Qui vol dirigir el Mercat de les Flors?
No ho tindr¨¤ gens f¨¤cil la persona que es posi al capdavant del centre quan Margarit marxi: les obres seguiran, continuar¨¤ amb molts pocs recursos humans, poc pressupost i poca disponibilitat de la resta del territori d¡¯acollir les seves produccions
Fa mesos que bona part dels treballadors del Mercat de les Flors no hi s¨®n, al Mercat de les Flors. La sala inaugurada per Peter Brook el 1983 fa mesos que est¨¤ en obres. I gaireb¨¦ tothom treballa al carrer Blesa, 27, en un espai di¨¤fan ¡°magn¨ªfic¡± que, segons ?ngels Margarit, directora de la Casa de la Dansa de Barcelona, l¡¯Ajuntament hauria de fer seu per convertir en espai per a artistes i companyies. Ho diu amb la boca petita, la d¡¯alg¨² que porta una llarga traject¨°ria com a core¨°grafa i ballarina i que ja sap, vuit anys despr¨¦s d¡¯accedir a la direcci¨® del Mercat, que amb les coses de l¡¯administraci¨®, si t¡¯hi poses, t¡¯acabes estimbant contra el mur de la incomprensi¨®. Ella mateixa hauria d¡¯abandonar el seu lloc de feina aquest febrer, per¨° s¡¯hi mantindr¨¤ fins al setembre, despr¨¦s d¡¯una pr¨°rroga acceptada per les institucions per mor de les obres...
No ho tindr¨¤ gens f¨¤cil la persona que es posi al capdavant del Mercat quan Margarit marxi: les obres seguiran, continuar¨¤ amb molts pocs recursos humans (34 treballadors, tenint en compte el Mercat i el Graner, la f¨¤brica de creaci¨® de dansa de l¡¯antiga f¨¤brica Philips de la Marina), poc pressupost i poca disponibilitat de la resta del territori d¡¯acollir les seves produccions. Un panorama for?a gald¨®s, tot i que Margarit creu que es presentar¨¤ molta gent al concurs que es convoqui per substituir-la. Fins i tot pensa en gent de nord enll¨¤. B¨¦, aix¨° ho diu a correcuita, sense pensar-ho gaire. Perqu¨¨ quan li demanem si el Mercat de les Flors ¨¦s un bon lloc per a un artista en actiu, ella que ha estat aturada aquests vuit anys, somriu, s¡¯ho repensa i constata l¡¯evid¨¨ncia: no.
Queda clar que, si les condicions s¨®n les actuals, seria molt dif¨ªcil que una Aina Alegre o una Marina Mascarell, directores, respectivament, del Centre Coreogr¨¤fic Nacional de Grenoble i del Danish Dance Theatre, es rumi?n venir a Barcelona. Margarit creu que l¡¯ideal seria una ¡°direcci¨® col¡¤legiada¡±, ¨¦s a dir, un equip que compt¨¦s amb artistes i gestors. Aix¨° ¨¦s el que es porta a Europa des de fa una d¨¨cada. Ser¨¤ possible aqu¨ª? El concurs per a la direcci¨® del festival Grec, per exemple, no inclo?a aquesta possibilitat.
La mateixa Margarit va haver de tancar Mudances quan va ocupar una cadira que, per contracte, li demanava que no cre¨¦s. Fa un temps, va aconseguir que els responsables pol¨ªtics del Mercat (Ajuntament i Generalitat) acceptessin que aixequ¨¦s una pe?a en el per¨ªode 2023-2025. Per¨° tampoc. ¡°L¡¯estructura no est¨¤ preparada perqu¨¨ el director es tanqui a la sala d¡¯assaig¡±, diu, tot comparant la seva situaci¨® amb la dels seus ¡°cosins¡± del TNC i del Teatre Lliure, que b¨¦ poden estrenar almenys una obra a l¡¯any.
Ella ho far¨¤ despr¨¦s, m¨¦s enll¨¤ d¡¯aquest setembre. I qui sap si al Mercat. Perqu¨¨ el seu nou director, quan ocupi el c¨¤rrec, no tindr¨¤ sala, ja que es preveu que la temporada que ve, 2025-2026, tot el conjunt d¡¯espais d¡¯exhibici¨® situats dins l¡¯edifici de 1929, el que t¨¦ la c¨²pula de Miquel Barcel¨®, tanqui per pair una reforma. I Margarit confia en ¡°la complicitat¡± dels altres espais p¨²blics de la ciutat per poder mantenir la programaci¨®.
El nou inquil¨ª de l¡¯espai de dansa de la ciutat rebr¨¤ una instituci¨® en obres i precaritzada, per¨° amb gran prestigi a Europa i una important estima de part dels creadors locals. Margarit va aconseguir que les administracions acceptessin la seva demanda d¡¯augmentar la plantilla de 34 a 44 persones, per¨°, ai las, coses dels pressupostos, aix¨° no ha acabat de passar mai. Per¨° podria ser, si els astres s¡¯alineen, que el nou director heret¨¦s un equipament amb m¨¦s personal.
El que ¨¦s dif¨ªcil que canvi? ¨¦s la resposta del territori a les seves produccions; ella el veu ¡°m¨¦s conservador que als anys vuitanta¡±, quan va comen?ar. Margarit es pot vantar de tenir, ara mateix, cinc produccions en gira, la m¨¦s nova de les quals ¨¦s La Quij¨¢, el C¨¨l¡¤lula #5, el programa de grans produccions del Mercat. Per¨° el #4, Supermedium, nom¨¦s ha fet un parell de bolos. Cap a Catalunya. I aquest s¨ª que ¨¦s un repte maj¨²scul per a qui substitueixi Margarit: fer entendre els equipaments locals del pa¨ªs que han d¡¯acompanyar el Mercat.