Un trasplantament de c¨¨l¡¤lules mare retorna la visi¨® a persones cegues

Des de fa anys es pensa que les c¨¨l¡¤lules mare podran guarir malalties regenerant ¨°rgans danyats per l'alzheimer, la diabetis o els infarts. Ara com ara aix¨° encara no ¨¦s possible, per¨° un estudi aporta avui un dels primers exemples de com les c¨¨l¡¤lules mare poden revertir una malaltia incurable.

Als EUA, un trasplantament amb c¨¨l¡¤lules mare embrion¨¤ries, capaces de convertir-se en qualsevol teixit del cos, ha retornat la visi¨® a persones cegues. Tamb¨¦ ha millorat la vista de pacients que tenien una vida limitada a causa de greus discapacitats visuals. En total, s'han tractat 18 pacients que patien dues malalties de la retina, totes dues incurables, i que s¨®n la causa m¨¦s comuna de ceguesa entre joves i adults als pa?sos desenvolupats. Nom¨¦s la segona patologia afecta uns 40 milions de persones a tot el m¨®n. Encara que no tots els pacients s'han beneficiat del tractament, en la majoria de casos han millorat la visi¨®, i alguns de manera espectacular.

"Un dels pacients era un criador de cavalls de 75 anys que era cec de l'ull tractat", explica a Materia Robert Lanza, cap cient¨ªfic d'Advanced Cell Technologies (ACT), l'empresa nord-americana que ha finan?at l'estudi. Un mes despr¨¦s del tractament, la visi¨® del pacient havia millorat tant que va poder tornar a muntar a cavall i fins i tot veure un filferro espin¨®s que hi havia al seu cam¨ª i que podria haver-lo fet caure, explica Lanza. T¨¨cnicament, l'ull tractat havia passat de ser cec a tenir una agudesa visual de 20/40, ¨¦s a dir, suficient per conduir i equivalent a un 50% de la capacitat total.

Un ranxer cec d'un ull ha pogut tornar a muntar a cavall i veure els obstacles gr¨¤cies al trasplantament

"Altres pacients tamb¨¦ declaren millores sorprenents" despr¨¦s d'haver rebut el trasplantament i ara poden fer "petites coses" que abans els eren impossibles, com veure quina hora ¨¦s al seu rellotge, fer servir un ordinador o agafar un avi¨®, assegura Lanza, que tamb¨¦ ¨¦s professor adjunt de la Universitat Wake Forest. "Una altra de les nostres pacients es va despertar un mat¨ª i, quan va obrir els ulls, va veure per primera vegada que els mobles del seu dormitori tenien uns relleus que mai no havia pogut observar", il¡¤lustra aquest metge que fa d¨¨cades que investiga sobre aquest tipus de ter¨¤pies biotecnol¨°giques.

El potencial de les c¨¨l¡¤lules mare per a la medicina no ¨¦s nou. Fa m¨¦s de 30 anys que es parla d'utilitzar-les per recuperar?cors infartats, fetges diab¨¨tics, cervells amena?ats per ictus, parkinson, alzheimer... Fer-ho realitat ha resultat ser molt m¨¦s dif¨ªcil, primer per la possibilitat de rebuig i tumors, despr¨¦s per l'elevat nombre de c¨¨l¡¤lules mare necess¨¤ries per tractar tot un ¨°rgan i tamb¨¦ per la pol¨¨mica que generen les c¨¨l¡¤lules mare i les restriccions pol¨ªtiques per utilitzar-les que s'han imposat en pa?sos com els EUA.

A poc a poc, tots aquests obstacles s'estan superant. Fa unes setmanes, una pacient va rebre al Jap¨® el primer trasplantament experimental amb c¨¨l¡¤lules mare reprogramades, tamb¨¦ per tractar problemes de visi¨®. Ara Lanza, amb un equip d'especialistes de cinc centres oftalmol¨°gics d'universitats com la de Harvard o la de Calif¨°rnia, publica avui a?The Lancet els resultats de tres anys de seguiment dels seus pacients trasplantats. L'informe mostra que l'operaci¨® no ha causat efectes secundaris greus, ni tumors, ni tampoc rebuig.

Altres pacients han aconseguit, despr¨¦s de la intervenci¨®, veure quina hora ¨¦s, fer servir un ordinador o agafar un avi¨®

L'assaig es va centrar a regenerar c¨¨l¡¤lules de la retina, la part interna de l'ull on es projecten les imatges. Els pacients tenien dos tipus de lesions que, ja sigui per causes heredit¨¤ries (malaltia de Stargardt) o per la deterioraci¨® associada a l'edat (degeneraci¨® macular), estaven perdent unes c¨¨l¡¤lules claus perqu¨¨ l'ull capti la llum, formi una imatge i l'envi? al cervell en forma d'impuls nervi¨®s.

Per reempla?ar les c¨¨l¡¤lules perdudes, l'equip va prendre c¨¨l¡¤lules mare d'embrions i les va convertir en epiteli pigmentari retinal, el tipus de c¨¨l¡¤lules que estaven causant els problemes de visi¨® dels pacients. A tots se'ls van injectar les c¨¨l¡¤lules a la retina de l'ull amb qu¨¨ hi veien pitjor, mentre que l'altre no va rebre tractament. Dels 18 pacients tractats, 10 van experimentar millores considerables en la visi¨®, set van millorar moderadament o es van mantenir estables i un va patir p¨¨rdua de visi¨®. Els ulls no tractats no van millorar, la qual cosa refor?a les proves que el trasplantament funciona, segons l'estudi.

Ter¨¤pia el 2020

"El principal missatge d'aquest estudi ¨¦s que hi ha esperan?a", explica Steven Schwartz, de l'Institut Oftalmol¨°gic Jules Stein a la Universitat de Calif¨°rnia i coautor de l'estudi. El pas seg¨¹ent ser¨¤ realitzar un assaig amb un nombre m¨¦s ampli de pacients en qu¨¨ es comprovi tant la seguretat com l'efectivitat del tractament. Lanza preveu engegar aquest assaig abans de final d'any. Encara que molts experts m¨¨dics i cient¨ªfics s¨®n poc avesats a dir quan estaran disponibles futurs tractaments, ell s¨ª que fa una predicci¨®. "Si tot surt b¨¦, els trasplantaments es podrien utilitzar a gran escala el 2020", explica.

L'ull s¨®n molts ¨°rgans en un", destaca un expert

Lanza ¨¦s un outsider en el camp de les c¨¨l¡¤lules mare. L'empresa ACT, a la qual va entrar el 1999, tamb¨¦. Diverses vegades ha fregat la bancarrota per fer afirmacions exagerades sobre suposats aven?os?com la clonaci¨® humana o l'obtenci¨® de c¨¨l¡¤lules mare embrion¨¤ries sense necessitat de danyar l'embri¨®. L'estudi publicat avui ¨¦s un ¨¨xit llargament esperat per al cient¨ªfic i la seva empresa. "El nostre pla ¨¦s comercialitzar el tractament utilitzant c¨¨l¡¤lules obtingudes amb un procediment que no danya l'embri¨®", assegura Lanza, la qual cosa el protegiria davant de possibles pol¨¨miques. A m¨¦s, diu que la seva t¨¨cnica per crear c¨¨l¡¤lules de retina tamb¨¦ funciona amb altres tipus de c¨¨l¡¤lules mare, incloses les iPS utilitzades en el trasplantament del Jap¨®.

"S¨®n resultats bons i, de fet, era l¨°gic comen?ar els trasplantaments amb c¨¨l¡¤lules mare en aquest tipus de malalties", opina Cristina Eguiz¨¢bal, investigadora amb c¨¨l¡¤lules mare al Centre Basc de Transfusi¨® i Teixits Humans. L'experta assenyala que els ulls s¨®n ideals per a un trasplantament, ja que el sistema immune no ¨¦s tan actiu en aquests ¨°rgans i la possibilitat que hi hagi rebuig ¨¦s menor. A m¨¦s, la zona de la retina tractada, d'uns 6 mil¡¤l¨ªmetres, necessita poques c¨¨l¡¤lules trasplantades, un altre avantatge si hi ha escassetat de c¨¨l¡¤lules, destaca.

Luis Fern¨¢ndez-Vega, president de la Societat Espanyola d'Oftalmologia (SEO) opina que "aquest assaig obre la possibilitat d'un tractament regeneratiu a pacients que fins ara no tenien tractament per recuperar la visi¨®".

L'estudi tamb¨¦ podria obrir la porta cap a altres aplicacions en malalties incurables com l'alzheimer o molt freq¨¹ents a Occident com la diabetis o els problemes cardiovasculars. "No van desencaminats en aix¨°", opina Jes¨²s Merayo, oftalm¨°leg i membre de la SEO. "L'ull", diu, "s¨®n molts ¨°rgans en un". Per exemple, ¨¦s l'¨²nic lloc fora del cervell on hi ha neurones i tamb¨¦ t¨¦ vasos sanguinis de tots els tipus i c¨¨l¡¤lules que s'assemblen a les d'altres ¨°rgans. En altres paraules, ¨¦s possiblement la millor part del cos hum¨¤ a l'hora d'assajar ter¨¤pies en altres ¨°rgans.