La ploma fotogr¨¤fica de Kapuscinski

Per fortuna ¨Cla mateixa deessa que li va donar el do d'aplicar al periodisme els millors elements del realisme m¨¤gic literari¡ªRyszard Kapuscinski no sabia dibuixar. I aquell nen d'un poble pobre proper a Vars¨°via en plena II Guerra Mundial no imaginava, doncs, com retenir i donar eternitat a totes les coses extraordin¨¤ries que passaven al seu voltant. Amb els anys, i els diners d'un col¡¤lega del diari, va comprar una rudiment¨¤ria c¨¤mera sovi¨¨tica, una Zorka (mala c¨°pia d'una Leica alemanya). La fotografia mitigaria la seva angoixa ancestral i es convertiria en una altra finestra des de la qual documentar i entendre el m¨®n. Amb els anys d'ofici va conservar unes 10.000 instant¨¤nies, una ¨ªnfima part de les quals va poder salvar de dos grans depredadors de negatius: les extremes condicions tropicals dels seus viatges per l'?sia, l'?frica i l'Am¨¨rica Llatina i les confiscacions en fronteres i fronts b¨¨l¡¤lics.

Entre el 1989 i el 1991, el millor reporter polon¨¨s del segle passat va decidir analitzar in situ la descomposici¨® final de l'imperi sovi¨¨tic. Marca de la casa, volia reflectir aquesta crisi, ¡°no des d'un ¨²nic punt de vista sin¨® en tota la seva enorme dimensi¨® geogr¨¤fica i cultural¡±. En una de les seves ja m¨ªtiques fases documentals, Kapuscinski (1932-2007) va invertir en la lectura de 57 llibres (des d'informes econ¨°mics fins a Guerra i pau,?per captar l'¨¤nima russa) i va rec¨®rrer de punta a punta les rep¨²bliques sovi¨¨tiques: va fer 60.000 quil¨°metres. En aquest proc¨¦s, que donaria lloc a un dels seus millors llibres de reportatges, El imperio, entraven, ¨¦s clar, les fotos; d'in¨¨dites, en va conservar diversos centenars, una massa curta per¨° demostrativa selecci¨® de les quals formen la mostra Ryszard Kapuscinski, l¡¯oc¨¤s de l¡¯imperi, que des d'avui, 26 de setembre, i fins al 23 de novembre pot visitar-se a La Virreina-Centre de l¡¯Imatge, de Barcelona.

Roland Barthes considerava que tota bona fotografia ¨¦s aquella que cont¨¦ un punctum, propietat misteriosa proporcionada per un detall que porta a qui la contempla a la reflexi¨®. Kapuscinski, lector del semi¨°leg franc¨¨s, aplica aquesta teoria a cadascuna de les 36 instant¨¤nies de les 50 que va acollir el 2010 l'exposici¨® inicial a Vars¨°via. Fidel al seu primer mestre i prestador, el fot¨°graf Janusz Zarzycki -que considerava que qualsevol fotoreportatge ha de tenir pres¨¨ncia de l'¨¦sser hum¨¤ i que fotografiar era trobar-se enfront d'ell cara a cara i sortir-ne vencedor-, hi ha gent, multituds i molts primers plans en les instant¨¤nies en blanc i negre de Kapuscinski. El reporter acostuma a estar a prop del que fotografia, fruit tamb¨¦ del seu credo period¨ªstic: ¡°Per tenir dret a explicar s'ha de tenir un coneixement directe, f¨ªsic, emotiu, olfactori, sense filtres, del que es parla¡±, defensava. Per aix¨° en el primer pla de dues dones en una mateixa manifestaci¨® a Moscou el 1990 o 1991, el punctum?¨¦s als caps: una, la de pell llisa i cuidada, porta un barret d'astracan; l'altra, amb la cara solcada per una pobresa inclement, un modest¨ªssim mocador lligat de manera basta. Hi ha tamb¨¦ un miserable ¨¤pat col¡¤lectiu improvisat el 1990 en un carrer d'una regi¨® d'Azerbaidjan, on els nens recorden, per context i indument¨¤ria, els de l'Espanya dels anys quaranta. O la rid¨ªcula (per desvalguda) i atape?da formaci¨® de soldats russos que a Moscou contemplar¨¤ (absurd impedir-ho) el pas d'una manifestaci¨® de 300.000 persones de l'oposici¨® democr¨¤tica que s'apropa.

?s un molt bon fot¨°graf Kapuscinski, per¨° encara ¨¦s millor reporter. En les imatges hi ha l'obsessi¨® infantil, que es tradueix a combinar instant¨¤nia est¨¨tica amb detall period¨ªstic: ¡°Comunisme per als comunistes i per al poble, vida!¡±, diu el cartell del jove de ca?adora texana, al qual gaireb¨¦ no es veu el rostre de tan enrere que tira el coll per mirar al cel. Despr¨¦s del cop d'Estat frustrat del 1991, un soldat i un militar d'alta graduaci¨® acompanyen un cosac i un popa que sostenen un retrat de l'¨²ltim tsar de R¨²ssia. A Ucra?na, el 1991, d'una aparent simple imatge d'un conjunt escult¨°ric del que sobresurt un Lenin gegant, dues petites pintades del pedestal hi donen tot el sentit: ¡°Fi del leninisme¡±; ¡°On s¨®n les nostres cases, hospitals i escoles?¡±.

En cada imatge sempre busca algun detall que porti a la reflexi¨®

El comprom¨ªs de Kapuscinski ¨¦s amb la gent, i d'entre aquests, amb els m¨¦s desfavorits, com sempre, i l'empatia amb els seus problemes socials i religiosos: el popa en plena manifestaci¨®; la mare que reivindica, fotos esborronadores i senzilla cartolina al rest, a la qual l'ex¨¨rcit ha torturat i matat el seu fill; els joves que porten, com si fos un sant en process¨®, la fotografia gegant de l'estudiant assassinat uns dies enrere per forces immobilistes espantades. I fins i tot hi ha espai per esbossar l'humor c¨¤ustic, la ironia: una escultura minimalista, de cort futurista, que homenatja un alt¨ªssim astronauta Gagarin enmig del no-res, tallada en primer pla per una tan anacr¨°nica com miserable instal¡¤laci¨® el¨¨ctrica; una altra mostra una perspectiva de la pomposa avinguda dels Dirigents¡­ del cementiri de Novod¨¦vitxi. ¡°Una fotografia ben feta suposa tant esfor? com escriure un bon vers¡±, va dir qui una vegada va practicar totes dues arts.

Les imatges, en l'arxiu privat del reporter, van ser seleccionades i reenquadrades per ell mateix pensant ja en una futura exposici¨® que, oportuna, arriba ara a Barcelona per formar part del cicle Europa 25 que l'Ajuntament de Barcelona organitza fins al gener per analitzar el quart de segle de la caiguda del Mur de Berlin. Tocat per Di¨°genes, va deixar els negatius en sobres marrons del seu atape?t despatx. L'antiga redactora en cap de fotografia de l'Ag¨¨ncia Polonesa de Not¨ªcies (PAP), on va treballar Kapuscinski com a corresponsal, i encarregada de custodiar el seu llegat fotogr¨¤fic, Izabela Wojciechowska, va recuperar les imatges i va tenir l'encert d'afegir-hi fotos del viatge que el reporter va fer el 1979 al seu Pinsk natal, que no visitava des de feia 40 anys.

L'imperi li havia fet passar malament: quan era nen va sofrir quan va annexionar de manera b¨¤rbara el seu poble a Bielor¨²ssia; va convertir el seu pare en fantasma, pr¨°fug rebel; li va amargar la inf¨¤ncia amb llargues cues de nit sota intenses nevades per obtenir una somiada llauna de dol?os al final buida¡­ Aix¨° explica la senzillesa de les instant¨¤nies dedicades a les pobres cases i carrers de Pinsk, en qu¨¨ va acabar localitzant, tena?, la seva, en una imatge que no apareix en la mostra. En aquest viatge, la c¨¤rrega emotiva, simb¨°lica, en el fons omnipresent en el missatge de Kapuscinski, hi era m¨¦s que mai. Sempre l'estat d'¨¤nim i el que veia feia que pogu¨¦s fer fotos o no; tamb¨¦ era incapa? de prendre notes i captar imatges a la vegada. ¡°Cada foto ¨¦s un record i, alhora, no hi ha res que ens faci m¨¦s conscients de la fragilitat del temps, de la seva naturalesa ef¨ªmera, que la fotografia¡±, sostenia. Alguns, no obstant aix¨°, saben retenir-ho, amb la ploma ¡ªestilogr¨¤fica o fotogr¨¤fica¡ª per convertir-ho en periodisme, en hist¨°ria, en una cosa eterna.