Barcelona atrapa les ¡®app¡¯

Barcelona s'ha erigit en un pol d'atracci¨® i creaci¨® d'empreses de base tecnol¨°gica. La ciutat ja ¨¦s una gran incubadora de start-ups, moltes de les quals han crescut fins a convertir-se en referents del sector. L'¨²ltim cas d'¨¨xit ¨¦s el de Trovit, un portal fundat el 2006 que acaba de comprar la japonesa Next per 80 milions. Per¨°, a m¨¦s, ha atret companyies estrangeres l¨ªders en el seu camp que han significat una revoluci¨® en les formes de consumir, viatjar o despla?ar-se a tot el m¨®n, com Airbnb, Uber o Living Social, que va comprar la barcelonina Let¡¯s Bonus.

La capital catalana encara ¨¦s a anys llum de Silicon Valley, per¨° en l'¨²ltima d¨¨cada?ha creat un ecosistema en qu¨¨ neixen ¡ªi tamb¨¦ moren¡ª un gran nombre d'empreses tecnol¨°giques. Aqu¨ª han irromput amb for?a sobretot tres sectors: el del comer? electr¨°nic, els classificats i els videojocs. No ha estat cosa d'un dia. ¡°S'ha anat formant un caldo de cultiu de l'emprenedoria¡±, afirma Luis Mart¨ªn Cabiedes, un dels principals business angels d'Espanya, que ha invertit a Privalia o Trovit. Barcelona ha trobat el seu lloc en el mapa europeu al costat de Londres, Berl¨ªn i Par¨ªs. L'estiu passat, Financial Times (FT) dedicava un article a destacar aquesta faceta de la ciutat amb el t¨ªtol suggeridor?de Barcelona: sun, sigui and start-ups, que posava en relleu les oportunitats de crear xarxes de treball als congressos i convencions que tenen lloc a la ciutat, comen?ant pel Mobile World Congress.

La primera basa de la ciutat ¨¦s la pres¨¨ncia de dues escoles de negocis, Iese i Esade, en el top 10 de les millors del m¨®n. ¡°No ¨¦s casualitat que Silicon Valley tingui Stanford¡±, recorda Cabiedes. De totes dues han sortit emprenedors que han anat poblant la ciutat de start-ups, fins que han creat un entorn propici perqu¨¨ es vagin multiplicant. Softonic, Atr¨¢palo, Wallapop, Groupalia, Edreams, Scytl, Emagister, Infojobs o Social Point s¨®n nom¨¦s alguns exemples d'aquestes plataformes.

Privalia, Trovit, Softonic, Infojobs o Let¡¯s Bonus han nascut a la ciutat

Directius i treballadors d'aquestes companyies han continuat creant start-ups. La incubadora Grup Intercom ha anat impulsant un gran nombre de portals. Un d'aquests ¨¦s Softonic, una plataforma de desc¨¤rregues amb seu central a la capital catalana que d¨®na feina a 400 persones i t¨¦ oficines a T¨°quio, Xangai, San Francisco, Madrid, Nova York i M¨¨xic. ¡°Barcelona ¨¦s un focus emprenedor. I els emprenedors atreuen als emprenedors, que veuen de ben a prop experi¨¨ncies d'¨¨xit¡±, assegura el professor de l'Iese Alberto Fern¨¢ndez Terricabras. Un altre exemple ¨¦s Kantox, una start up que va n¨¦ixer a Barcelona el?2009 dedicada a l'intercanvi de divises entre empreses i que ha traslladat la seu a Londres. A m¨¦s de Cabiedes, hi ?participen els fundadors d'Atrapalo.com, Plan B, Grupo ITnet i Toprural.com.

La figura del mentor o?heroi local ¨¦s un element ¡°vital¡± per a una companyia que acaba de comen?ar, segons Miquel Mart¨ª, director del cl¨²ster Ecommerce & Tech, que agrupa m¨¦s de 200 tecnol¨°giques de la ciutat. ¡°El mentor ajuda principalment a establir l'enfocament per¨°, a m¨¦s, aporta experi¨¨ncia en l'¨¤mbit de la monetitzaci¨® i del desenvolupament del negoci. Els fundadors d'Airbnb, per exemple, diuen que per a ells va ser m¨¦s important que les rondes de finan?ament i aqu¨ª a Barcelona n'hi ha alguns de prestigi, com Miguel Vicente de Let¡¯s Bonus, que est¨¤ participant a Wallapop, o Carlos Blanco d'ITnet, que fa el mateix amb Pop Places¡±, assegura. Mart¨ª explica que la majoria vol tornar als ecosistemes que tant els van aportar quan comen?aven. Els creadors de Softonic o eDreams, per exemple, van crear en col¡¤laboraci¨® amb altres inversors The Emprendedores Fund, un instrument de capital de risc dirigit a finan?ar start-ups.

El conseller delegat de Flikr i business angel Bernardo Hern¨¢ndez explica que Barcelona t¨¦ tots els elements per ser un pol tecnol¨°gic, comen?ant per la qualitat de vida, una bona basa per atreure empreses. ¡°Falten elements d'ecosistema, com amplitud de mercat i una estructura sofisticada de capital de risc¡±, afirma Hern¨¢ndez.

¡°Aquestes empreses necessiten entorns tolerants¡±

El professor Fern¨¢ndez Terricabras considera que ara s¨ª que hi ha instruments de capital de risc o xarxes de business angels, comen?ant per la de l'Iese, Finaves. ¡°L'inversor busca bons projectes que funcionin per sortir havent aconseguit una bona rendibilitat¡±, assenyala. Barcelona, a m¨¦s, ara t¨¦ signatures de capital de risc com Active Venture Partners, Nauta Capital o Caixa Capital Risc.

El professor apunta un altre element: les incubadores i els esdeveniments que hi ha a la ciutat per desenvolupar plataformes. CaixaBank i la seva s¨°cia Global Payments van celebrar ahir la quarta FinAppsParty, un hackathon a Barcelona i Atlanta. La iniciativa consisteix que uns 120 desenvolupadors d'app durant 24 hores seguides dissenyin un c¨²mul d'idees i aplicacions financeres. ¡°L'objectiu passa per captar idees i dissenys per desenvolupar app, que pot ser que acabem desenvolupant?o no ¡±, explica David Urbano, director de serveis m¨°bils de l'entitat.

L'arribada de grans companyies que trien la capital catalana abans que altres ciutats europees ha ajudat a consolidar la marca Barcelona com a ciutat digital. ¡°Que Airbnb decideixi instal¡¤lar la seva seu europea a Barcelona ¨¦s un element important. O Rakuten, pel que significa per al comer? electr¨°nic. Uber encara no ¨¦s rendible aqu¨ª, per¨° genera molta comunicaci¨® p¨²blica¡±, assegura el professor en Desenvolupament de Negoci i M¨¤rqueting Digital d'Esade, Marc Cort¨¦s, que vincula l'elecci¨® d'aquestes companyies als models de negoci que han sorgit a la ciutat. Algunes d'aquestes empreses han triat la capital catalana perqu¨¨ fins i tot abans de comen?ar a operar tenien milers d'usuaris amb l'aplicaci¨® descarregada al m¨°bil.

Eatwith ¨¦s una start-up d'origen israeli¨¤ la plataforma de la qual permet reservar taula a cases particulars que els propietaris converteixen en restaurants improvisats. L'empresa va decidir desembarcar a Barcelona per la seva ¡°cultura culin¨¤ria¡±, per¨° tamb¨¦ pel car¨¤cter obert dels barcelonins. ¡°Malgrat que hem tingut un gran ¨¨xit en Barcelona, el seu potencial ¨¦s enorme i volem triplicar l'activitat d'Eatwith a la ciutat a finals del 2015¡±, explica Guy Michlin, cofundador de l'empresa.

Paradoxalment, aquestes empreses s'han topat, no obstant aix¨°, amb un entorn regulador una mica hostil. Per exemple, la Generalitat ha estat la primera Administraci¨® del m¨®n que ha multat Airbnb i ha obert expedient a 53 conductors d'Uber i en t¨¦ altres en curs. ¡°Aquestes empreses necessiten entorns tolerants. Cal regular-ho, per¨° no es pot il¡¤legalitzar tot d'entrada¡±, matisa Cabiedes.