Les dues cares del nacionalisme independentista

Catalunya es debat entre les grans expectatives sobre la consulta i l'aparent dissoluci¨® del consens entre els principals partits pol¨ªtics que l'han encoratjat. Aquesta tensi¨® ¨¦s, en part, el reflex de l'ambigua relaci¨® que hi ha a Catalunya entre el nacionalisme i la democr¨¤cia. El rebuig del di¨¤leg d'Oriol Junqueras i la crida a la proclamaci¨® unilateral de la independ¨¨ncia expressa la visi¨® d'un nombre significatiu de catalans; per ells, la independ¨¨ncia ja no ¨¦s una opci¨® pol¨ªtica m¨¦s, una entre altres opcions raonables (com podria ser el federalisme), sin¨® una q¨¹esti¨® de dignitat fonamental generadora de fortes emocions i mobilitzacions sociopol¨ªtiques. La clau rau en un tipus de transformaci¨® ret¨°rica fonamental, Nietzsche l'anomenava Umwertung, que permet, a trav¨¦s d'una s¨¨rie d'artificis discursius, convertir la defensa particularista del secessionisme en una missi¨® universal i hist¨°rica de lluita per la llibertat, els drets fonamentals, i el m¨¦s pur esperit c¨ªvic.

Aquesta transformaci¨® ret¨°rica ha tingut diverses funcions estrat¨¨giques i efectes contrastats. En primer lloc, ha dotat els independentistes no nom¨¦s d'una aura de messianisme democr¨¤tic sin¨® tamb¨¦ d'una legitimitat extraordin¨¤ria, dif¨ªcil de q¨¹estionar fins i tot pels adversaris i competidors pol¨ªtics. Com es podria estar en contra de la missi¨® de salvaguardar la dignitat dels catalans i la seva llibertat per merament expressar la seva opini¨®? No ¨¦s estrany que pol¨ªtics com Duran i Lleida o Joan Herrera hagin hagut d'alinear-se al pla inicial de consulta. Aix¨ª mateix, ¨¦s comprensible el sentiment actual de molts catalans d'haver estat tra?ts en les seves expectatives pel president erigit en ¡°salvador¡± del poble. L'acord d'¨²ltima hora entre Oriol Junqueras i Joan Herrera per demanar ¡°eleccions immediates¡± capta aquesta frustraci¨®: les grans expectatives s'estan girant contra un dels seus principals art¨ªfexs.

En segon lloc, aquesta transformaci¨® ret¨°rica pret¨¦n dissociar la ¡°lliure¡±' elecci¨® dels catalans del seu arrelament contextual, obviant problemes cr¨°nics i conflictes socials. Hauria d'importar que en el cor de sectors principals de la societat catalana ¨Cpol¨ªtica, esport, cultura, banca¨C s'hagin destapat greus casos de corrupci¨®? Doncs no. La lluita per la ¡°llibertat del poble¡± contra l'opressi¨® borb¨°nica est¨¤ per damunt dels ¡°errors¡± comesos pels seus representants: la hist¨°ria t¨¦ cita amb el poble, no amb els seus membres.

En tercer lloc, la transformaci¨® ret¨°rica tendeix a convertir l'oponent en enemic i a generar emocions negatives. La l¨°gica de la superioritat moral i la l¨°gica de l'hostilitat, l'idealisme exacerbat i el ressentiment van junts: si nosaltres som l'encarnaci¨® de la dignitat i la llibertat, ¨¦s l¨°gic que els altres nom¨¦s poden representar l'opressi¨® i l'explotaci¨®. El mal ¨¦s aix¨ª externalitzat i objectivat. Aquest mecanisme confereix intel¡¤ligibilitat al trauma de la crisi, i una sortida: Madrid ¨¦s el s¨ªmbol del mal i el boc expiatori que s'ha de sacrificar.

En aquest proc¨¦s, la Generalitat ha estat alhora jutge i part

Dit aix¨°, ¨¦s important evitar sent¨¨ncies precipitades o simplificadores: el nacionalisme catal¨¤ no ¨¦s ni autoengany ni una ¡°cortina de fum¡± (Javier Mar¨ªas) i tampoc ¨¦s xen¨°fob per naturalesa, irracional ni retr¨°grad (Mario Vargas Llosa). Aquesta mena d'interpretacions no aconsegueixen reflectir la complexitat de la realitat actual catalana, i acaben contribuint al que precisament pretenen evitar: una ruptura social. La democr¨¤cia no ¨¦s nom¨¦s un sistema de procediments, sin¨® tamb¨¦ una batalla per la imaginaci¨® i per l'afecte dels ciutadans, proc¨¦s en el qual el nacionalisme ha jugat un paper hist¨°ricament ambivalent per¨° fonamental. La mateixa emerg¨¨ncia de la democr¨¤cia moderna resulta incomprensible sense la constituci¨® de les ¡°comunitats imagin¨¤ries¡± nacionals (B. Anderson) i dels Estats-naci¨®. El nacionalisme ha estat de vegades sin¨°nim d'hostilitat i exclusi¨®, i tamb¨¦ ha estat el catalitzador de mobilitzacions progressistes. El nacionalisme secessionista catal¨¤ ha heretat aquest car¨¤cter complex i polifac¨¨tic. La recent efervesc¨¨ncia nacionalista ha concedit als catalans una cosa inesperada en una situaci¨® de crisi greu: els ha atorgat confian?a en el seu futur com a comunitat i ha alimentat una creen?a real sobre la possibilitat d'un futur millor. No es tracta simplement d'il¡¤lusions manipulades: el nacionalisme contribueix a una mobilitzaci¨® popular generadora d'idees democr¨¤tiques i de reformes socials plausibles que mereixen la consideraci¨® dels pol¨ªtics interessats pel b¨¦ com¨².

Espanya, amb els seus reflexos centralistes, no est¨¤ preparada per a una consulta. Catalunya, tampoc. La consulta ¨Cfins i tot en la seva versi¨® alternativa d'¨²ltima hora¨C seria democr¨¤ticament precipitada: l'elecci¨® ¡°lliure¡± estaria condicionada per un clar biaix pol¨ªtic i medi¨¤tic en temps de greu crisi i frustraci¨®. En aquest proc¨¦s, la Generalitat ha estat alhora jutge i part: en quin sentit pot ser lliure una consulta (ara com ara: social o plebiscit¨¤ria) quan la Generalitat ha fet servir sistem¨¤ticament el seu poder institucional i els diners p¨²blics per canalitzar els ciutadans en una ¨²nica direcci¨®: la secessi¨®? El Govern, el president, i mitjans de comunicaci¨® com la televisi¨® p¨²blica catalana prediquen la llibertat d'opini¨® i decisi¨®, per¨° les seves accions no deixen de condicionar constantment aquesta llibertat.

Tot i que ¨¦s dif¨ªcil predir el resultat de la batalla pol¨ªtica per l'afecte i la ra¨® p¨²blica, el que fa falta ¨¦s un projecte pol¨ªtic alternatiu que capti la voluntat de recuperar la il¡¤lusi¨® del progr¨¦s social i la dignitat sacsejades per la crisi. El complex fenomen del nacionalisme (democr¨¤tic) catal¨¤ exigeix una resposta intel¡¤ligent i constructiva.

Camil Ungureanu ¨¦s professor de Filosofia Pol¨ªtica a la Universitat Pompeu Fabra.