L historiador del cinema ens ha triat onze t¨ªtols singulars
LA REINA KELLY (1928). Erich von Stroheim. Un deliri sexual desbordant i barroc que l'actriu i productora, Gloria Swanson, va tallar i va convertir en un monument mutilat, com el Parten¨®.PRIX DE BEAUT? (1930). Augusto Genina. Per la m¨¦s brillant plasmaci¨® de tema del doble amb la impressionant Louise Brooks (foto), abans que el seu director serv¨ªs el feixisme itali¨¤.M (1931). Fritz Lang. El director aconsegueix, amb admirable laconisme, que sentim compassi¨® cap a un s¨¤dic assass¨ª de nenes en un Berl¨ªn que anuncia la vict¨°ria del Tercer Reich.LA PARADA DELS MONSTRES (1932). Tod Browning. Un aparador dels horrors digne d'Edgar Allan Poe, que converteix els seus monstres en els nostres entranyables semblants.L'ATALANTE (1934). Jean Vigo. El m¨¦s semblant al cinema de poesia que pot fer-se amb la prosa de les imatges del Par¨ªs proletari i fluvial.PERDICI? (1944). Billy Wilder. L'obra cimera del cinema negre americ¨¤, que ens va sorprendre per la seva brillant reelaboraci¨® del tema de l'adulteri criminal.RASHOMON (1950). Akira Kurosawa. Espl¨¨ndid espectacle i reflexi¨® sobre el subjectivisme hum¨¤ davant d'un cas traum¨¤tic de viol¨¨ncia homicida i sexual.MULHOLLAND DRIVE (2001). David Lynch. Inquietant tornada, inesperada, als escenaris i temes propis del cinema negre americ¨¤.AMOR (2012). Michael Haneke. Document sobre la trag¨¨dia de la condici¨® humana.ANTICRISTO (2009). Lars von Trier. Un film angoixant que t'obliga a enfrontar-te a dues q¨¹estions fonamentals: la relaci¨® de l'¨¦sser hum¨¤ amb la natura, de la qual ¨¦s part, i el sentit de la vida. I no d¨®na respostes tranquil¡¤litzadores en cap cas.
