El calvari d¡¯Ana Mato

Ana Mato, apartada de la comunicaci¨® de la crisi de l'ebola, viur¨¤ aquesta setmana el seu calvari parlamentari: dimarts al ple del Senat; dimecres, al ple del Congr¨¦s, i dijous, a la Comissi¨® de Sanitat de la Cambra baixa. Compareix amb la incertesa p¨²blica sobre el seu futur i el dubte de si continuar¨¤ en el c¨¤rrec despr¨¦s que s'acabi la crisi. Tot dependr¨¤ de fins on arribi la riuada.

Aquest estiu Ana Mato explicava que, malgrat el fatal i inevitable desenlla?, estava molt satisfeta de com havia funcionat l'operatiu per portar a Espanya el missioner Miguel Pajares, malalt d'ebola. Explicava amb detall com s'havia coordinat el trasllat, l'efic¨¤cia de l'ex¨¨rcit i la tasca d'un diplom¨¤tic de nom¨¦s 27 anys que, en la seva primera destinaci¨®, havia executat l'operatiu a Lib¨¨ria.

Malgrat que llavors no hi havia contraindicacions en l'operaci¨®, semblava que havia sortit tot b¨¦ i tot haurien estat felicitacions, Mato va eludir anar al Congr¨¦s i va deixar en mans de la directora general la compareixen?a. Ho va fer perqu¨¨ preferia donar-li un contingut m¨¦s t¨¨cnic i, sobretot, perqu¨¨ sempre ha tingut prevenci¨®, propera a la por, respecte a la comunicaci¨®, a compar¨¨ixer davant dels mitjans o davant dels diputats. Un temor que la paralitza quan s'hi ha d'enfrontar i que fa que digui frases com "si no hi ha res m¨¦s, me n'aniria¡±, amb la qual va tancar divendres la seva roda de premsa. O aquell ¡°no hi ha res que tingui m¨¦s valor que una medicina que cura malalties¡±, que va pronunciar el 2012.

De fet, se li recorden errors notables en les compareixences i ¨¦s tan conscient que el cam¨ª de la comunicaci¨® no ¨¦s el seu, que acostuma a sortir a parlar amb expressions preparades com ¡°m¨¤xima transpar¨¨ncia¡± o ¡°respecte pels professionals¡±, que repeteix sigui quina sigui la pregunta que li fan. Com a exemple d'aquesta circumst¨¤ncia quedar¨¤ la roda de premsa de dilluns passat en la qual va donar la paraula a la directora general quan li van preguntar per la seva dimissi¨®. Aquesta por portada al l¨ªmit s'anomena glossof¨°bia i ¨¦s el pitjor dels p¨¤nics que pot patir un pol¨ªtic.

Ja li va passar quan es van fer p¨²blics informes del sumari de G¨¹rtel en qu¨¨ apareixen els pagaments de viatges, festes infantils i un viatge a trav¨¦s de qui va ser el seu marit, Jes¨²s Sep¨²lveda. Va preferir llavors l'explicaci¨® privada en la qual se sent m¨¦s segura que sotmetre's p¨²blicament a preguntes sobre els regals de la trama corrupta.

La comunicaci¨® ha agreujat la cadena d'errors que s'ha sabut ara i l'ha sepultat en un ministeri amb poques compet¨¨ncies per¨° en el qual, precisament, ¨¦s imprescindible la capacitat de gestionar crisis sobrevingudes. Per exemple, a Celia Villalobos li va tocar la de les vaques boges, a Trinidad Jim¨¦nez, la de la grip A, i fa molts m¨¦s anys, a Jes¨²s S¨¢nchez Rof el va sepultar la de la colza, sobretot per la famosa frase del ¡°bitxet tan petit que si cau de la taula es mata¡±. La comunicaci¨® en cas d'alarma sanit¨¤ria o aliment¨¤ria acaba marcant gaireb¨¦ tots els titulars de Sanitat i a Mato l'ha sepultat. En aquest cas, a m¨¦s, hi ha hagut una clara cadena d'errors de gesti¨® i una v¨ªctima.

Ja va estar a punt de quedar sepultada pol¨ªticament en confeti perqu¨¨ un error en un informe policial li atribu?a una despesa desproporcionada en aquest material per a festes infantils que s¨ª que pagava G¨¹rtel. Es va demostrar que el confeti era per a la festa de l'equip de futbol del Getafe i no per al seu xalet de Pozuelo, per¨° mai no es podr¨¤ treure de sobre l'etiqueta de la ministra del confeti. Tampoc la del Jaguar pagat per G¨¹rtel que el seu marit (ja separats encara que continuaven vivint junts) aparcava al seu garatge i que ella afirmava que no havia vist. Va sobreviure a tot aix¨° contra alguns pron¨°stics, malgrat que al seu entorn m¨¦s proper hi havia qui, aclaparat per les cr¨ªtiques, li aconsellava sortir del focus p¨²blic i abandonar la pol¨ªtica. Va fer front a aquesta crisi tamb¨¦ sense compareixences p¨²bliques. Tot all¨° la va afeblir i ara la crisi de l'ebola l'agafa amb menys defenses pol¨ªtiques.

Mato se sent m¨¦s c¨°moda al despatx, en el contacte directe i, sobretot, en l'organitzaci¨®. A aix¨° es dedicava des dels vuitanta, quan va formar part de l'anomenat ¡°clan de Valladolid¡±, que va acompanyar Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar en la presid¨¨ncia de la Junta de Castella i Lle¨®. Va ser subdirectora del Gabinet del president de la Junta de Castella i Lle¨® del 1987 al 1990, i en aquest gabinet hi havia tamb¨¦ Sep¨²lveda, Miguel ?ngel Cort¨¦s, Miguel ?ngel Rodr¨ªguez i Arturo Moreno.

El 1990 van desembarcar a la seu de G¨¦nova per convertir l'Alianza Popular de Manuel Fraga en el Partit Popular d'Aznar. Sempre dins del seu equip, gaireb¨¦ com un membre m¨¦s de la fam¨ªlia d'Aznar i, sobretot, com la guardiana de G¨¦nova, l'organitzadora dels actes i la prolongaci¨® del que era llavors el l¨ªder del partit. Entre el 1996 i el 2004, durant els governs del PP, Aznar va tenir opcions per portar-la a la seu del Govern, per¨° va preferir deixar-la a les entranyes del partit, organitzant convencions, congressos, eleccions i campanyes. En la jornada de reflexi¨® del 2004, quan la seu del PP estava encerclada pels qui q¨¹estionaven la versi¨® oficial de l'11-M, Mato va ser l'¨²nica dirigent que va continuar al seu despatx. Amb fama de treballadora dins del partit, va fer de tot, des d'inflar globus fins a negociar amb barons d¨ªscols, per¨° gaireb¨¦ sempre punxava en la comunicaci¨® p¨²blica.

El calvari d'Ana Mato

Al final d'aquesta etapa, Ana Mato va estar a punt d'anar a treballar a una gran empresa privada que li havia fet una oferta, per¨° mai no va acabar de fer el pas d'abandonar l'activitat pol¨ªtica a la qual ha destinat m¨¦s de 25 anys. El que s¨ª que va fer va ser acompanyar la retirada d'Aznar el 2004 amb un pas enrere al Parlament Europeu, perqu¨¨ se sentia part de l'equip m¨¦s proper de l'expresident.

Ella llavors no va ser mai de Rajoy, sin¨® d'Aznar, per¨° va ser recuperada el 2008 pel l¨ªder del PP com a subsecret¨¤ria general d'Organitzaci¨® i Electoral per tornar-se a encarregar de la lampisteria del partit. Ara ¨¦s un dels membres del Govern central que mant¨¦ una l¨ªnia directa m¨¦s activa amb Rajoy, va rebre el seu suport per superar la crisi dels regals de G¨¹rtel i aquests dies ha estat rescatada pel president del Govern a l'espera d'esdeveniments. Rajoy ha tornat a exercir de Rajoy i ha aplicat dos dels seus principis tradicionals: evitar els canvis al seu entorn esperant que escampin les tempestes i no matar (pol¨ªticament) ning¨², sin¨® esperar, en tot cas, que se su?cidin. En aquest cas, el termini per al final de Mato com a ministra encara est¨¤ en l'aire, per¨° el que s¨ª que ¨¦s segur ¨¦s que Rajoy, com fa sempre, esperar¨¤ que s'immoli.

L'espera encara passar el tr¨¤ngol de tres compareixences en tres dies al Senat i al Congr¨¦s en les quals haur¨¤ de tornar a afrontar el p¨¤nic pel micr¨°fon. Una dura setmana de passi¨®, una altra m¨¦s d'agonia pol¨ªtica.

Dimarts passat el president va trucar a la seva ministra i li va marcar les pautes de comportament. Les frases que havia de repetir al Congr¨¦s dimecres, els passos que calia fer per afrontar la crisi i fins i tot va sortir de la Moncloa amb un assessor de comunicaci¨® prestat per la vicepresidenta per redre?ar la situaci¨®.

El president li havia encarregat la sortida a un dels embolics pol¨ªtics m¨¦s notables de la legislatura, la llei de l'avortament; est¨¤ orgullosa del grau de col¡¤laboraci¨® amb comunitats aut¨°nomes sobre Sanitat i t¨¦ damunt la taula alguns projectes de llei.

Mato ¨¦s filla d'alferes de navili, va n¨¦ixer a Madrid el 1959, ¨¦s llicenciada en Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques i en Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid i t¨¦ tres fills.