El 9-N com una altra jornada particular

El 9-N sembla un combat democr¨¤tic entre un Govern que reivindica el dret a votar, i un Gobierno que el nega. ?s aix¨ª? ?s aix¨ª, literalment. Per¨° tamb¨¦ s¨®n moltes altres coses. I inquietants. En aquest article us convido a veure'n diverses.

1.¨C?El que ens ocupa no ¨¦s, almenys, un combat democr¨¤tic entre dos Governs. ?s m¨¦s, CiU ha participat, junt amb els grans partits del R¨¨gim, en l'ona reaccion¨¤ria i hist¨°rica, King-size, XXL, que ha reformulat la democr¨¤cia. En aquest xoc no hi ha, per tant, cap mena de bel¡¤liger¨¤ncia entre dues concepcions de democr¨¤cia.

2.¨C Tampoc entre cultures pol¨ªtiques. La gesti¨® governamental del dret a decidir ha consistit, b¨¤sicament, en la seva apropiaci¨® pel Govern. De principi ¡ªconvocat¨°ria d'eleccions el 2012¡ª, a fi ¡ªel decret de convocat¨°ria del 9-N es va signar el dia despr¨¦s de la declaraci¨® de Pujol, per ensordir-la; no hi va haver altres ast¨²cies¡ª. La gesti¨® governamental, o no ha estat honesta, o ha estat inepta. I, sigui per una cosa o sigui per a una altra, no finalitzar¨¤ en una consulta, tal com off the record sempre han confessat ¡ªfins i tot avui¡ª, els emissors del proc¨¦s. Vist aix¨ª, el proc¨¦s ha estat un producte de consum intern. D'¨¨xit. Ha salvat la vida a un gran partit del R¨¨gim, ja expl¨ªcitament corrupte, i ha redu?t les reivindicacions democr¨¤tiques ¡ªrupturistes, iniciades el 2011¡ª, a una de sola, que gestiona el Govern. Tot i aix¨°, el proc¨¦s ¨¦s una amena?a de ruptura?

3.¨C ?No ho sap ning¨². ?s a dir, que el que passi no dep¨¨n de l'emissor del proc¨¦s. En tot cas, els emissors del proc¨¦s han mantingut un pols constant contra la ruptura. La seva proposta ¨¦s tot el contrari. Una depuraci¨® de la representativitat, quan est¨¤ seriosament en crisi: consulta no vinculant i el resultat de la qual seria motiu de negociaci¨® entre l'Estat i el Govern. Una mica m¨¦s espanyol que les llenties o les portades de premsa victorioses. El proc¨¦s ¨¦s aix¨ª, i b¨¤sicament, una demanda de di¨¤leg a dues bandes. ?s a dir, CiU reivindica una cosa que tenia i que ja no t¨¦. La negativa del Govern espanyol a negociar res ¨¦s potser la gran novetat, el cas singular de l'enfrontament.

El proc¨¦s ¡ªart. 2 del decret de convocat¨°ria¡ª, est¨¤ preparat de s¨¨rie per culminar, per cert, en una sol¡¤licitud de reforma constitucional

4.¨C La gran novetat: el R¨¨gim ha interromput el di¨¤leg amb ell mateix. El Gobierno ha decidit un canvi unilateral. No parlar amb el R¨¨gim a Catalunya. Potser ha arribat a imaginar que pot participar en l'ona reaccion¨¤ria que est¨¤ modulant Europa com a ide¨°leg, i no com a porter de finca, per la qual cosa pot aprofitar-la per colar les seves revolucions pendents. La retirada de la llei Gallard¨®n ¡ªcontestada a Europa¡ª, ¨¦s un indici que Europa est¨¤ m¨¦s preocupada per defensar valors protestants abans que cat¨°lics. El nacionalisme espanyol, aquest catolicisme, pot ser temperat tamb¨¦ des d'Europa?

6.¨C Fa pinta que no. Javier P¨¦rez Royo ja ha apuntat que el refer¨¨ndum escoc¨¨s ha estat l'¨²ltima emissi¨® de democr¨¤cia directa sobre tema territorial a Europa. La UE no vol democr¨¤cia directa, ni ampliacions de la democr¨¤cia. No enganya ning¨², no ¨¦s una instituci¨® democr¨¤tica. El seu esc¨¤s conflicte amb Hongria o, glups, Ucra?na ¡ªaquestes joies cuidant les seves minories¡ª, indica a m¨¦s que, per la UE, els nacionalismes s¨®n pol¨ªtiques internes. S¨ª, pot pressionar per una reforma constitucional ¡ªem diuen que ho est¨¤ fent¡ª. El proc¨¦s ¡ªart. 2 del decret de convocat¨°ria¡ª, est¨¤ preparat de s¨¨rie per culminar, per cert, en una sol¡¤licitud de reforma constitucional. Potser es va emetre per aix¨°. La cultura de l'emissor no d¨®na per a m¨¦s. Per exemple, per a desobedi¨¨ncia democr¨¤tica.

7.¨C?El proc¨¦s, si un l'ent¨¦n com un proc¨¦s d'ampliaci¨® de la democr¨¤cia, i no com a propaganda governamental, no existeix. Per tres raons: UE, R¨¨gim'78, i el que ha estat i vol ser el R¨¨gim'78 a Catalunya. Potser el proc¨¦s ¡ª¨¦s a dir, l'ampliaci¨® de la democr¨¤cia en el territorial, com a resultat d'una ampliaci¨® de la democr¨¤cia; de tota¡ª, nom¨¦s pot existir mitjan?ant un enfrontament amb la UE, i mitjan?ant una ruptura amb el R¨¨gim. Nom¨¦s pot existir a trav¨¦s de partits i l¨°giques puixants, que ja existeixen, per¨° que encara no ocupen el poder. Potser nom¨¦s pot existir amb un canvi pol¨ªtic a Espanya ¡ªel post15-M sembla que defensa que la territorialitat s'ha de votar¡ª. Per¨° tamb¨¦ a Catalunya.

8.¨C?Costar¨¤ que el 9-N, quan no passi res, no passi res. S¨ª, d'acord, es poden muntar els Pastorets-per-la-Consulta. Per¨° els cicles propagand¨ªstics esgoten i, si no es van confirmant, finalitzen abruptament. I aquest ja est¨¤ finalitzant. Dissabte passat, per exemple, dia hist¨°ric, bla-bla-bla, Mas, preguntat per M¨°nica Terribas sobre la seva possible corrupci¨®, no va poder utilitzar la propaganda del dia, per no poder absorbir-ho tot ja, per ser m¨¦s feble que la realitat. Un indicatiu del que est¨¤ passant malgrat la propaganda. El R¨¨gim est¨¤ seriosament en crisi. I ferit. A Madrid i Barcelona. L'¨²s propagand¨ªstic del proc¨¦s en els dos bi¨°tops pot donar per a molt poc dins de molt poc, si ¨¦s que la societat decideix observar el progr¨¦s dels drets i la democr¨¤cia, abans que el del fascinant m¨®n de la propaganda.