Els personatges de ficci¨® s¨®n necess¨¤riament incomplets. Si ni centenars d¡¯hores de psicoan¨¤lisi poden arribar a il¡¤luminar totes les ombres d¡¯una psicologia concreta, no podem pretendre encabir en quatre-centes p¨¤gines d¡¯un llibre o dues hores de metratge totes les facetes i matisos d¡¯una personalitat. Els personatges sempre s¨®n inevitablement persones esquematitzades, simplificacions m¨¦s o menys reeixides. Perqu¨¨ siguin versemblants els exigim una coher¨¨ncia que nom¨¦s ¨¦s pr¨°pia de la ficci¨®, perqu¨¨ les persones reals no sempre som coherents ni actuem en tot moment conforme a una l¨°gica de causa-efecte. Els personatges funcionen m¨¦s com a representacions d¡¯idees i maneres de veure el m¨®n que no com a persones concretes, tot i que haurien de ser universals en la seva individualitat particular¨ªssima. Els escriptors i guionistes, doncs, creen els personatges perqu¨¨ desenvolupin una funci¨® en l¡¯argument. Si un personatge no t¨¦ una funci¨®, no apareixer¨¤ en una ficci¨®.
Quan els situem dins d¡¯una trama, cada personatge t¨¦ el seu propi nucli narratiu. Entenc per nucli narratiu all¨° que el defineix i que justifica que formi part de la hist¨°ria. Aix¨ª, per exemple, en una ficci¨® penitenci¨¤ria, la presonera protagonista t¨¦ el seu nucli en el fet d¡¯estar empresonada ja sigui justament o injusta. Fa temps que rumio en tot aix¨° en relaci¨® amb els personatges femenins. Ara que for?a ficcions mainstream continuen incomprensiblement sense passar el text de Bechdel (us recordo que per passar-lo nom¨¦s cal que hi hagi dos personatges femenins amb nom propi, que dialoguin entre si i que el tema de la conversa no sigui un home), hi ha una altra cosa que a mi m¡¯irrita: massa personatges femenins continuen tenint el nucli narratiu al cony; ¨¦s a dir, l¡¯autor els ha introdu?t a la trama perqu¨¨ s¨®n follables (sedu?bles, enamorables), violables o fecundables (les embarassades s¨®n omnipresents fins al rid¨ªcul: en les quatre ¨²ltimes ficcions que he vist, en surt com a m¨ªnim una amb paper protagonista). Podr¨ªem pensar que tamb¨¦ molts personatges masculins tenen el seu nucli a la punta de la fava, per¨° no; en ells, el fet de follar, violar o fecundar sol ser secundari, el nucli principal ¨¦s un altre. A banda dels que tenen el nucli al cony, hi ha uns altres personatges femenins que tamb¨¦ existeixen nom¨¦s en funci¨® dels masculins i es defineixen en relaci¨® a aquests: les seves mares i filles. Per¨°, ai las, molts personatges mare tenen el seu ¨²nic sentit en el fet de ser la mare del personatge, ¨¦s a dir, en el fet d¡¯haver estat fecundades i haver parit, i molts personatges filla el tenen en el fet de ser les filles, ¨¦s a dir, el fruit de la fecundaci¨® masculina. Ja hi tornem a ser.
El problema dels personatges femenins ¨¦s que el seu nucli narratiu massa vegades est¨¤ subordinat al protagonista mascul¨ª i a les seves necessitats. En definitiva, que continuem perpetrant la primera ficci¨® fundacional: que la dona va ser creada a partir d¡¯una costella d¡¯Adam.