Anna Cerd¨¤: ¡°Paral¡¤lel 62 ¨¦s un laboratori que intenta obrir finestres perqu¨¨ altra gent pugui estirar fils¡±

Des de juny del 2022, Anna Cerd¨¤ codirigeix la sala Paral¡¤lel 62, juntament amb N¨²ria Ferr¨¦. Aquest teatre de l¡¯avinguda Paral¡¤lel, dels m¨¦s antics de Barcelona, on ara s¡¯aposta sobretot per la m¨²sica, ¨¦s propietat de l¡¯Ajuntament de Barcelona i est¨¤ gestionat per tres entitats: L¡¯Afluent, Sala Upload i Quesoni, que es van unir per participar en el concurs p¨²blic. La uni¨® va fer la for?a i des de fa dos anys i mig estan trencant motlles en la gesti¨® musical, amb un model que vol generar oportunitats al sector cultural, especialment entre entitats i col¡¤lectius minoritaris, i fomentar l¡¯economia social i solid¨¤ria, a m¨¦s del vincle amb el barri. No ¨¦s f¨¤cil i el cam¨ª ¨¦s lent, per¨° es van generant canvis.

Pregunta. Aquest ¨¦s un teatre hist¨°ric, segurament dels m¨¦s hist¨°rics de Barcelona.

Resposta. S¨ª, de finals del segle XIX. Hi havia el Teatro Espa?ol. Aix¨° ¨¦s una cru?lla hist¨°rica, literalment. I ¨¦s una cosa molt xula que ens agrada reivindicar. Aqu¨ª hi ha hagut circ, teatre, sarsuela, cinema, i fem la broma que continuem fent circ, perqu¨¨ seguim fent malabars. ?s una responsabilitat i alhora un orgull.

P. En els ¨²ltims 15 anys, aquesta sala ha viscut molts canvis. Va ser Art¨¨ria Paral¡¤lel, de la SGAE, despr¨¦s la sala Barts i finalment Paral¡¤lel 62. Des del 2022 agafeu el relleu de The Project.

R. S¨ª, ¨¦s propietat municipal i t¨¦ una gesti¨® privada, que va per concurs. Ja fa molt de temps que aquest espai ¨¦s propietat municipal, cosa que ¨²ltimament ¨¦s m¨¦s coneguda, perqu¨¨ hi ha hagut aquest canvi de gesti¨®. Abans no era tan evident. La concessi¨® va acabar i l¡¯Ajuntament va decidir tornar a obrir aquest concurs, per¨° canviant bastants fonaments del que es demanava. The Project va decidir que no encaixava amb la seva manera de fer i no s¡¯hi va presentar.

P. Compagineu teatre amb pati de butaques, i concerts amb pista de ball. Com ho podeu fer?

R. ?s una de les meravelles d¡¯aquesta sala ¡ªque tamb¨¦ ens genera molts maldecaps i molta feina¡ª, que ¨¦s superpolivalent, i aix¨° la fa bastant ¨²nica a Barcelona. Tenim dos formats, amb totes les butaques col¡¤locades, i entre les tres plantes hi caben 933 persones. Per¨° quan retirem les butaques i la platea es converteix en una pista de ball o de concerts, hi caben unes 1.500 persones. Aquesta polival¨¨ncia ¨¦s superinteressant perqu¨¨ ens permet aquesta diversitat.

P. De partida, el vostre projecte ja era diferent perqu¨¨ us van unir tres petites empreses per al concurs: L¡¯Afluent, Sala Up?load i Quesoni.

R. Absolutament. Quan es va fer p¨²blic el concurs, i es va veure que semblava que tenia una altra din¨¤mica, una altra pinta... tot el sector hi va estar interessat, evidentment. Promotors grans, petits, mitjans, entitats, associacions... tothom s¡¯ho mirava. Un conjunt d¡¯entitats m¨¦s petites vam comen?ar a conversar i vam veure que era un projecte d¡¯envergadura i que calia una l¨°gica de col¡¤laboraci¨®.

P. Sou dues codirectores. I totes dues dones, poc habitual en el m¨®n de la m¨²sica.

R. S¨ª, totalment. Quan es va veure que aquestes bases propiciaven una altra manera de gestionar o fins i tot exigien una altra manera d¡¯enfocar les coses, ho vam abordar de la manera que ens agrada abordar-ho, amb certa horitzontalitat, amb una perspectiva de g¨¨nere molt clara, i a m¨¦s, l¡¯equip estava for?a feminitzat.

P. En quin sentit es treballa per a l¡¯economia social i solid¨¤ria?

R. Estem treballant-hi tant com podem. No ¨¦s un model tancat, ni id¨ªl¡¤lic ni perfecte, ni ¨¦s la soluci¨® del sector musical. Som una mena de laboratori que intenta anar fent coses i obrir finestres i servir perqu¨¨ altra gent pugui estirar fils. Intentem que el m¨¤xim d¡¯economia que generem vagi destinat a aquest tipus d¡¯economia, que no nom¨¦s busca el lucre, sin¨® un creixement sostenible, i sobretot el benestar de les persones i el planeta si m¡¯apures. Entrem en un m¨®n tamb¨¦ de contradiccions, de coses que voldr¨ªem fer i no aconseguim fer... per exemple, a les barres, amb els productes que la gent pot consumir quan ve. D¡¯una banda, el nostre patrocinador ¨¦s una cervesa comercial, Estrella Galicia, i n¡¯estem contents, per¨° tamb¨¦ treballem amb una cooperativa de refrescos que es diu Frixen. De manera que no tenim Coca-Cola ni Pepsi-Cola sin¨® els seus refrescos, elaborats amb criteris de comer? just, d¡¯economia solid¨¤ria, relativament locals, es fan a Saragossa. Com que tenim moltes vendes, el projecte ha pogut cr¨¦ixer. Tamb¨¦ treballem amb la gent del Banc de Recursos Mancomunats, un projecte que es gestiona des de la cooperativa Impulsem, que es dedica a la inserci¨® laboral de gent del barri.

P. Quin vincle teniu amb el barri?

R. No ¨¦s un centre c¨ªvic ni un espai social del barri, per¨° es cedeixen espais per a projectes i usos concrets d¡¯entitats. Per exemple, cedim a Xamfr¨¤, una cooperativa musical, un estudi de realitzaci¨® que tenim durant uns dies a la setmana. Estem molt atents a necessitats del barri, a possible col¡¤laboracions, som patrons de la Fundaci¨® Tot Raval, tamb¨¦ estem a la taula de cultura comunit¨¤ria, que agrupa totes les entitats i institucions que s¨®n en aquesta zona.

P. En qu¨¨ es nota la mirada oberta de g¨¨neres musicals?

R. Un exemple ¨¦s Ir¨ªdia Fest, que comen?a al febrer. Tindrem grups com Remi de Ca la Fresca, tamb¨¦ radioxous, Ortiga i Branko. Despr¨¦s ve el Carnaval Bravo, amb discj¨°queis de La Bellaquera i Tito Ram¨ªrez. Molta pres¨¨ncia de ritmes afrollatins i afrodescendents perqu¨¨ ens interessen i ens agraden, i perqu¨¨ hi ha molta poblaci¨® a Barcelona que ve de pa?sos on aquesta cultura musical ¨¦s molt important, o hi est¨¤ interessada. Les noves generacions tenen molt clar que hi ha mil m¨²siques possibles i intentem fer-los lloc. La sala petita (amb un aforament de 120 persones) juga un paper molt important perqu¨¨ productors i col¡¤lectius petits s¡¯atreveixin a muntar-hi coses. Hi han passat comunitats orientals, afrodescendents, jamaicanes...

P. Tamb¨¦ ¨¦s la seu de la Casa de la M¨²sica de Barcelona.

R. Hi ha l¡¯oficina, que est¨¤ funcionant i ja s¡¯han fet tallers i activitats. Aquest ¨¦s l¡¯any de la consolidaci¨® a Barcelona i, a m¨¦s, la xarxa de Cases de la M¨²sica celebra vint anys ara.

El Paral¡¤lel est¨¤ a punt. Hi ha una sensaci¨® de rum-rum, que han de passar coses. La gent vol venir, cal fer-lo m¨¦s amable

P. Hereteu projectes anteriors com ¡®El Petit Pr¨ªncep¡¯, el Guitar Festival o el Festival de Jazz. Per¨° quines s¨®n les vostres incorporacions?

R. Vam seguir una estrat¨¨gia d¡¯acumulaci¨®. Aix¨° fa que ara tinguem 1,3 bolos al dia. Hi ha molta m¨¦s activitat. Per exemple, vam comen?ar en el moment d¡¯eclosi¨® del p¨°dcast i l¡¯stand up comedy. Aqu¨ª viu La Sotana i tamb¨¦ hi ha passat la gent de La Ru?na, molts programes de R¨¤dio Primavera Sound, El Soterrani... Vam obrir portes a aquests artistes. Tamb¨¦ a comunitats de cultures molt diverses que necessiten sales de format mitj¨¤. Hi ha una manca total d¡¯aquest aforament. Hem acollit projectes com Hip Hop per Palestina o Som Val¨¨ncia.

P. I en el preu de les entrades es nota aquesta gesti¨® diferenciada?

R. Aix¨° no venia marcat per concurs, tenim marge de decisi¨®. La nostra voluntat i el que intentem ¨¦s que siguin preus m¨¦s o menys assequibles. Per¨° no sempre tenim marge amb els promotors externs.

P. Qu¨¨ teniu programat els propers mesos?

R. Seguirem acollint espectacles dels principals festivals i cicles que es fan al pa¨ªs, com el Festival de Jazz, de Guitarra o el del Mil¡¤lenni. I destacaria el nostre propi cicle, que es diu Univers Paral¡¤lel. Pret¨¦n generar vetllades de dos o tres artistes que tinguin alguna relaci¨® entre ells. El proper que tenim ¨¦s Mujeres amb Tatxers i Ramona Flores. Vindr¨¤ Panda Bear al mar?. I al febre hi ha La Febrerada, que ¨¦s la festa de l¡¯economia social i solid¨¤ria, amb la Ludwig Band i altres. I estem confirmant coses molt xules i sorprenents que vindran a la primavera.

P. Quina valoraci¨® fa de tot aquest model diferent que esteu creant?

R. Una valoraci¨® superbona, superintensa. Ha sigut un viatge bastant tremendo, un viatge molt bonic perqu¨¨ l¡¯hem fet molt acompanyades tamb¨¦, tant del sector de l¡¯economia social, que ens ha estat molt al darrere, ajudant i donant-nos suport. El sector ens ha acollit molt b¨¦, tothom trucant a la porta i tothom interessat, i despr¨¦s el barri, que ens interpel¡¤la sovint. Estem aconseguint mantenir la sostenibilitat del projecte. El model segueix i est¨¤ obert perqu¨¨ ens anem inventant coses, per¨° estem solidificant hist¨°ries i podem dedicar-nos tamb¨¦ a pensar m¨¦s enll¨¤. Volem fer m¨¦s programaci¨® pr¨°pia.

P. Est¨¤ resultant realment hum¨¤ el projecte per a les persones que hi treballeu?

R. La manera m¨¦s col¡¤lectiva de treballar permet que tots estiguem pendents els uns dels altres i ens cobrim. L¡¯equip inicial i l¡¯equip que hem anat sumant, tot i tenir membres molt joves, t¨¦ molta expertesa i ha fet molts papers de l¡¯auca de la ind¨²stria musical, des de baix de tot. Tamb¨¦ som molt conscients de les c¨¤rregues de feina, del respecte per cadasc¨². Hem fet una feina d¡¯integraci¨® de gent que estava subcontractada que ara est¨¤ integrada a la plantilla. Evidentment, a vegades hi ha moments de c¨¤rregues de feina en qu¨¨ s¨ª que ens esgotem, aix¨° ¨¦s aix¨ª.

P. El contracte s¡¯acaba el 2030. Quin ¨¦s el desig?

R. Doncs hi estem comen?ant a pensar. Primer arribar-hi amb salut i senceres. Ser¨¤ un repte. El nostre leitmotiv ¨¦s ser ¨²tils, i haurem de veure com podem ser ¨²tils el 2030. Qu¨¨ voldr¨¤ dir aix¨°.

P. El que ¨¦s clar ¨¦s que la gent vol veure espectacles en viu.

R. Aix¨° ¨¦s clar. Absolutament. La gent necessita reunir-se i estar junta, potser per curar-nos de tantes pantalles.

P. Com veu el Paral¡¤lel? Est¨¤ revifant?

R. Crec que est¨¤ a punt. Hi ha una sensaci¨® de rum-rum, que han de passar coses. Els concerts i els teatres estan tots molt plens. La gent vol venir. Cal donar valor al fet de venir al Paral¡¤lel en general, fer-lo un espai m¨¦s amable, m¨¦s de passeig. Millorar l¡¯oferta comercial i gastron¨°mica. Falta que la gent hi vingui m¨¦s estona i no nom¨¦s amb el tiquet d¡¯entrada i despr¨¦s marxar corrents. Ara es donen les circumst¨¤ncies. Nosaltres amb la nova gesti¨®, El Molino reinaugurat, l¡¯Arnau que comen?a les obres... tres equipaments p¨²blics que poden estirar el fil. I els privats que fa anys i panys que treballen i el ve?nat que t¨¦ ganes de tenir un espai m¨¦s amable.