El Lissitzky, l¡¯artista total

Pintor, dibuixant, dissenyador, fot¨°graf, tip¨°graf, il¡¤lustrador, arquitecte, publicista i moltes altres coses m¨¦s. El Lissitzky (Lazar M¨¤rkovitx Lissitski, 1890-1941) va dominar, com pocs artistes, gaireb¨¦ totes les branques de la creativitat, transgredint-les totes de manera sistem¨¤tica. Pe?a clau de les avantguardes europees, va ser un gran activista de la propaganda de l'estalinisme dels anys trenta fins a la seva mort, un r¨¨gim marcat pel gran desenvolupisme i la industrialitzaci¨® del pa¨ªs a for?a de plans quinquennals, per¨° tamb¨¦ per les purgues i deportacions a camps de concentraci¨®. L'exposici¨® El Lissitzky. L'experi¨¨ncia de la totalitat, que reuneix a partir d'aquest dimarts 138 obres d'art, objectes i publicacions (de 13 institucions europees i dues americanes), reivindica a la Pedrera de Barcelona aquest multiartista en una ¨¨poca, la primera meitat del segle XX, de canvis profunds. L'exposici¨®, que ja s'ha vist al Museu d'Art Modern de Trento i al Museu Picasso de M¨¤laga, arriba a Barcelona amb una desena de peces noves que permeten entendre m¨¦s b¨¦ aquest creador, com el cartell Produ?u m¨¦s tancs!, del 1941, en qu¨¨ s'instava el poble a construir m¨¦s armes per lluitar contra l'Alemanya nazi; la seva ¨²ltima creaci¨® i l'¨²ltima pe?a que pot veure's a l'exposici¨®.

La mostra tanca el cercle iniciat el 1999 amb cinc autors clau de l'avantguarda russa com Marc Chagall, Kazimir Mal¨¨vitx, Vassili Kandinski i Aleksandr R¨®dtxenko, que ja s'han pogut veure a la Pedrera en anys anteriors. Amb un d'ells, Mal¨¨vitx, considerava que l'art i el treball eren inseparables, ja que aquest no era una mera expressi¨® personal i una producci¨® d'objectes, sin¨® una activitat social i col¡¤lectiva.?El Lissitzky creia que la industrialitzaci¨® que estava vivint el seu pa¨ªs portava a la creaci¨® d'un home nou que trencava amb el seu passat. ¡°No hi ha const¨¤ncia de la seva vinculaci¨® directa amb Stalin ni que fos un protegit del r¨¨gim. De fet, quan ell va morir la seva dona i el seu fill van ser deportats a Sib¨¨ria¡±, explica Oliva Mar¨ªa Rubio, comiss¨¤ria de l'exposici¨® que repassa 25 anys de la traject¨°ria d'aquest artista pertanyent a una fam¨ªlia jueva adinerada. ¡°No sabem el que pensava sobre el r¨¨gim¡±, sost¨¦ Rubio, que el defineix com ¡°un supervivent en un m¨®n dur¨ªssim¡± i que remarca que el quedar¨¤ d'ell ¡°m¨¦s enll¨¤ de la seva implicaci¨® en la propaganda del r¨¨gim s¨®n les seves contribucions al m¨®n de l'art¡±.

L'exposici¨® comen?a el 1917, quan Chagall va convidar?El Lissitzky a impartir classes d'arquitectura i gravat a l'Institut d'Art Popular de V¨ªtebsk. All¨ª s'incorpora a les activitats de suport a l'ex¨¨rcit revolucionari amb accions com la de col¡¤locar cartells que creava amb els seus alumnes en tramvies i edificis per cridar l'atenci¨® dels treballadors. Tamb¨¦ amb les primeres il¡¤lustracions de contes populars?jiddisch ¨Cen les quals integra text i imatge¨C despr¨¦s d'involucrar-se en el moviment a favor del ressorgiment de la cultura jueva.

Cap projecte arquitect¨°nic de Lissitzky va arribar a materialitzar-se

A V¨ªtebsk tamb¨¦ va inventar el seu propi art abstracte, que a finals dels anys vint va comen?ar a anomenar Proun (projectes d'afirmaci¨® de la novetat) i del qual s'exposen diverses obres en mans de col¡¤leccionistes. ¡°Es conserven poques d'aquestes obres, molt dif¨ªcils de cedir", explica Rubio. Un pas m¨¦s enll¨¤ d'aquestes realitzacions tridimensionals de l'art s¨®n els seus Espais Proun (Prounenraum), on la paret de la sala deixa de ser suport de les obres per formar part del discurs. Ho veiem a la reconstrucci¨® de l'obra que va crear el 1923 per a la Gran Exposici¨® d'Art de Berl¨ªn, on les obres semblen surar en l'aire en un univers geom¨¨tric. Tamb¨¦ a les fotografies del Gabinet dels Abstractes, destru?t el 1937 pels nazis perqu¨¨ els consideraven paradigma de l'anomenat ¡°art degenerat¡±.

A partir de 1921, any en el qual es va llicenciar en Enginyeria Arquitect¨°nica a Alemanya, comen?a a viatjar per mig Europa, difonent les seves idees i entrant en contacte amb artistes com Mies van der Rohe, Le Corbusier o Theo van Doesburg. Per¨° segons el parer de Rubio, Lissitzky va ser un ¡°arquitecte frustrat¡±, ja que cap dels seus projectes ¨Ccom l'Estadi Roig als turons Lenin de Moscou, del 1925, o el club per a obrers de la comuna de Kostino, de 1927¨C es va posar en pr¨¤ctica per l'alt cost que suposaven per a un pa¨ªs com l'URSS. Un dels seus projectes m¨¦s famosos ¨¦s el gratacel horitzontal Wolkenb¨¹gel, que va planificar el 1925 per a un dels barris de Moscou, del qual es conserven tot tipus de pl¨¤nols, detalls i descripcions, i fins i tot fotomuntatges. Entre els projectes que s¨ª que es van materialitzar es poden veure els seus pavellons per a exposicions i fires com la de premsa de Col¨°nia, del 1928, la de pelleteria de Leipzig i la higiene de Dresden el 1930.

Va crear tipografies com la de la marca Pelikan (treballs amb els quals es va pagar l'estada en sanatoris per tractar-se la tuberculosi que patia des del 1923), va treballar durant anys elaborant cartells i publicacions de propaganda del r¨¨gim de molta aud¨¤cia en la seva composici¨® i format. Durant anys va dirigir juntament amb la seva dona Sophie K¨¹ppers els continguts de la revista URSS en construcci¨® ¨Cfundada per Maksim Gorki¨C, que es va traduir a sis idiomes, fins i tot a l'espanyol, i que era l'¨°rgan de m¨¦s difusi¨® del r¨¨gim a l'exterior. En l'exposici¨® es poden veure alguns d'aquests exemplars plens de fotomuntatges i collages que l'apropen al cinema, gaireb¨¦ tots molt agosarats, com el de la impactant portada del n¨²mero 2-3 del 1940, en qu¨¨ dos homes es fan un pet¨® apassionadament. ¡°El rerefons ¨¦s un altre¡±, explica la comiss¨¤ria: representa el Tractat de no-agressi¨® entre l'Alemanya nazi i l'URSS del 1939, en qu¨¨ els dos pa?sos es repartien, en secret, l'Europa Central i de l'Est. No hi ha millor imatge de l'acord que aquest pet¨®.