Cr¨ªtica de la unitat sobiranista

Un dels mites m¨¦s perillosos en pol¨ªtica ¨¦s la unitat. ?s m¨¦s, democr¨¤cia i unitat conjuguen amb dificultat, perqu¨¨ precisament una de les coses que distingeix la democr¨¤cia ¨¦s la seva capacitat per incorporar la difer¨¨ncia i el conflicte. Deia Paul Ricoeur: ¡°El que ¨¦s real ¨¦s sempre m¨¦s ric i contradictori que els discursos amb els quals s'intenta tenyir-ho¡±. La unitat t¨¦ molt bona premsa i m¨¦s en temps de desconfian?a en els pol¨ªtics, perqu¨¨ es viu com un triomf de la ciutadania sobre els dirigents i els partits: han hagut de deixar a part els seus interessos i doblegar-se als desitjos del poble, diuen. Quan hi ha un bloc social mobilitzat, com passa amb el sobiranisme catal¨¤, l'apel¡¤laci¨® a la unitat dels partits ¨¦s l'argument m¨¦s poder¨®s que els moviments socials tenen per pressionar els partits, que senten p¨¤nic a ser assenyalats com a culpables de la ruptura de la unitat, perqu¨¨ temen que els votants els castiguin.

La unitat entre diferents ¨¦s sempre prec¨¤ria i, per tant, ha de ser sobre coses molt concretes i ¨²tils. Pretendre convertir-la en l'horitz¨® ideol¨°gic insuperable del proc¨¦s sobiranista ¨¦s posar els partits en una situaci¨® gaireb¨¦ impossible. Entre un partit nacionalista moderat, que intenta escapar d'un passat carregat de zones fosques de promiscu?tat entre pol¨ªtica i diners, i una organitzaci¨® crescuda en l'anticapitalisme, com la CUP, quina unitat pot haver-hi excepte algun acord molt concret sobre quan i com convocar unes eleccions? I el mateix cal preguntar-se entre CiU i Iniciativa o entre CiU i Esquerra. El moment d'unitat no ha de convertir-se en projecte unitari perqu¨¨ tard o d'hora esclataran les contradiccions, tal com ha passat. I si no va explotar abans ¨¦s perqu¨¨ sempre hi ha lloc per a la unitat contra l'enemic com¨² que el Govern espanyol alimenta amb proverbial efic¨¤cia.

La pol¨ªtica t¨¦ a veure amb el poder i el seu repartiment. I aix¨° s'oblida massa sovint per construir fantasies que res tenen a veure amb la realitat. L'alegria amb qu¨¨ de vegades s'ha presentat el proc¨¦s independentista, com si la simple construcci¨® d'una majoria social favorable fos suficient i tota la resta es donaria per afegiment, fa omissi¨® del problema de fons: com es poden arrencar unes quotes de poder molt considerables a l'Estat que en disposa? De la mateixa manera, la unitat, que a empentes i rodolons han anat aguantant els partits sobiranistes, s'assentava sobre inevitables conflictes de poder que han acabat emergint.

Al darrere d'aquest desencontre, hi ha una discrep¨¤ncia de fons sobre el cam¨ª a seguir. Convocar eleccions, amb quin objectiu?

Per qu¨¨ s'ha fallat a la unitat? Perqu¨¨ a l'hora de la veritat hi ha interessos i percepcions de la realitat diferents. ?s evident que el m¨¦s visible ¨¦s la lluita per l'hegemonia sobre el proc¨¦s entre Artur Mas i Oriol Junqueras. S'ha dit i repetit: Mas necessita recompondre el seu partit, maltractat pel despla?ament de l'eix del catalanisme cap a la independ¨¨ncia i pel cas Pujol, i per aix¨° va plantejar, com a condici¨® per convocar eleccions, una llista ¨²nica, almenys amb Esquerra, presidida per ell. I a Junqueras, que fins ara havia deixat amb tranquil¡¤litat admirable que Artur Mas s'abras¨¦s mentre ell anava guanyant vots, li han vingut sobtadament les presses i no veu ra¨® per regalar la vict¨°ria electoral al president.

Al darrere d'aquest desencontre, hi ha una discrep¨¤ncia de fons sobre el cam¨ª a seguir. Convocar eleccions, amb quin objectiu? Per Artur Mas haurien de servir per obrir la negociaci¨® amb el Govern espanyol d'una separaci¨® amistosa. El mandat de les eleccions anteriors era la consulta, embolicada amb el mal anomenat dret a decidir. Ara es buscaria un nou mandat per obrir el proc¨¦s d'independ¨¨ncia. Per a Junqueras no ¨¦s suficient, diu que ja no hi ha res a negociar amb Madrid i que el mandat que busca ¨¦s per a la declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia.

En aquests termes, la llista unit¨¤ria ¨¦s impossible. I ¨¦s improbable que n'hi hagi cap. D'on ve aquesta discrep¨¤ncia? De la tradici¨® ideol¨°gica de cada partit. Artur Mas no vol allunyar-se definitivament de l'important sector conservador del seu electorat; i de l'avaluaci¨® de les relacions de forces. Segons Artur Mas, el sobiranisme catal¨¤ no t¨¦ for?a suficient per trencar unilateralment amb la legalitat espanyola i cal seguir acumulant capital pol¨ªtic. Segons Oriol Junqueras, ara ¨¦s l'hora. I a partir d'aqu¨ª tot s¨®n desconfiances i nervis perqu¨¨ ning¨² vol ser aquell que va trencar.

L'ANC i ?mnium pressionen amb el discurs de la unitat que tant de predicament t¨¦, per¨° obvien la llista ¨²nica com a condici¨® d'unes eleccions plebiscit¨¤ries. Saben que l'¨²nic acord possible ¨¦s per convocar auton¨°miques a partir d'un pacte gen¨¨ric que salvi l'aparen?a d'unitat, per¨° cadasc¨² haur¨¤ de buscar-se la vida amb la seva llista pr¨°pia. I al mateix temps creix l'exig¨¨ncia que els pol¨ªtics assumeixin les seves responsabilitats. Que la ciutadania ¨¦s capa? de mobilitzar-se ja est¨¤ demostrat, i tornar¨¤ a fer-ho el 9-N amb ¨¨xit segur de participaci¨®. Per¨° ara els toca als pol¨ªtics. I per aix¨° se'ls convida a buscar un nou mandat del Parlament per a una nova etapa. El missatge ¨¦s: no es distregui senyor president, convoqui.