¡°A terra les muralles!¡±

Fa anys, una ve?na meva va decidir canviar-se de pis: se¡¯n va comprar un just davant de la Model. En aquella ¨¨poca els nostres fills, de la mateixa edat, anaven al parvulari. La dona em va comentar que el pis ¡ªper cert, preci¨®s¡ª era barat perqu¨¨ les vistes eren les que eren, per¨° que en dos o tres anys ¡°all¨°¡± seria zona verda. Els nois ja han acabat la universitat i el m¨¤ster, la Model continua all¨¤ i la meva amiga s¡¯ha instal¡¤lat en una caseta a la costa de Tarragona. La Model ha estat el gran tema d¡¯aquests ¨²ltims anys i no hi ha hagut alcalde que no en promet¨¦s el trasllat. Xavier Trias tampoc no ha faltat a la cita i acaba d¡¯anunciar la futura desaparici¨® de la pres¨®; fins i tot ha marcat una data de l¡¯any que ve per comen?ar a aterrar una depend¨¨ncia secund¨¤ria.

El debat de la Model ¨¦s molt interessant i es divideix en dues parts. Qu¨¨ fem amb aquest artefacte un cop estigui buit i on posem els presos. Aix¨° ¨¦s exactament discutir la ciutat, amb la derivada de decidir qui t¨¦ veu en la disputa. Els barcelonins ja van viure aquest debat quan es van haver d¡¯aterrar la Ciutadella i les muralles, una batalla antiga que es va sentenciar durant l¡¯estret marge d¡¯un govern liberal, contra el criteri militar de mantenir les posicions. El crit de?¡°A terra les muralles!¡± va ser progressista: el van entonar els higienistes, espantats pel nombre de baixes que causava la densitat d¡¯una Barcelona tan constrenyida que no s¡¯hi podia ni respirar. Per aix¨° no tenim avui una ciutat emmurallada per encantar els turistes. Va ser un encert. Va ser l¡¯Eixample! Ho dic perqu¨¨ els ve?ns volen conservar la Model com a recinte hist¨°ric.

Aquest embalum el va construir el 1904 Dom¨¨nech i Estap¨¤, un arquitecte tan discret com efica?, que li va donar la modernitat que justifica el nom amb l¡¯estructura amb pan¨°ptic, que ¨¦s un punt central des d¡¯on es veu tot. Jo conservaria aquesta rotonda clau i un dels bra?os, el que est¨¤ decorat ¡ªo ho va estar¡ª pel pres i artista Helios G¨®mez, que hi va deixar uns frescos en forma de Capilla Gitana que, si encara hi s¨®n, han de ser protegits. En aquest bra? es pot posar tanta mem¨°ria com es vulgui. Per¨° la resta hauria d¡¯anar a terra. A terra les muralles. I aleshores s¨ª, fer-hi equipaments. Servar una pres¨® tan lletja ¨¦s apostar m¨¦s pel passat que per la vida: jo vaig ser una vegada a Wad-Ras, de visita, eh!, i el que m¨¦s em va impressionar va ser que passessin el forrellat, catacrac, catracrac, a cada porta que jo traspassava. Anaven tancant al meu pas. Aix¨° es veu amb una sola galeria de cel¡¤les fetes museu.

La Model ha de tenir equipaments, per¨° no estaria malament

Dit aix¨°, compte amb els ve?ns del barri com a ¨¤rbitres ¨²nics d¡¯un espai de tota la ciutat. ?s la s¨ªndrome de les Gl¨°ries: donar-li la dimensi¨® equivocada ¡ªi la participaci¨® restringida¡ª a una pe?a de notable centralitat. La Model ha de tenir equipaments, per¨° no estaria malament que tingu¨¦s tamb¨¦ pisos, perqu¨¨ no sempre que s¡¯edifica hi ha especulaci¨®. O acabarem tenint una ciutat sense nous ve?ns i, pel que llegeixo, sense comer? hist¨°ric: vull dir que estem construint una aberraci¨®. A veure si ens resultar¨¤ una ciutat de serveis i turistes amb els ve?ns vivint a Montgat, ¨¦s una manera de dir. El debat de la Model ens implica a tots.

Finalment, on posem els presos? A la Zona Franca! D¡¯acord, all¨° ¨¦s el salvatge Oest, hi ha terreny per al que sigui, per¨° la Zona Franca tamb¨¦ ¨¦s un barri, o dos si compten la lenta aparici¨® de la Marina del Prat Vermell, un nom molt m¨¦s po¨¨tic. ?s un barri llargarut, b¨¤sicament estructurat per un passeig colonitzat per grans instal¡¤lacions: un barri estrany amb un parc sensacional, enigm¨¤tic, a la part de dalt. Can Sabat¨¦ ¡ªels ve?ns li diuen ¡°dels estels¡±¡ª est¨¤ tancat sobre si mateix i t¨¦ una pir¨¤mide, una cascada i una columnata, per¨° res no es veu fins que no hi has entrat: ¨¦s un espai desconegut ple de gent del barri. Ning¨² va a la Zona Franca si no ¨¦s a comprar eines, a passar la ITV o a alguna cosa semblant. El barri t¨¦ el metro pendent des de fa segles i encara li tocar¨¤ esperar.

Barcelona va expulsant els seus problemes a la perif¨¨ria; abans els enviava al municipi del costat, per¨° el F¨°rum ja va marcar la pauta d¡¯assumir la merda, amb perd¨®, i va deixar la depuradora on era, nom¨¦s que coberta per aquesta gran pla?a buida, la de la placa solar. Sembla una bajanada per¨° va ser una gran revoluci¨® conceptual. Ara estem davant una operaci¨® similar, amb l¡¯agreujant que les dues presons restants, totes dues a la perif¨¨ria, sembla que es queden on s¨®n. Si la nova pres¨® se situa prop dels ve?ns de la Zona Franca, ¨¦s una mala jugada; si es posa lluny, el problema ¨¦s per a les fam¨ªlies, o no heu vist les cues a la porta de la Model, els diumenges al sol? Aquest tema ha estat llargament debatut amb els ve?ns de l¡¯Eixample: ho han preguntat als ve?ns de la Zona Franca? O hi ha ve?ns m¨¦s ve?ns que uns altres ve?ns?