¡°Volem dirigir l¡¯evoluci¨® per crear nous f¨¤rmacs¡±

El codi gen¨¨tic fa almenys 3.500 milions d'anys que s'escriu amb quatre lletres, les bases (o nucle¨°tids) de l'ADN a, t, c, g. En nom¨¦s 15 anys, Floyd Romesberg (Michigan, 1966) ha aconseguit afegir-hi dues lletres?m¨¦s de nom infame, per¨° perfectament integrades en el seu entorn de la doble h¨¨lix, recognoscibles per als seus sistemes de replicaci¨® i invisibles per a les m¨²ltiples i sofisticades maquin¨¤ries que la c¨¨l¡¤lula posseeix per recon¨¨ixer els errors en la seq¨¹¨¨ncia gen¨¨tica i eliminar-los. Els especialistes en biologia sint¨¨tica, la disciplina emergent que intenta dissenyar sistemes biol¨°gics i ¨¦ssers vius des de zero, han saludat l'aven? com una fita en el seu camp, i prediuen ¨¤mplies conseq¨¹¨¨ncies per a la creaci¨® de f¨¤rmacs, biocombustibles i bacteris que reparin els entorns danyats. Tamb¨¦ per a l'esp¨¨s i misteri¨®s m¨®n de les patents biotecnol¨°giques. Romesberg ha concedit una llarga entrevista telef¨°nica a aquest diari des de San Jos¨¦ del Cabo, M¨¨xic, on assisteix a un congr¨¦s cient¨ªfic.

Pregunta. Poden les noves lletres incorporar-se a l'ARN, la c¨°pia de treball dels gens?

Les dues noves bases no han caigut del cel, treballem des de 1999¡±

Resposta. Encara no ho sabem, per¨° s¨®c optimista per una ra¨®: les dues noves bases no ens han caigut del cel, s¨®n producte d'un treball que comencem el 1999, i d'un proc¨¦s de selecci¨® que va comen?ar amb la s¨ªntesi de 300 nucle¨°tids (candidats a noves lletres). Les dues lletres que hem fet servir ara han superat aquesta selecci¨® perqu¨¨ estan optimitzades per funcionar in vitro, i no solament per als mecanismes de replicaci¨®, sin¨® tamb¨¦ per als de transcripci¨® que produeixen l'ARN. ?s possible, per tant, que tamb¨¦ funcionin in vivo.

P. Amb les noves dues lletres, ara es poden formar 216 codons (els triplets de lletres de l'ADN que signifiquen amino¨¤cids en les prote?nes), per¨° alg¨² sap qu¨¨ fer-ne?

R. Realment no necessitem 216 nous codons, ni 100, ni tan sols 10. Per¨° s¨ª que en necessitem dos o tres, potser quatre o cinc, per construir noves classes de prote?nes en una c¨¨l¡¤lula. Aquest ¨¦s el desenvolupament previsible m¨¦s emocionant d'aquesta t¨¨cnica.

P. I per qu¨¨ calen aquests quatre o cinc?

El monstre mai podr¨¤ escapar del laboratori¡±

R. Per crear nous f¨¤rmacs. Durant els ¨²ltims anys hi ha hagut una revoluci¨® en la farmacologia: per primera vegada, la meitat dels f¨¤rmacs que han sol¡¤licitat autoritzaci¨® a l'FDA (Food and Drug Administration, l'ag¨¨ncia del medicament dels Estats Units) consisteixen en prote?nes.

P. S¨®n anticossos?

R. S¨ª, moltes d'aquestes prote?nes s¨®n anticossos, per¨° tamb¨¦ n'hi ha moltes altres. El punt ¨¦s que suposen una difer¨¨ncia qualitativa sobre les petites mol¨¨cules en qu¨¨ s'han basat els f¨¤rmacs tradicionalment. ?s cert que les petites mol¨¨cules tenen l'avantatge que poden accedir a qualsevol ¨°rgan o teixit amb facilitat, per¨° el seu gran inconvenient ¨¦s que cal fer-les una a una, per a cada prop¨°sit. Amb les prote?nes, en canvi, les c¨¨l¡¤lules fan la feina per a tu: pots comen?ar amb una prote?na imperfecta i desenvolupar milions de variants amb les t¨¨cniques de l'evoluci¨® dirigida. El meu objectiu amb el codi gen¨¨tic ampliat ¨¦s tenir el millor de dos mons. L'equivalent a les petites mol¨¨cules de la farmacologia tradicional podr¨¤ incorporar-se a les prote?nes en forma de nous amino¨¤cids (les unitats elementals de les prote?nes), i despr¨¦s fer evolucionar aquestes prote?nes amb t¨¨cniques r¨¤pides, artificials. Volem dirigir l'evoluci¨® per crear nous f¨¤rmacs.

P. Ara que heu demostrat que l'ADN pot suportar sis lletres, o tres parells de bases, cal preguntar-se: per qu¨¨ la vida es va parar en quatre lletres, o dos parells de bases?

R. S¨ª, aquesta ¨¦s una de les q¨¹estions acad¨¨miques m¨¦s interessants que obre el nostre treball. Perqu¨¨ no ¨¦s que a nosaltres ens hagi resultat f¨¤cil incorporar un tercer parell de bases a l'ADN ¡ªhem necessitat gaireb¨¦ 15 anys de feina concentrada totalment en aix¨°¡ª, per¨° la naturalesa ha disposat de 3.500 milions d'anys d'evoluci¨® a la Terra. I no obstant aix¨° tots els ¨¦ssers vius de la Terra, des dels bacteris fins als humans, utilitzen el codi de quatre lletres, i segurament ho han estat fent des de l'origen dels temps. Una possible explicaci¨® ¨¦s que sintetitzar aquests dos nous compostos sigui molt dif¨ªcil per a les c¨¨l¡¤lules.

P. I seria possible construir vies biosint¨¨tiques per a aquestes dues bases utilitzant les noves t¨¨cniques de l'enginyeria biol¨°gica?

L'ADN no sembla ?una soluci¨® ¨²nica, un requeriment absolut¡±

R. Seria incre?blement complicat, com a m¨ªnim. En general, fer que una c¨¨l¡¤lula fabriqui un compost que no necessiti ¨¦s una obstinaci¨® gaireb¨¦ impossible. Per¨° no veig la necessitat d'abordar aquest projecte. Em conformo amb aportar-li aquestes dues bases en el mitj¨¤ de cultiu, de la mateixa manera que hem d'aportar-li molts altres compostos, com sals, amoni, fosfats, una font de sucre i m¨¦s coses. A m¨¦s, un avantatge d'aix¨° ¨¦s que elimina la possibilitat, temuda per alguns sectors, que ampliar el codi gen¨¨tic pugui crear un monstre que envaeixi el m¨®n o el destrueixi. Si el bacteri amb dues lletres addicionals d'ADN no sap sintetitzar aquests compostos, el monstre mai podr¨¤ escapar del laboratori.

P.?L'ADN ¨¦s una soluci¨® tan simple i elegant al problema de codificar informaci¨® biol¨°gica que molts bi¨°legs s'han sentit temptats de pensar que ¨¦s una soluci¨® ¨²nica: que, si trob¨¦ssim vida en un altre planeta, tamb¨¦ estaria basada en l'ADN. Despr¨¦s del vostre treball, qu¨¨ en penseu?

Vull que la ci¨¨ncia sigui de lliure acc¨¦s, per¨° ?fer un f¨¤rmac ¨¦s car¡±

R. B¨¦, l'ADN ¨¦s certament universal al nostre planeta, i amb el seu codi de dos parells de bases. I aix¨° ha estat aix¨ª sempre per tot el que podem dir, encara que retrocedim tot el cam¨ª cap enrere en la hist¨°ria de la Terra. Com a cient¨ªfic he de ser molt caut sobre la possibilitat de vida en altres planetes, per¨° simplement com una especulaci¨® podria dir aix¨°: que l'ADN no sembla que sigui una soluci¨® ¨²nica, que no ¨¦s un requeriment absolut.

P. Quin ¨¦s la vostra posici¨® en la controv¨¨rsia sobre les patents d'¨¦ssers vius, o de sistemes biol¨°gics?

R. Tinc sentiments oposats. Com a cient¨ªfic, vull que la ci¨¨ncia sigui de lliure acc¨¦s per a tota la comunitat; tothom ha de poder utilitzar els gens que no hem fet m¨¦s que llegir de la naturalesa, i jo mateix estaria molt feli? de facilitar les nostres dues bases artificials de l'ADN perqu¨¨ les fes servir qualsevol investigador. Per¨°, d'altra banda, el meu inter¨¨s fonamental ¨¦s la creaci¨® de nous f¨¤rmacs que alleugin les malalties humanes. I aquest ¨¦s el problema, perqu¨¨ desenvolupar un f¨¤rmac costa uns 1.000 milions de d¨°lars, i qui els pagar¨¤ si no ¨¦s una companyia farmac¨¨utica? Hi ha gent que dedica tota la carrera professional, des que acaba els estudis fins que es jubila, a la creaci¨® d'un sol f¨¤rmac. Un, nom¨¦s! Qui l'hi pagar¨¤? Nom¨¦s si patentes els teus aven?os pots atreure els diners necessaris de la Big Pharma. Aix¨ª que crec que hem d'arribar a algun tipus de comprom¨ªs entre els dos extrems.