Cinc mirades sobre Gaziel

El primer periodista model d¡¯Espanya; mestre de cronistes; un egoc¨¨ntric notable que trobava gran satisfacci¨® a anar a contracorrent. S¨®n els ep¨ªtets que li van ploure ahir a Agust¨ª Calvet (Sant Feliu de Gu¨ªxols, 1887 ¨C Barcelona, 1964), el periodista catal¨¤ autobatejat i conegut com a Gaziel, durant una tert¨²lia celebrada a l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s amb motiu del 50 aniversari de la seva mort. El que fou director de La Vanguardia de 1920 a 1936, cronista nat i generador de pol¨¨miques fins despr¨¦s de mort, va reunir cinc companys de professi¨®, gazelians conven?uts, que van posar de manifest les llums i ombres del reporter catal¨¤ per excel¡¤l¨¨ncia. A m¨¦s de l¡¯efem¨¨ride, l¡¯excusa de la trobada era la reedici¨® de les mem¨°ries tardanes de Gaziel, Tots els camins duen a Roma, escrites a finals dels 50 quan l¡¯autor rondava els 70 anys.

¡°No han calgut pol¨ªtiques oficials perqu¨¨ la figura de Gaziel torni a emergir¡±, va encetar Enric Juliana, periodista establert a Madrid i director adjunt de La Vanguardia. Enguany, el centenari de la Gran Guerra s¡¯ha aliat amb el 50 aniversari de la mort de Gaziel; el reporter va visitar els principals escenaris del conflicte europeu com a enviat especial de La Vanguardia, i va consagrar-se com a periodista de primera l¨ªnia i testimoni essencial dels seus temps. Les seves cr¨°niques d¡¯estudiant a Par¨ªs i a les trinxeres de la?campagne?francesa, de la Gr¨¨cia acabada d'independitzar o la S¨¨rbia sota atac b¨²lgar s¨®n mostra de l¡¯ull cl¨ªnic de Gaziel a l¡¯hora de retratar el patiment hum¨¤ amagat sota els titulars. ¡°De Par¨ªs a Monastir ¨¦s la cr¨°nica que hauria escrit Kapuscinski si hagu¨¦s viscut a l¡¯¨¨poca¡±, va proclamar el periodista cultural Jordi Amat, que va desplegar una cronologia dels moments clau en la recuperaci¨® dels textos de Gaziel. A finals dels 50, ¨¨poca en qu¨¨ es van publicar les seves mem¨°ries, el periodista era vist com un personatge anacr¨°nic; no ¨¦s fins la publicaci¨® a Par¨ªs de les Meditacions en el desert que Gaziel supera l¡¯ostracisme i es converteix en el ¡°personatge can¨°nic¡± que ¨¦s actualment.

L¡¯hegemonia de l¡¯esquerra al m¨®n cultural de la transici¨® tamb¨¦ va tenir el seu paper en la marginaci¨® de la figura de Gaziel; ¡°es donava prefer¨¨ncia als autors que s¡¯havien enfrontat al franquisme i als m¨¦s propers a l¡¯esquerra¡±, va apuntar Juliana. Gaziel no encaixava en cap dels dos models. Segons Juliana, les circumst¨¤ncies pol¨ªtiques actuals a Catalunya i Espanya s¨®n l¡¯altre factor que explica l¡¯inter¨¨s renascut per aquesta figura. Esc¨¨ptic i i fonamentalment desencantat de pol¨ªtics d¡¯una i altra banda, els postulats de Gaziel s¨®n f¨¤cilment mal¡¤leables des de l¡¯¨°ptica actual; per¨° ¡°en un pa¨ªs s¨°lid les grans figures no s¡¯arrosseguen posant-les al servei del combat t¨¤ctic del moment¡±, va arremetre Juliana, ¡°i el fet que pugui donar arguments tant a Ciutadans com a ERC demostra que Gaziel era una gran figura¡±. Agust¨ª Pons, periodista i autor d¡¯una biografia d¡¯Espriu, va anar m¨¦s enll¨¤ en declarar que ¡°l¡¯¨¨xit de Gaziel es construeix sobre el frac¨¤s del pa¨ªs¡±.

¡°No han calgut pol¨ªtiques oficials perqu¨¨ la figura de Gaziel torni ?a emergir¡±

Va ser el periodista Manel Cuy¨¤s qui va aportar la nota personal a la xerrada. ¡°Quan acabat el franquisme vam comen?ar a publicar en catal¨¤, necessit¨¤vem models period¨ªstics en la nostra llengua¡±, va rememorar, ¡°i aleshores vam retrobar Josep Pla, Irene Polo, Xammar, Sagarra i Gaziel¡±. Amb tot, l¡¯homenatjat va escriure gran part de la seva obra en castell¨¤ no va comen?ar a utilitzar el catal¨¤ fins acabats els seus dies com a director de La Vanguardia, episodi vital que el periodista Ignasi Aragay va qualificar de ¡°Gaziel despr¨¦s de Gaziel¡±. ?s l¡¯¨¨poca en qu¨¨, segons Aragay, ¡°arraconat pel franquisme, frustrat i desencantat, Gaziel retroba la llengua i aix¨° l¡¯obliga a reinterpretar-se a si mateix¡±. No obstant aix¨°, no va haver-hi consens sobre en quina llengua excel¡¤lia m¨¦s el reporter. ¡°Gaziel en castell¨¤ grinyola terriblement¡±, va sentenciar Cuy¨¤s, mentre que, assegut a la seva dreta, Juliana reivindicava la ¡°passi¨® extraordin¨¤ria¡± que desprenen les seves cr¨°niques europees, escrites en castell¨¤.