It¨¤lia i Fran?a pressionen Berl¨ªn per reorientar la pol¨ªtica econ¨°mica

Els Estats Units, el Regne Unit i el Jap¨® estan en millors condicions econ¨°miques que la UE per diverses raons, per¨° sobretot una: Europa tamb¨¦ t¨¦ una sensacional crisi de deute, per¨° al Vell Continent els creditors i els deutors tenen passaports diferents. A Europa els creditors estan al comandament i han imposat les seves regles: austeritat i reformes, i menys est¨ªmuls que a la resta de grans economies. Avan?at ja el vuit¨¨ any de la crisi, no obstant aix¨°, cada vegada hi ha m¨¦s indicis que aquestes receptes no acaben de funcionar, i els problemes comencen a afectar fins i tot els grans pa?sos del club. Fran?a i It¨¤lia s¨®n a l'ull de l'hurac¨¤. I van escenificar aquest dimecres a la cimera sobre la desocupaci¨® de Mil¨¤ el xoc entre aquestes dues Europes, de creditors i deutors. Roma ¨¦s a punt d'aprovar una reforma laboral, i Par¨ªs ha anunciat una forta retallada de la despesa i promet reformes. L'itali¨¤ Matteo Renzi i el franc¨¨s Fran?ois Hollande es van agafar a aquest nou rumb, i als rigors d'una recuperaci¨® crepuscular, per reclamar a Berl¨ªn que compleixi la seva part del tracte i remati el viratge en la pol¨ªtica econ¨°mica de l'euro.

¡°Necessitem inversions¡±, reconeix la cancellera alemanya

La cancellera?Angela Merkel va recollir el guant: va assegurar que Alemanya ja comen?a a aplicar mesures d'est¨ªmul, va prometre flexibilitat ¡°si tothom assumeix les seves responsabilitats¡±, i va parlar m¨¦s d'invertir que del d¨¨ficit. ¡°Necessitem inversions¡±, va dir Merkel en un missatge teledirigit al nou president de la Comissi¨® Europea, Jean-Claude Juncker, que treballa en un pla ¡ªencara dif¨²s¡ª de 300.000 milions. El discurs de la cancellera no varia, per¨° ahir a la nit tenia una inflexi¨® diferent: va estar m¨¦s constructiva, m¨¦s positiva, menys vehement que altres vegades. Potser perqu¨¨ tots els organismes internacionals ¡ªOCDE, FMI, G-20, BCE i fins als m¨¦s destacats economistes alemanys¡ª insisteixen que Berl¨ªn ha de permetre un gir. O potser perqu¨¨ li veu les orelles al llop: la recessi¨® comen?a a trucar a les portes d'Alemanya, segons les ¨²ltimes estad¨ªstiques.

Aquest ser¨¤ el debat clau de les properes setmanes a Europa. Per¨° Merkel va donar un missatge inequ¨ªvoc al nord d'It¨¤lia de per on poden anar els trets: ¡°Tant a Fran?a com a It¨¤lia veiem compromisos seriosos. I tamb¨¦ Alemanya ha comen?at a prendre mesures per estimular la seva demanda i ¨¦s favorable a usar la flexibilitat del pacte d'estabilitat¡±, va explicar davant la premsa. Tot just uns minuts abans, Renzi li havia recordat que tamb¨¦ Berl¨ªn va incomplir les metes del d¨¨ficit fa 10 anys. En altres circumst¨¤ncies, la resposta de la cancellera podia haver estat demolidora; dimecres, per¨°, Merkel ni es va immutar, malgrat que el primer ministre itali¨¤ va anar fins i tot m¨¦s enll¨¤ i es va endinsar en un dels grans tab¨²s de la pol¨ªtica europea: ¡°It¨¤lia ha de fer els seus deures, recuperar la credibilitat. Per¨° el nou Consell Europeu i la nova Comissi¨® tamb¨¦: el 3% del d¨¨ficit ¨¦s una cosa d'una altra ¨¨poca, de fa m¨¦s de 20 anys, gaireb¨¦ d'un altre m¨®n¡±.

En aquest xoc entre les dues Europes, el president espanyol, Mariano Rajoy, es va situar una vegada m¨¦s en el b¨¤ndol de Merkel i de les pol¨ªtiques d'austeritat, encara que amb matisos. El president va assegurar a la sortida que ¡°cal mantenir les pol¨ªtiques de consolidaci¨® fiscal amb la flexibilitat que ha acceptat la Comissi¨®, per¨° cal mantenir aix¨ª mateix les reformes estructurals¡±, i tamb¨¦ va reivindicar ¡°les ¨²ltimes decisions del BCE¡±. Rajoy va confiar a m¨¦s que la nova Comissi¨® Europea comenci a treballar al m¨¦s aviat possible per activar ¡°el m¨¦s r¨¤pidament possible¡± el programa de 300.000 milions d'euros en inversions anunciat per Jean-Claude Juncker. Rajoy, en fi, defensa m¨¦s est¨ªmuls i inversi¨® p¨²blica, per¨° a canvi que els pa?sos facin reformes impopulars com va ser la reforma laboral a Espanya. Merkel d¨®na suport exactament al mateix. Igual que el president del BCE, Mario Draghi, que reclama reformes, per¨° tamb¨¦ flexibilitat fiscal i est¨ªmuls monetaris i fiscals. Aquest sembla el nou consens europeu, per¨° perqu¨¨ arreli ¨¦s imprescindible que Merkel remarqui amb claredat les l¨ªnies b¨¤siques del discurs que va esbossar.

Rajoy s'alia amb Merkel per¨° advoca per accelerar la despesa p¨²blica

El debat sobre la moribunda recuperaci¨® europea i el canvi en la pol¨ªtica econ¨°mica es va colar en una cimera centrada, en principi, en la lluita contra la desocupaci¨® juvenil. Aqu¨ª va haver-hi grans paraules i pocs, molt escassos, avan?os. Els Merkel, Renzi, Hollande i Rajoy van constatar que les xifres de desocupaci¨® continuen sent ¡°dram¨¤tiques¡±, ¡°inacceptables¡±, amb taxes d'atur superiors al 35% en mitja dotzena de pa?sos (i amb Espanya i Gr¨¨cia per sobre del 50%). Van recon¨¨ixer que les mesures anunciades a so de bombo i platerets en cimeres similars no funcionen: els 6.000 milions destinats a la denominada garantia juvenil (per donar ocupaci¨® o formaci¨® als joves menors de 25 anys a les regions m¨¦s castigades) no s'han gastat. Berl¨ªn i companyia es van comprometre a usar aquests fons amb m¨¦s flexibilitat. I poc m¨¦s: no hi haur¨¤ m¨¦s diners, almenys ara com ara, i els detalls d'aquest canvi es deixen per m¨¦s endavant.

Tot Europa coincideix que el gran problema ¨¦s l'atur, per¨° alhora tot Europa est¨¤ ficada en un debat que nom¨¦s afecta tangencialment la desocupaci¨®: el de les noves receptes a Frankfurt (que apunta a m¨¦s est¨ªmuls monetaris), Brussel¡¤les (que ha assenyalat que suavitzar¨¤ les metes fiscals i rebusca entre els seus fons per presentar un paquet d'inversi¨® cre?ble), a Berl¨ªn (que apunta t¨ªmidament cap a est¨ªmuls de demanda) i a Roma i Par¨ªs, que juren i perjuren que aquesta vegada s¨ª que hi haur¨¤ reformes. Pot ser que tot aix¨° conflueixi i l'ombra de la tercera recessi¨® passi de llarg. O pot ser que la crisi torni a la casella de sortida si aquest xoc entre les dues Europes, la dels creditors i deutors amb diferents passaports, no cicatritza definitivament. ¡°S¨®n temps molt delicats per a Europa¡±, va resumir el president de la Comissi¨®, Jos¨¦ Manuel Dur?o Barroso, mentre mira d'apropar les dues ribes, la francoitaliana i l'alemanya.