a petiteses de la vida quotidiana, l¡¯amor a la circumst¨¤ncia menuda i intranscendent, i la curiositat m¨¦s viva per detalls que passen inadvertits a quasi tothom. Les coses rares i curioses ¡ªdues paraules que van juntes sovint¡ª no ho s¨®n, en realitat, per elles mateixes, sin¨® pel fet que una mirada molt encuriosida s¡¯hi fica a dins amb una generositat extrema, convertint-les, per aquesta mirada, en una cosa excepcional. (La po¨¨tica de la literatura de Vila-Matas ¨¦s exactament la mateixa: li diuen que li passen, o que topa amb coses molt estranyes, i per aix¨° pot forjar i definir el seu m¨®n particular; per¨° no ¨¦s aix¨ª: es troba en la mateixa ¡°disponibilitat¡± que un Joseph Roth davant qualssevol fen¨°mens: observa a fons una bagatel¡¤la, l¡¯eleva a una consideraci¨® absolutament respectuosa, i despr¨¦s en neix una p¨¤gina de literatura ¡°estranya¡± com la cosa m¨¦s natural del m¨®n.)

Per aix¨°, a voltes, qui llegeix l¡¯obra de Joseph Roth la troba no molt allunyada de la de l¡¯¨²ltim Walter Benjamin, per molt que a l¡¯autor austr¨ªac no li agradessin ¡ªdiu la prologuista¡ª els Denkk¨¹nstler, els ¡°artistes pensadors¡±. (Fins i tot un llibre retrospectiu de Benjamin com Inf¨¤ncia a Berl¨ªn cap al 1900 t¨¦ molt a veure amb l¡¯elevaci¨® del min¨²scul que agradava tant a Roth.)

A Jueus errants descobrirem que l¡¯autor no es planyia de pert¨¤nyer a una nissaga antiga que peregrinava des de feia molts segles per tot el continent; quasi s¡¯alegrava de trobar-se en una situaci¨® marginal, exc¨¨ntrica o tangencial. Al Gabinet de curiositats descobrirem que aquest errar va portar Roth a aturar-se, a cada moment, davant uns accidents de l¡¯exist¨¨ncia humana que, ben contemplats, donaven m¨¦s seguretat que una p¨¤tria. Aix¨ª la figura de l¡¯Ostj¨¹de, el jueu de l¡¯est, se¡¯ns presenta en el cas generalitzable de Joseph Roth com el contrari no solament del burg¨¨s alemany perfectament instal¡¤lat en ell mateix i en una ¨°rbita social i pol¨ªtica segura (Thomas Mann, altra vegada), sin¨® tamb¨¦ com l¡¯op¨°sit de la burgesia jueva liberal del seu temps, assimilada o integrada. Dues lectures complement¨¤ries, doncs.