Fent surf sobre petroli

Fa una d¨¨cada els joves se n'anaven de Williston, un poble de 12.000 habitants en una de les regions m¨¦s inh¨°spites dels Estats Units. Avui ¨¦s una ciutat de m¨¦s de 40.000 habitants i una piscina amb ones de surf en un centre c¨ªvic que ha costat 76 milions de d¨°lars.

El 2004, el sergent Chris Hoyt tenia vint anys i comen?ava una carrera a l'Ex¨¨rcit que el va dur a l'Afganistan, on va combatre a la vall del Korengal, una de les regions m¨¦s perilloses del m¨®n. Hoyt, retirat de les forces armades, ¨¦s un entre desenes de milers de nord-americans que han trobat a Williston el que, despr¨¦s de la crisi financera del 2008, era cada vegada m¨¦s dif¨ªcil de trobar a la resta dels Estats Units: una ocupaci¨® ben remunerada.

¡°L'¨²nica cosa bona a Dakota del Nord s¨®n els diners¡±, diu Hoyt. ¡°El petroli i els diners¡±.

Williston ¡ªprimera etapa d'un viatge d'EL PA?S pels Estats Units de l'era Obama¡ª ¨¦s la capital de el ¡®boom¡¯ energ¨¨tic. Com diu el cartell que d¨®na la benvinguda als visitants, ¨¦s una ¡®boomtown¡¯, la paraula que als EUA designa les ciutats nascudes del no-res durant la febre de l'or del segle XIX.

Aqu¨ª, lluny de tot ¡ªa 1.800 quil¨°metres de l'Oce¨¤ Pac¨ªfic i a m¨¦s de 3.000 de l'Atl¨¤ntic¡ª la seq¨¹¨¨ncia es repeteix: el descobriment de noves reserves, el magnetisme d'un lloc on sobren diners i escasseja la m¨¤ d'obra, les tensions que causen les desenes de milers de nouvinguts, gaireb¨¦ tots homes, sols, en terra desconeguda, alguns amb passats per oblidar.

Les nits del divendres s¨®n nits d'enrenou als locals m¨¦s concorreguts: a Williston la policia, omnipresent a qualsevol ciutat nord-americana, es deixa veure poc.

Mentre la resta del pa¨ªs vivia una de les pitjors recessions de les ¨²ltimes d¨¨cades, Dakota del Nord va redescobrir la sortida en la soluci¨® de sempre: el ¡°¡®drill, baby, drill¡¯ ¡° ¡ª¡°perfora, ¡®baby¡¯, perfora¡±¡ª promogut pels republicans en la campanya presidencial que fa sis anys va portar el dem¨°crata Barack Obama a la Casa Blanca. Ara Obama celebra el ¡®drill, baby, drill¡¯ a Dakota del Nord, on la taxa de desocupaci¨® del 2,8% i el creixement el 2013 del 9,7%: nivells de drac asi¨¤tic o petroestat.

Shawn Wenko, responsable de desenvolupament econ¨°mic a l'Ajuntament de Williston, diu que cada vegada hi arriben m¨¦s dones. A m¨¦s d'un boom petrolier, la ciutat viu un ¡®baby boom¡¯: neixen fins a 60 nens al mes; abans de la revoluci¨® del petroli, en naixien 60 a l'any. La piscina del centre c¨ªvic, on els adolescents locals demostren el seu talent amb la taula de surf, ¨¦s un reflex d'un nou Williston: a poc a poc l'esperit familiar substitueix l'esperit del ¡®Far West¡¯.

Quan va tornar de la guerra i va abandonar l'Ex¨¨rcit, es va inscriure a la universitat. La va abandonar per treballar a Williston, en una empresa encarregada de transportar aigua a les empreses que, mitjan?ant la discutida t¨¨cnica de la ¡®fracturaci¨® hidr¨¤ulica¡¯ i la perforaci¨® horitzontal, extreuen petroli del subs¨°l. El seu salari anual s'apropa els 80.000 d¨°lars, gaireb¨¦ el triple de la mitjana d'ingressos als EUA, per¨° per sota del d'altres professionals en el sector petrolier a Williston. Un supervisor durant el proc¨¦s de perforaci¨® assegura que cobra m¨¦s de 300.000 d¨°lars anuals.

L'incentiu de salaris astron¨°mics, impossibles d'imaginar per a persones de la seva edat i qualificaci¨® acad¨¨mica en altres llocs del pa¨ªs, ajuda a entendre per qu¨¨ persones com Hoyt viuen a Williston. Malgrat la solitud. A pesar el fred: una mitjana d'entre -13 i -16 ?C entre desembre i gener. A pesar que hi ha poques dones i moltes de les que hi ha s¨®n prostitutes, lamenta l'antic soldat a Bunnie¡¯s Burgers, una hamburgueseria on es reuneixen treballadors i emprenedors, aventurers tots, que un dia van abandonar casa seva ¡ªa Calif¨°rnia o Virg¨ªnia, a Texas o Colorado¡ª per participar en una revoluci¨® que transforma l'economia de la primera pot¨¨ncia mundial.

El petroli ¨¦s un dels motors de la recuperaci¨®: crea ocupaci¨®, abarateix la factura energ¨¨tica de la ind¨²stria i ajuda a reduir el preu de la gasolina. Queden lluny els temps en qu¨¨ l'antecessor d'Obama, George W. Bush, lamentava l'addicci¨® dels EUA al petroli.

Es fa fosc a Williston i els camions rugeixen a la carretera. No deixen mai de rugir: als carrers del centre, als camins encara no asfaltats que connecten els camps de petroli als afores de la ciutat.

Tot ¡ªmenys el centre c¨ªvic, que fa olor de nou¡ª presenta un aire atrotinat i provisional: els hotels, els restaurants, els bars, l'aeroport min¨²scul, amb aires d'estaci¨® de tren centreeuropea en per¨ªode d'entreguerres, per¨° amb connexions di¨¤ries a Minneapolis, Denver i Houston. Qui sap qu¨¨ en quedar¨¤ quan el boom s'acabi.

L'Am¨¨rica nerviosa, el pa¨ªs que no deixa de moure's i buscar oportunitats, el que creix dopat per l'or negre, t¨¦ a Williston un parad¨ªs.

Ning¨² sap quan se n'anir¨¤. Els torns solen ser de quatre o sis setmanes, a les quals segueixen dues o m¨¦s setmanes de descans. Hora de tornar, a casa, en estats llunyans, amb la dona i els fills, o de viatjar a destinacions ex¨°tiques, inaccessibles per a la majoria de nord-americans, per¨° no per als que treballen a Williston.

A l'entrada del complex de campaments de l'empresa Target Logistics, a 10 quil¨°metres al nord de Williston, un gu¨¤rdia controla la circulaci¨®.

En un dels m¨°duls prefabricats, la recepcionista esmenta, quan comenta els seus plans de vacances, els Alps francesos, l'Argentina, Mallorca. Un miler d'homes dormen en el complex de m¨°duls amb habitacions individuals de Target Logistics: una soluci¨® provisional a la manca d'habitatge i la realitat que pocs treballadors del petroli volen quedar-se aqu¨ª per sempre.

Les normes s¨®n estrictes, diu Nick Nelsen, supervisor dels campaments, mentre ensenya les habitacions, el menjador, la sala de jocs, el gimn¨¤s. Prohibit beure i portar-hi la fam¨ªlia. Res d'armes de foc.

Abans de comen?ar a treballar per a Target Logistics, Nelsen va passar vint anys a la Navy, a l'Armada dels EUA. Va estar una vegada a l'Afganistan i tres a l'Iraq. Sempre trepitjant petroli.

¡°Aqu¨ª ¨¦s una mica m¨¦s agradable¡±, bromeja en al¡¤lusi¨® a les casernes prefabricades, semblants a les de Target Logistics, on es va allotjar durant la guerres. ¡°Aqu¨ª no explota res al teu al voltant¡±.

Un fil lliga l'Iraq i l'Afganistan amb Dakota del Nord. El vincle es fa expl¨ªcit a Williston i les carreteres que l'envolten: els camions de Halliburton, empresa subcontractada pel Govern dels EUA durant l'ocupaci¨® de l'Iraq; els centenars de veterans que aporten la seva disciplina i preparaci¨® f¨ªsica; la mateixa Target Logistics, que ha constru?t camps prefabricats semblants als de Williston a la ciutat iraquiana de B¨¤ssora.

?s com si la guerra de l'Iraq, que alguns cr¨ªtics de Bush van atribuir a la voluntat de controlar el petroli iraqui¨¤, s'hagu¨¦s perllongat per mitjans pac¨ªfics a l'Am¨¨rica profunda, amb uns protagonistes i un paisatge ¡ªocre, sense arbres, un horitz¨® infinit¡ª semblant.

Els Estats Units han superat l'Ar¨¤bia Saudita i R¨²ssia com a primer productor de petroli i gas natural i s'acosten a l'autonomia energ¨¨tica. Dakota del Nord ja produeix un mili¨® de barrils diaris, la qual cosa situa aquest estat a la primera divisi¨® mundial.

La depend¨¨ncia del petroli de l'Orient Mitj¨¤ i altres regions inestables est¨¤ a punt d'acabar. El boom de Dakota del Nord ha anat paral¡¤lel a l'intent d'Obama de posar fi a les guerres de l'Iraq i l'Afganistan.

"Am¨¨rica va on no se li ha perdut res¡±, diu el sergent Hoyt. L'exsoldat q¨¹estiona les guerres, per¨° tamb¨¦ sent nost¨¤lgia.

¡ªTrobes a faltar l'Afganistan?

¡ªOh, s¨ª. Trobo a faltar matar, matar els dolents. L'adrenalina, l'excitaci¨®.