Liliana Arroyo: ¡°El 2100 vull passejar pel m¨®n digital tan segura com pels nostres carrers¡±

Veterin¨¤ria, cantant o astronauta s¨®n les respostes m¨¦s cotitzades al ¡°Qu¨¨ vols ser quan siguis gran?¡±. Liliana Arroyo (Barcelona, 39 anys) va ser una mica m¨¦s precisa quan va afirmar: ¡°De gran vull millorar la vida de les meves ve?nes¡±. Va optar per fer sociologia: ¡°Des de llavors, veig la realitat amb unes ulleres que ja no em puc treure¡±. Arroyo es va posar les ¡°lents de la injust¨ªcia i la desigualtat¡± per mirar cap on no hi havia res escrit. D¡¯aqu¨ª surten la seva tesi sobre l¡¯arribada del budisme a Espanya o la seva especialitzaci¨® en la religi¨® actual, la de les xarxes i l¡¯¨¤mbit digital. Arroyo va formar part del projecte IRIS de la UE, per augmentar la resili¨¨ncia en les societats de vigil¨¤ncia; era el 2013 i la protecci¨® de dades apareixia per primera vegada en l¡¯ideari popular. ¡°M¡¯interessa la sociologia de les organitzacions, dels espais de comportament col¡¤lectiu¡±, explica, i, com a especialista en innovaci¨® digital i impacte social, assegura que al segle XXI, l¡¯entorn ¨¦s inseparable de la revoluci¨® digital.

Pregunta. Si un nen neix a Barcelona el 2008, el seu h¨¤bitat natural ¨¦s el bosc o la interf¨ªcie d¡¯Instagram?

Resposta. El 2019, em van encarregar un llibre sobre els joves a les xarxes socials, Tu no ets la teva selfie (Pag¨¨s Editors, 2020). Vaig comen?ar a entrevistar nois i noies d¡¯uns 14 o 16 anys, i els vaig demanar que definissin la seva experi¨¨ncia digital, fins que em vaig adonar que era una pregunta absurda: ells no han viscut anal¨°gicament, preguntar-los per la seva experi¨¨ncia digital ¨¦s com dir-li a alg¨², ¡°I tu, com respires?¡±.

P. El president del Govern espanyol ha presentat l¡¯Observatori de Drets Digitals, un organisme perqu¨¨ l¡¯espai digital no es converteixi en el ¡°salvatge Oest¡±. ?ltimament tot el que se sent de les xarxes socials ¨¦s problem¨¤tic. Per qu¨¨ passa aix¨° que el realitzador audiovisual Albert Lloreta anomena la ¡°merdificaci¨®¡± de les xarxes socials¡±?

R. Totes les plataformes estan vivint aquesta deriva ¡°apocal¨ªptica¡±, perqu¨¨ totes han passat per tres fases: ser espais de debat i cohesi¨® social, instruments de monetitzaci¨® i ara, d¡¯influ¨¨ncia. El cas d¡¯X (abans Twitter) ¨¦s molt revelador: va n¨¦ixer sota la idea na?f de connectar una aldea global ¨Cuna idea potent¨ªssima, el microbloguing permet estar a tocar de qualsevol personatge p¨²blic, activista o pol¨ªtic¨C, una eina de revoluci¨® social. De fet, el Twitter inicial va ser el que va fer possibles les primaveres ¨¤rabs, organitzant comunitats fora del radar de control dels governs ¨¤rabs, que passaven del fenomen digital. A l¡¯X d¡¯ara aix¨° seria impensable.

P. Per qu¨¨?

R. Perqu¨¨ despr¨¦s va arribar l¡¯imperi de l¡¯economia de l¡¯atenci¨®, ¨¦s a dir, xarxes amb l¡¯objectiu d¡¯aconseguir clics i fer-ne diners. El problema ¨¦s que el que m¨¦s compartim ¨¦s el que ens fa enfadar o indignar, i aix¨ª aquestes plataformes s¡¯han convertit en un espai de xantatge emocional constant, l¡¯esquer per captar la nostra atenci¨® ¨¦s el contingut extrem, els amics o les inseguretats. Tot aix¨°, a canvi de vendre¡¯ns unes vambes, perqu¨¨ no deixen de ser llocs per oferir anuncis i generar interacci¨® des de la superficialitat i la confrontaci¨®. La cursa per aconseguir likes i seguidors ens ha portat a un lloc molt pervers.

P. Al final, les xarxes socials s¨®n empreses privades, per qu¨¨ tothom es va revolucionar quan Elon Musk va canviar Twitter?

R. Les xarxes no han estat mai p¨²bliques, per¨° es percebien aix¨ª. Quan Musk va comprar Twitter l¡¯octubre del 2022, ens va caure la bena dels ulls: vam ser conscients que una persona es pot comprar una xarxa social i fer-la servir com a altaveu, en concret per a la campanya presidencial de Donald Trump. Aquesta fase de les xarxes es basa a capitalitzar la influ¨¨ncia, comprar la capacitat d¡¯incidir en el nostre comportament, pensament o vot. L¡¯agenda econ¨°mica ara es tenyeix amb la geopol¨ªtica.

La cursa per aconseguir likes i seguidors ens ha portat a un lloc molt pervers

P. El m¨®n sembla una pel¡¤l¨ªcula de ci¨¨ncia-ficci¨®, en la qual ens governen uns magnats malvats. Ara, Mark Zuckerberg, propietari de Meta, ha eliminat els verificadors de dades, en la l¨ªnia de l¡¯ideari republic¨¤.

R. Aquesta decisi¨® suposa un problema important¨ªssim de desinformaci¨®. Amb X hem vist el perill de deixar un espai per dir-hi barbaritats, ara Meta elimina els verificadors per¨° deixa la comprovaci¨® de dades a les notes d¡¯usuari. Un estudi de la Xarxa Europea de Verificaci¨® va demostrar que, entre el gener i el novembre del 2024, a X es van obrir 52.000 notes per publicacions mentre que Facebook en va verificar 23,3 milions, la difer¨¨ncia es abismal. Les aplicacions de Meta es convertiran en un caldo de cultiu per a m¨¦s mentides.

P. Zuckerberg i el discurs trumpista justifiquen aquesta mesura amb la protecci¨® de la llibertat d¡¯expressi¨®.

R. La llibertat d¡¯expressi¨® no pot entrar en conflicte amb el respecte o el di¨¤leg, no pot permetre comentaris racistes, i aix¨° no ¨¦s censura. De fet, quan Musk ha comen?at a difondre mentides a X, molta gent que no hi estava d¡¯acord se n¡¯ha anat a BlueSky, la nova alternativa seriosa d¡¯X. Per¨° ja fa temps va obrir Mastodont, i aix¨° ens porta a un altre debat: quan publiques a X i tens una comunitat que et reacciona, i a BlueSky o a Mastadont no. Aix¨° fa que la teva experi¨¨ncia com a usu¨¤ria sigui abismal, perqu¨¨ les noves xarxes socials estan molt m¨¦s buides. Com si anessis a una festa i no hi hagu¨¦s ball. Tant Mastodont com ara BlueSky s¨®n xarxes socials avorrides i ens calen xarxes socials avorrides, per¨° ens hem d¡¯esfor?ar a crear activitat que mogui l¡¯algoritme.

P. Qu¨¨ s¨®n les xarxes socials avorrides?

R. Les que no estimulen els nostres sentits tota l¡¯estona. Espais on no ens atordeixen, no exploten les nostres inseguretats i no es competeix per la nostra atenci¨® com un recurs esc¨¤s. Cal canviar els incentius econ¨°mics de manera que es guanyin diners amb xarxes que ens ensenyin a dialogar sobre com volem el nostre espai p¨²blic, com entenem la democr¨¤cia, com domestiquem la intel¡¤lig¨¨ncia artificial. Fan falta estructures p¨²bliques allotjades per plataformes orientades al b¨¦ com¨².

P. Consell de Ministres de l¡¯any 2035, hi podrem veure el ministre de Xarxes Socials al costat del de Sanitat?

R. Efectivament, al costat del de Sanitat. Les xarxes han adquirit tanta import¨¤ncia pel seu enorme impacte, no nom¨¦s en l¡¯¨¤mbit institucional, tamb¨¦ per l¡¯efecte que tenen en la cohesi¨® social. Les fem servir com a espai p¨²blic, per¨° llavors ve Musk a recordar-nos que es tracta d¡¯empreses privades que nom¨¦s vetllen per un balan? de comptes positiu, perqu¨¨ no deixen de ser societats de capital de risc.

P. Veu efectives mesures com la de l¡¯Observatori de Drets Digitals o una Carta de drets digitals?

R. Aquest tema no nom¨¦s es resol amb les pol¨ªtiques p¨²bliques i tampoc amb l¡¯empresa per bonisme, sin¨® que ¨¦s una feina conjunta: cal acad¨¨mia i implicaci¨® de les empreses com a actors socials que transmeten una s¨¨rie de valors. Imagina que grans empreses amb tants treballadors com Meta o Coca-cola decidissin posar-se a treballar per al b¨¦ com¨², seria molt potent. La contractaci¨® p¨²blica ¨¦s una altra eina important, per exemple, subvencionar nom¨¦s els projectes que vetllin pels principis ¨¨tics.

P. Quina ¨¦s la nostra responsabilitat com a usuaris?

R. A m¨¦s de l¡¯Administraci¨®, cal la veu de la ciutadania, i m¨¦s ara que la gent comen?a a ser conscient del potencial de les xarxes socials. El problema ¨¦s que estem molt apoltronats, sabem que contaminem el planeta per¨° continuem comprant per Amazon. Per aix¨° m¡¯agradaria convidar les persones que estan conscienciades a renunciar una mica a la comoditat d¡¯all¨° que ja coneixen. Els que tenim el coneixement, els recursos i el temps ¨Cel privilegi¨C d¡¯estar reflexionant sobre aquest tema som els que hem de comen?ar a decantar la balan?a cap a l¡¯altra banda.

P. Amb tots aquests contres, ens estimem m¨¦s tenir ¡°xarxes de merda¡± que no pas viure sense xarxes?

R. No estem disposats a renunciar a gaires elements dels que ens proporcionen les xarxes, com ser a un clic de dist¨¤ncia del nostre millor amic, o la capacitat de crida p¨²blica que va fer possible el Me Too. En la meva visi¨® optimista i a llarg termini, no penso en el 2035 ni en el 2050, m¡¯imagino el 2100 amb uns espais digitals o de realitat virtual que siguin com els nostres carrers: llocs on pots passejar tranquil¡¤la perqu¨¨ hi ha unes normes de conviv¨¨ncia que garanteixen la meva seguretat. Fins ara, el nostre contacte amb les xarxes ha estat un experiment, com un assaig-error, per¨° hem de rescatar el que s¨ª que funciona i posar-ho al nostre servei.

P. Elon Musk acaba de presentar una oferta de 97.400 milions de d¨°lars per comprar Open IA. Som davant d¡¯una guerra freda?

R. ?s una cursa espacial per¨°, en comptes de coets, ¨¦s amb una cosa amb qu¨¨ es colen en el nostre dia a dia, i no som conscients de l¡¯impacte de la intel¡¤lig¨¨ncia artificial (IA) perqu¨¨ es torna invisible. No ¨¦s necess¨¤riament dolenta, tamb¨¦ fa possibles molts aven?os en salut, seguretat o educaci¨®. A mesura que es parla de Chat GPT des del 2022, i ara de la batalla entre Open IA i DeepSeek, sembla que tot ¨¦s negatiu i no ¨¦s aix¨ª. Imagina que ens ajud¨¦s a fomentar l¡¯empatia, a desactivar les barreres mentals de Netanyahu perqu¨¨ entengui que pot deixar de ser un monstre. Crec que la clau no ¨¦s la tecnologia de la qual disposem, sin¨® que no oblidem preguntar-nos en quina societat volem viure, i com podem aconseguir-ho. Torno a la meva visi¨® optimista en el meu lema per al 2025: deixar de parlar de la IA per maximitzar la productivitat i els recursos, i comencem a pensar-la per ser m¨¦s felices, m¨¦s emp¨¤tiques i generar m¨¦s vincles humans, no per allunyar-nos de la nostra humanitat.