L¡¯¨²ltima pla?a catalana
L¡¯afici¨® taurina perviu a Ceret entre la crida a la tradici¨® i l¡¯oposici¨® de les noves generacions
Dos escriptoris amb muntanyes de carpetes al damunt, cendrers plens de burilles, una barra de bar, llibreries, un burladero esquerdat i les parets atape?des de cartells de corrides; tot en nom¨¦s uns 60 metres quadrats. Entre aquest desordre, Josep Roqueta es recolza en la testa d¡¯Artillero, un toro de 530 quilos que va lidiar Fernando Roble?o el 2012. Roqueta ¨¦s un dels socis fundadors de l¡¯Associacion des Aficionados C¨¦retans (ADAC), l¡¯entitat que organitza les activitats taurines de la pla?a de Ceret. Roqueta va apuntar-se a aquesta aventura el 1988 per revifar una tradici¨® que es remunta al segle XVI, quan Ceret formava part de l¡¯imperi de Felip II. A la seu d¡¯ADAC se celebra una assemblea per seleccionar les ramaderies que participaran a la feria del 2015. S¨®n 26 socis, i a Roqueta, jubilat de l¡¯autoescola que regentava, li toca ser el responsable de les relacions amb Espanya. No es considera un aficionat pur ¡ªdiu que no viatja regularment per veure corrides¡ª, per¨° es defineix aix¨ª: ¡°Jo no s¨®c franc¨¨s, s¨®c catal¨¤. Parlo catal¨¤, ballo sardanes... Per¨° tinc un problema, m¡¯agraden els toros¡±.
L¡¯actual pla?a de toros de Ceret va ser constru?da el 1922 amb el finan?ament de les principals fam¨ªlies del poble. Actualment els propietaris s¨®n un centenar de persones, hereves d¡¯aquells fundadors. Socis com Ren¨¦ Borrat, de 86 anys, robust com la fusta amb qu¨¨ ha treballat tota la seva vida. Borrat era un dels 48 boters que hi va haver a Ceret el segle passat. ¡°Jo feia les b¨®tes amb fusta de castanyer. Per¨° el roure es va imposar i ja ning¨² vol b¨®tes de castanyer. Ja no queda cap boter a Ceret¡±, explica Borrat. Ens ho explica a l¡¯ombra d¡¯un castanyer bord que hi ha dins la pla?a. Amb el bast¨® assenyala, llunyans, els boscos de castanyers on ell recollia la fusta.
Borrat va heretar del seu pare, i aquest del seu avi, les accions de la pla?a. No s¡¯ha perdut cap corrida celebrada a Ceret des del 1938. L¡¯ADAC va assumir la responsabilitat d¡¯organitzar les corrides en un moment de declivi i de problemes de finan?ament d¡¯una oferta que havia excedit la demanda. A Ceret s¡¯havien celebrat fins a sis corrides anuals. Borrat enumera els famosos que ha vist a la pla?a: Picasso, esclar, tamb¨¦ Dal¨ª, ¡°dues vegades¡±, Jean Cocteau, Mario Cabr¨¦ i un munt de cabareteres que cita de mem¨°ria, com si fossin amors somiats d¡¯adolesc¨¨ncia.
La Generalitat no ha donat mai suport a les corrides, tot i les visites del conseller Vila
Les b¨®tes de Borrat i els toros s¨®n v¨ªctimes d¡¯una realitat comuna: les noves generacions els giren l¡¯esquena; giren l¡¯esquena a la tradici¨® en el seu conjunt: ¡°El meu fill ¨¦s metge a Perpiny¨¤ i no li agraden els toros. A la meva n¨¦ta tampoc li agraden els toros. El meu fill parla catal¨¤ nom¨¦s amb mi; la meva n¨¦ta no ent¨¦n el catal¨¤. Aquesta ¨¦s la tend¨¨ncia arreu. No veig que tot plegat tingui gaire futur¡±, admet Borrat des d¡¯una de les tribunes r¨°negues de ciment de la pla?a.
A la pla?a de la Resist¨¨ncia, a tocar de la pla?a de toros, hi ha una escultura de l¡¯artista de Sabadell Camil F¨¤bregas dedicada ¡°als toreros del m¨®n¡±. ?s una escultura que mostra un torero amb el capot, marcant la figura despr¨¦s d¡¯un encontre amb el toro. L¡¯obra est¨¤ inspirada en unes aquarel¡¤les de Manolo Hugu¨¦, l¡¯artista catal¨¤ que m¨¦s temps va residir i treballar a Ceret ¡ª15 anys, entre el 1910 i el 1927¡ª i reconegut com l¡¯home que va fer m¨¦s per convertir el municipi en un centre de creativitat art¨ªstica extraordinari. A la pla?a de la Resist¨¨ncia hi ha una parada de bus. A la parada de bus hi ha una estudiant teclejant un ordinador port¨¤til. No vol saber res ni dels toros ni d¡¯aquest periodista. Hi ha un jove rodam¨®n que ¨¦s de pas a Ceret i que tampoc t¨¦ cap inter¨¨s pels toros. Tamb¨¦ hi ha l¡¯Ant¨°nia Avil¨¦s. T¨¦ poc m¨¦s de 50 anys i ¨¦s d¡¯Am¨¨lie-les Bains, el poble ve¨ª. Precisament va ser el 1910, despr¨¦s d¡¯una estada a Am¨¨lie, aleshores municipi balneari especialitzat en el tractament de tuberculosos, que Manolo Hugu¨¦, juntament amb el compositor D¨¦odat de S¨¦verac i el pintor Frank Burty Haviland, van decidir que Ceret els feia m¨¦s el pes per viure-hi. Avil¨¦s ¨¦s indiferent respecte a la tradici¨® taurina, per¨° afegeix que la seva millor amiga ¨¦s una activista antitaurina.
Antitaurins a 500 metres. Als jardins Michel Torrent, tres escolars de 17 anys mengen patates xips i beuen taronjada. Tots tres volen que s¡¯acabi la tradici¨® taurina. Alexis Cort¨¦s porta la veu cantant del grup; ¨¦s membre d¡¯un grup antitaur¨ª de Ceret, s¡¯ha manifestat i ha signat peticions contra les corrides. A difer¨¨ncia dels seus pares, cap dels tres parla catal¨¤. Cort¨¦s calcula que un 30% dels vilatans s¡¯oposen a les corrides.
L¡¯ajuntament aplica des de fa dos anys una ordenan?a que obliga els antitaurins a mantenir-se a 500 metres de la pla?a de toros durant la feria, al juliol. El 14 d¡¯octubre, L¡¯ind¨¦pendant, el diari de refer¨¨ncia a la regi¨®, citava el vicepresident d¡¯ADAC, Bernard Marin, que es felicitava per les normes de seguretat: ¡°A la feria d¡¯enguany no s¡¯ha produ?t cap problema greu, l¡¯experi¨¨ncia de l¡¯any passat ens ha fet millorar. Una important reuni¨® pr¨¨via a la feria amb la pres¨¨ncia dels serveis de l¡¯ordre va permetre garantir la seguretat en els punts neur¨¤lgics i limitar els qui protestaven en un espai protegit¡±.
Per mantenir la pla?a,
Al despatx del primer tinent d¡¯alcalde de Ceret sona ben alta la m¨²sica de Radio TeleTaxi i la veu de Justo Molinero anunciant v¨¦s a saber quin producte per a les feines de la llar. Jean-Pierre Piquemal ¨¦s president de la Comissi¨® de la Festa Taurina i presenta amb orgull aquest c¨¤rrec perqu¨¨ aix¨° el converteix en representant de la Uni¨® de Viles Taurines de Fran?a (UVTF). ¡°A Fran?a hi ha 52 places, comptant-hi les que s¨®n estructures desmuntables. Per llei, a cap lloc m¨¦s del pa¨ªs s¡¯hi poden celebrar corrides. S¨®n viles taurines perqu¨¨ poden demostrar una tradici¨® continuada en la hist¨°ria. Ceret ¨¦s l¡¯¨²nica pla?a catalana, i s¡¯hi parla catal¨¤¡±, resumeix Piquemal.
L¡¯espai de treball de Piquemal ¨¦s una mena d¡¯arxiu de souvenirs del toreig: cartells i records de fires taurines d¡¯arreu: del Pa¨ªs Basc, d¡¯Andalusia, de Madrid i tamb¨¦ de Catalunya. Hi ha calendaris i emblemes de ramaderies importants. Hi ha molts toros, per¨° tamb¨¦ hi ha la icona del burro catal¨¤. Piquemal parla amb nosaltres en catal¨¤, com tamb¨¦ ho fa l¡¯alcalde, Alain Torrent, un altre aficionat als toros. Entre ells parlen franc¨¨s, un franc¨¨s que combina paraules catalanes per¨° tamb¨¦ angleses. Piquemal regira uns arxius i n¡¯extreu una revista dels anys seixanta dedicada als toros de Ceret. L¡¯ha buscada despr¨¦s que li expliqu¨¦s que a la principal llibreria del poble no he trobat cap document sobre la taurom¨¤quia a Ceret. En aquest monogr¨¤fic que Piquemal em mostra, hi ha publicat un poema de P¨¨re de l¡¯Alsina, un popular escriptor local de principis del segle XX: ¡°Un cop la panxa guarnida / Ens anem a la corrida; / Aix¨° si qu¡¯¨¦s un regal; / Heu pas vist may r¨¨s de tal. / Uns toreros de primera, / Amb cueta per darrera, / D¡¯or y de seda coberts. / Al bou fan ix¡¯els ulls verts. / Mentr¡¯un li cerca cosquilles, / Altre planta banderilles; / Aquest... xac! Li clava un floc, / Qu¡¯aquell... zac! Surt d¡¯un sol cop. / Y quan la b¨¨stia n¡¯¨¦s folla, / Lo m¨¦s valent de la colla, / L¡¯espasa, dintr¡¯el garrot, / Li¡¯nfonsa... Si pot! / Ah! N¡¯¨¦s pas mass net, / Lo mat¨¤ del bou a C¨¦ret!¡±
Un museu que va n¨¦ixer amb 28 toros
El Grand Caf¨¨ era, el 1910, el punt de trobada dels primers artistes que van arribar a Ceret. Es conserven moltes fotografies i dibuixos d¡¯aquella ¨¨poca. El meu favorit ¨¦s un retrat de Frank Burty Haviland llegint el diari en una taula, fet pel catal¨¤ Manolo Hugu¨¦ el 1914. Tots dos van ser els precursors de l¡¯atractiu que va mantenir Ceret en el m¨®n de l¡¯art durant el segle XX. El Grand Caf¨¨ continua a la mateixa cantonada, a 50 metres del Museu d¡¯Art Modern de Ceret, un dels centres art¨ªstics de m¨¦s renom del sud de Fran?a. El museu es va inaugurar el 1950 apadrinat per dos genis: Matisse i Picasso. El pintor malagueny ¨¦s qui va fer la donaci¨® m¨¦s gran: 53 obres, entre elles 28 cer¨¤miques il¡¤lustrades amb motius taurins. La darrera exposici¨® del museu, que va tancar el 12 d¡¯octubre passat, se centrava en obres taurines de Picasso, Barcel¨®, Goya, Andr¨¦ Masson, Antonio Saura o Francis Bacon.
Picasso va viure a Ceret entre el 1911 i el 1913. Aquells anys van coincidir al poble George Braque, Max Jacob, Picabia, Juan Gris o el mateix Picasso, i autors catalans com Ramon Pichot, Joaquim Sunyer o l¡¯escultor Enric Casanovas. De Gris destaca al museu de Ceret una meravella del 1913, un retrat cubista en blanc i negre d¡¯un torero. D¡¯aquella ¨¨poca, la informaci¨® que aporta el museu subratlla com es va perfilar, a partir dels autors catalans i de l¡¯omnipresent Aristides Maillol, ¡°un corrent hist¨°ric lligat a una cultura mediterr¨¤nia representada a Espanya per les idees d¡¯Eugeni d¡¯Ors, a qui Manolo coneixia pels seus amics Sunyer i Casanovas¡±.
Amb la Primera Guerra Mundial, i fins al final de la Guerra Civil espanyola, s¡¯afegeix una segona onada art¨ªstica a Ceret amb Chagall al capdavant, per¨° tamb¨¦ amb autors procedents de Catalunya com Apel¡¤les Fenosa o Pablo Gargallo.
El museu es va construir sota el lideratge del pintor ceret¨¤ Pierre Brune. L¡¯espectacle m¨¦s sonat de la seva hist¨°ria va ser la performance que va muntar Dal¨ª en la seva visita l¡¯agost del 1965. Precedit d¡¯una rua de bombers, una cobla, un rinoceront i un ocelot, Dal¨ª, vestit d¡¯almirall, va llegir a la pla?a Picasso un discurs surrealista en qu¨¨ anunciava un nou matrimoni amb Gala: ¡°Despr¨¦s de 10 minuts he decidit que em casar¨¦ amb Gala, la meva dona, el que m¨¦s m¡¯estimo del m¨®n, m¨¦s que l¡¯or i la plata. L¡¯any que ve, en aquesta mateixa ¨¨poca, firmar¨¦ un nou matrimoni amb la mateixa Gala, aquesta vegada a Eti¨°pia i segons el ritus copte. L¡¯¨²nic convidat ser¨¤ l¡¯alcalde de Ceret, en representaci¨® del seu poble¡±. El museu exposa un crucifix pintat per Dal¨ª dedicat a la Sagrada Fam¨ªlia de Gaud¨ª.
La d¨¨cada dels setanta va estar protagonitzada per la visita de Joan Mir¨® a la vila i les adquisicions que el museu va fer de diverses obres seves. Als vuitanta, el focus d¡¯atenci¨® de Ceret ¨¦s Antoni T¨¤pies, a qui encarreguen dos grans murals que donaran la benvinguda als visitants de l¡¯edifici. El 1990 se celebra una exposici¨® dedicada a Joan Brossa, ¡°el seu primer reconeixement internacional¡±, segons informa el museu. El 1993, la inauguraci¨® de la nova seu del museu, una obra de l¡¯arquitecte barcelon¨ª Jaume Freixa, va anar a c¨¤rrec de Perejaume.
El fil¨°sof Yves Michaud va escriure el 1997, en una retrospectiva de 25 anys d¡¯art contemporani, el que representa el museu de Ceret: ¡°La seva ubicaci¨®, propera a una Catalunya que tant estimo, tamb¨¦ parla de l¡¯Europa de les regions que ens d¨®na una doble identitat, local i transnacional¡±.
D¡¯aficionat a independentista. Miquel Arnaudi¨¨s ¨¦s ve¨ª de Ceret i president del Centre Cultural Catal¨¤ del Vallespir. De jove assistia a les curses de braus, ¡°eren part de les festes del poble¡±, diu com a excusa. Ara ja no hi va m¨¦s: ¡°Jo estic implicat en el moviment independentista, i la identitat catalana i els toros no van lligats. Cap entitat taurina forma part del col¡¤lectiu catalanista¡±, assegura Aranudi¨¨s. Josep Roqueta somriu quan li faig cinc c¨¨ntims de les paraules d¡¯Arnaudi¨¨s: ¡°?s veritat, no som independentistes, per¨° ¨¦s que a l¡¯ADAC no parlem mai de pol¨ªtica. Tenim gent d¡¯esquerres i de dretes, i no volem conflictes. Ens uneixen els toros; i una cosa m¨¦s: en pocs llocs del Vallespir trobar¨¤s tanta gent parlant catal¨¤ com a l¡¯ADAC¡±.
Roqueta destaca que mai han tingut cap mena de suport per part de la Generalitat en les seves visites a Catalunya per presentar la fira. Tot i aix¨°, Roqueta treu un nom que sempre els ha tractat molt b¨¦: el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila. Un portaveu d¡¯aquest departament confirma que Vila visita de tant en tant les festes taurines de Ceret: ¡°El conseller, sobretot com a alcalde de Figueres, hi ha anat amb gent que no coneix la tradici¨® de Ceret. Els mostra que els toros formen part de les tradicions catalanes. Els toreros surten amb la barretina, sona La Santa Espina, el p¨²blic parla catal¨¤¡±. Vila va votar el 2010 en contra de la prohibici¨® de les curses de braus a Catalunya.
La pla?a de toros de Ceret tamb¨¦ ¨¦s un referent del m¨®n sardan¨ªstic. Cada any s¡¯hi celebra el Festival Internacional de la Sardana. Per aix¨° hi ha una altra escultura, a part de la de Camil F¨¤bregas, instal¡¤lada a l¡¯entrada de la pla?a: ¨¦s el dibuix de Picasso La sardana de la pau, gravat en pedra. El 1953 Picasso va tornar a Ceret despr¨¦s de 39 anys d¡¯abs¨¨ncia. Abans va passar per Perpiny¨¤, on va assistir a una recepci¨® del Partit Comunista. Durant aquella estada va crear una composici¨® amb el seu colom de la pau coronant una sardana.
Turisme rus. Piquemal dedica una hora a buscar les claus de la pla?a. Despr¨¦s d¡¯un munt de trucades, les troba guardades en el cotxe d¡¯un dels accionistes, que ¨¦s a la muntanya collint bolets. El seu fill li ha d¡¯obrir el cotxe. Dins la pla?a, en una mena de sala-menjador plena de pols i taulells de fusta esberlats, trobem uns prospectes en rus. ¡°S¨®n per als grups de turistes de l¡¯Omar. Cada dimecres ens porta 150 russos a la pla?a¡±. L¡¯Omar ¨¦s Omar Guerra, un torero de Barcelona, actualment banderiller de la quadrilla de Seraf¨ªn Mar¨ªn. Guerra ¨¦s fill d¡¯un matador fam¨®s, Aurelio Saa, el Colombiano. Despr¨¦s de la prohibici¨® a Catalunya, Guerra va convertir Ceret en el seu centre d¡¯operacions. Un hivern hi va organitzar uns cursos de toreig, sense ¨¤nim de lucre, ¡°per promoure l¡¯afici¨®¡±. Com que d¡¯alguna cosa ha de viure, a trav¨¦s de la seva empresa Toros, Flamenco y Ol¨¦, Guerra organitza espectacles taurins a Ceret per a turistes russos de la Costa Brava. Un torero surt a l¡¯arena amb una vaqueta, el genet catal¨¤ Joan Pont llueix els seus cavalls i tamb¨¦ hi ha ball de flamenc. Guerra descriu la pla?a com ¡°acollidora¡±. L¡¯aforament ¨¦s de 4.000 persones; ¨¦s petita i el p¨²blic ¨¦s proper a l¡¯espectacle. ?s la millor en una regi¨® on les alternatives s¨®n places de tarimes desmuntables, com la de Millars, al Rossell¨®. A Cotlliure tamb¨¦ hi havia una pla?a d¡¯aquesta mena, per¨° l¡¯ajuntament la va retirar recentment per donar pas a un p¨¤rquing. ¡°Aix¨° va ajudar que l¡¯alcalde perd¨¦s les eleccions d¡¯aquest any, n¡¯estic segur¡±, afegeix Piquemal.
Escurats de diners. Roqueta fa n¨²meros i conclou que, per a la feria del 2015, hauran de suprimir una corrida. El 2014 van organitzar-ne una m¨¦s, i les despeses s¡¯han disparat: el pressupost de la feria ha estat de 710.000 euros. Les quadrilles guanyen 22.000 euros. El m¨¦s car s¨®n els animals, perqu¨¨ a Ceret hi ha tradici¨® de portar abans els millors toros que els millors toreros. L¡¯ADAC rebutja les subvencions p¨²bliques perqu¨¨ no volen deure res a ning¨², assegura Roqueta. A la feria d¡¯enguany van tenir poc m¨¦s de 9.000 espectadors, dels quals 1.700 eren abonaments. ?La prohibici¨® de les corrides a Catalunya ha beneficiat que Ceret tingui m¨¦s espectadors? ¡°Sempre hem tingut p¨²blic d¡¯Espanya. Potser la prohibici¨® ha fet que tinguem m¨¦s abonats catalans que compensen la caiguda d¡¯abonats francesos. En tenim uns 150, d¡¯abonats catalans¡±.
Le Pied dans le Plat ¨¦s el restaurant de Michel Maymo. ?s aficionat des de ben petit. Inevitable, afegeix, tenint en compte que ve de la Camarga, una altra regi¨® taurina, coneguda per la crian?a de toros. Les sales del restaurant estan decorades amb objectes com ara banderilles i cer¨¤miques taurines. Maymo creu que la majoria de la poblaci¨® de Ceret ¨¦s partid¨¤ria de mantenir les corrides. La cambrera i el ma?tre, m¨¦s joves que Maymo, admeten que no tenen cap inter¨¨s pels toros, per¨° creuen que enforteix la identitat cultural del poble i ¨¦s una atracci¨® per al turisme. ¡°Tot suma¡±, conclou Maymo, en franc¨¨s, mentre em serveixen una cervesa marca Cap d¡¯Ona, ¡°produ?da a Argelers, Catalunya¡±, al damunt d¡¯una tovalla de paper il¡¤lustrada amb un toro de Picasso.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
