L¡¯Holocaust com a pol¨¨mica liter¨¤ria

La controv¨¨rsia per l'Holocaust en la literatura ha tornat. I amb ella algunes preguntes eternes: les idees pol¨ªtiques, religioses o morals estan per sobre de l'art? ?s l¨ªcit abordar qualsevol tema? O dep¨¨n de l'enfocament? Planegen aquests interrogants ara a causa de l'¨²ltima novel¡¤la de Martin Amis, The Zone of Interest (La zona d'inter¨¨s), que tracta l'Holocaust a trav¨¦s de la mirada de tres comandants nazis entre l'humor i el sarcasme. Ha rebut bones cr¨ªtiques al Regne Unit,per¨° les seves editorials tradicionals d'Alemanya (Hanser) i Fran?a (Gallimard) han decidit no publicar-la. No parlen de vetos, repres¨¤lies o censura, sin¨® de q¨¹estions de qualitat i econ¨°miques.

Finalment, a Fran?a el llibre el publicar¨¤ Calmann-L¨¦vy, la mateixa que fa set anys va rebutjar una altra obra pol¨¨mica: Las ben¨¦volas (RBA), de Jonathan Littell. A Alemanya ning¨² no s'anima amb el nou Amis... encara. I a Espanya ho far¨¤ la seva editorial de sempre: Anagrama, la tardor del 2015. No ¨¦s la primera vegada que l'autor angl¨¨s aborda aquest tema. Ja ho va fer el 1991 amb La flecha del tiempo i en les seves mem¨°ries, Experiencia, on assenyala la import¨¤ncia del genocidi jueu en la seva cosmovisi¨® creativa.

Cap tema ha de ser prohibit o vetat a un escriptor en la ficci¨®. Els autors han de tenir sensibilitat enfront dels temes que tracten. Despr¨¦s v¨¦nen els matisos, entre els quals la sensibilitat o la provocaci¨® per la provocaci¨®. Aquestes van ser les reaccions entre editors, escriptors i experts espanyols i estrangers a les preguntes d'EL PA?S.

No ¨¦s la primera vegada que l'Holocaust causa controv¨¨rsia en la literatura. Hi ha consens general que sobre ¡°els dolents o botxins¡± es pot dir tot, per¨° sobre ¡°els bons o v¨ªctimes¡± cal tenir m¨¦s cura, procedeixin de l'¨¤mbit que sigui. La dessacralizaci¨® no sol ser ben vista, encara que el tema de la Xo¨¤ ha estat abordat de diverses maneres en els ¨²ltims anys tamb¨¦ en cinema i teatre.

Etgar Keret, escriptor israeli¨¤ i fill d'un supervivent de l'Holocaust, t¨¦ clar que ¡°no hauria d'haver-hi temes prohibits. La moralitat o immoralitat d'una obra d'art mai est¨¤ en el tema triat, sin¨® en el subtext que porta. Puc escriure una hist¨°ria racista d'una botiga de dol?os (en la qual tots els dol?os es neguen a parlar amb la xocolata negra) o escriure'n una d'extremadament moral sobre la pedofilia o un nazi. Un text nom¨¦s ha de ser jutjat pel seu subtext. La pregunta que hem de fer-nos no ¨¦s ¡®quina ¨¦s la hist¨°ria?¡¯, sin¨® ¡®qu¨¨ vol dir-nos?¡±, pregunta l'autor de Los siete a?os de abundancia (Siruela).

Un debat semblant es va viure fa uns deu anys amb El ni?o con el pijama de rayas (Salamandra), de John Boyne. Mentre uns el van acusar de trivial i banal, altres van considerar que era una bona manera que els m¨¦s joves entressin en un fet hist¨°ric tan dolor¨®s i crucial. A Sigrid Kraus, la seva editora a Espanya, li va interessar la pol¨¨mica, perqu¨¨ ¡°el llibre pret¨¦n que n'hi hagi. Cal que es parli d'aix¨°, perqu¨¨ el que ¨¦s habitual ¨¦s que quan es diu Holocaust la gent abaixi la cortina, i el que Boyne pretenia era ensenyar el problema¡±.

Kraus no est¨¤ d'acord que aquest sigui un tema tab¨²: ¡°Ha de ser part de les nostres vides, de les nostres consci¨¨ncies. Si ho aparquem gaireb¨¦ com un fet religi¨®s no serveix de res, perqu¨¨ el que es busca ¨¦s que la gent s'hi acosti de totes les maneres possibles. Cal aprendre del que va passar¡±.

Els alemanys no solen portar b¨¦ les rutes liter¨¤ries dessacralitzadores. El que es posa malament, diu la cr¨ªtica i escriptora Cecilia Dreym¨¹ller, ¡°¨¦s quan un autor o una obra pret¨¦n eliminar el distanciament reflexiu o est¨¨tic i nom¨¦s explota l'aspecte m¨¦s escandal¨®s o el provocador com a mer model econ¨°mic¡±. Recorda que una reacci¨® semblant es va viure all¨¤ amb Las ben¨¦volas. Una obra liter¨¤ria, afirma, ha d'aportar alguna reflexi¨® o posici¨® ¨¨tica o moral perqu¨¨ pugui encaixar en el tema. Els alemanys estan, diu, acostumats a enfocaments com els de Martin Amis. La fita la va marcar el 1971 l'escriptor jueu Edgar Hilsenrath amb El nazi y el peluquero (Maeva). Un llibre de s¨¤tira morda? sobre l'Holocaust des del punt de vista dels nazis. ¡°Al principi va xocar, per¨° despr¨¦s va ser ent¨¨s¡±.

El rebuig recent de l'obra d'Amis per part de la seva editorial ¨¦s un ¡°error dolent i ximple¡±, assegura Werner Fuld. El cr¨ªtic alemany i autor d'assajos com Breve historia de los libros prohibidos (RBA) considera que ¡°aquest enfocament equivocat de la correcci¨® pol¨ªtica dol i nega no nom¨¦s els drets de les arts, sin¨® els drets de tots¡±.

Tants anys despr¨¦s d'Adorno, s¨ª que es pot escriure poesia despr¨¦s d'Auschwitz, afirma Manel Martos, editor d'RBA: ¡°Com a lector apassionat de C¨¦line, Morand, Brasillach, Rebatet, Montherlant, Drieu la Rochelle i¡­ Amis, em sorpr¨¨n que l'editor de tots aquests col¡¤laboracionistes rebutgi el llibre d'Amis¡±.

¡°No sempre la literatura reflecteix la realitat i no sempre la societat est¨¤ a l'altura de la literatura¡±, sentencia Patricio Pron, autor d'El libro tachado (Turner). Per a ell, sovint, aquests vincles adquireixen la forma d'un enfrontament, i aquest enfrontament, ¡°per dif¨ªcil o pol¨¨mic que sigui, sempre acaba ampliant els l¨ªmits del que es pot dir i del que es pot pensar en una societat en un moment hist¨°ric espec¨ªfic. I aix¨° sempre ¨¦s positiu¡±.

Llavors, ¨¦s censura el que ha passat amb Amis? Sigrid Kraus i Juana Salabert, autora de Vel¨®dromo de invierno (Seix Barral), ho neguen. Ambdues defensen que l'editor t¨¦ el seu propi gust i l'obligaci¨® que cada t¨ªtol sintonitzi amb el cat¨¤leg o la comesa de l'editorial.

El que crida l'atenci¨® a Salabert ¨¦s que ¨²ltimament s'est¨¤ posant molt l'accent en la veu i la mirada dels botxins, i s'abandona la de les v¨ªctimes. No cal oblidar, afegeix, que en els ¨²ltims temps hi ha un despertar antisemita a Europa i ¡°cal anar amb compte amb el que es diu o publica¡±.

Una cosa ¨¦s l'humor i una altra la falta de sensibilitat o empatia, que ¨¦s el primer que ha de tenir un autor a l'hora de tractar un tema i adre?ar-se al lector.