La cara t¨¨bia de Stefan Zweig

Despr¨¦s de l¡¯Holocaust la intel¡¤lectualitat europea de la primera meitat del segle XX va quedar dividida en dos grups antag¨°nics: d¡¯una banda, Charles Maurras i Ernst J¨¹nger; de l¡¯altra, Romain Rolland i Ren¨¦ Schickele. D¡¯una banda, cultures nacionals, literatura ideol¨°gica, patriotisme tacat de sang. De l¡¯altra, cultura que havia treballat per fomentar la comuni¨® espiritual entre els pobles d¡¯Europa.

Stefan Zweig (Viena, 1881 - Petr¨°polis, Brasil, 1942) va funcionar sempre d¡¯acord amb aquesta oposici¨®. I, des del 1917 ¡ªquan ?ustria comen?a a marcar dist¨¤ncies respecte a la pol¨ªtica de guerra alemanya¡ª, va treballar per formar part del segon grup d¡¯intel¡¤lectuals. Per les confer¨¨ncies, la moral de fons de les biografies per¨° sobretot per la imatge que d¨®na d¡¯ell mateix a El m¨®n d¡¯ahir ¡ªescrit entre 1939 i 1941¡ª, avui tots associem el seu nom a l¡¯europeisme i el pacifisme compromesos.

Publicant El m¨®n de 1914 ¡ªrecull d¡¯articles dels anys 1909, 1914 i 1915¡ª, l¡¯editorial Ela Geminada presenta l¡¯altra cara del jueu rendista de Viena. Aqu¨ª hi veiem un austr¨ªac contrariat que, el 1909, lamenta l¡¯artificialitat d¡¯?ustria-Hongria, la falta de nacionalisme entre els habitants de l¡¯Imperi i la disgregaci¨® dels seus pobles, que ni tan sols l¡¯adhesi¨® al k¨¤iser podia compensar.

Amb l¡¯esclat de la guerra, Zweig canta la unitat sagrada d¡¯?ustria i Alemanya, segons diu, segellada per la llengua i la sang. El rendista passa de ser un austr¨ªac contrariat a ser un alemany acomplexat per austr¨ªac, fins al punt d¡¯envestir la denominaci¨® ¡°poeta austr¨ªac¡± perqu¨¨ marca escletxes en la cultura alemanya, que per a ell havia de ser un tot. Als articles de 1914 Zweig presenta una visi¨® embellida de la guerra. Per¨°, a difer¨¨ncia de J¨¹nger, que posa m¨¦s accent en l¡¯heroisme de cada soldat i en l¡¯experi¨¨ncia m¨ªstica del front, Zweig parla de ¡°la submissi¨® total de l¡¯individu a la voluntat general¡±. No ¨¦s estrany, si pensem que el primer era a la trinxera i el segon treballava ¡ªde nou a tres¡ª a l¡¯Arxiu del Ministeri de Guerra.

De tots els articles d¡¯El m¨®n de 1914, el m¨¦s revelador ¨¦s Als amics de l¡¯estranger, l¡¯¨²nic que cita a El m¨®n d¡¯ahir. A les mem¨°ries esmenta l¡¯article per presentar-se com el correlat austr¨ªac de Rolland ¡ªque era a Ginebra treballant amb la Creu Roja Internacional. I cita l¡¯article per explicar-nos de quina manera, contra l¡¯opini¨® general, el grup de savis vetllava per la pau a Europa. A l¡¯article del 1914, per¨°, diu que l¡¯amor i l¡¯odi ja no li pertanyen i que l¡¯amistat amb els literats de l¡¯altre b¨¤ndol queda aturada ¡°mentre els germans de la meva llengua i els de la vostra estiguin en guerra i prevalguin les comunitats el poder de les quals nom¨¦s ens ¨¦s revelat en l¡¯hora del perill¡±.

Per entendre l¡¯evoluci¨® de Zweig cal pensar en termes de comunitat, perqu¨¨ no va ser mai un home de prou car¨¤cter per prescindir de les estructures. Abans de la guerra, Zweig era una figura clau de la comunitat intel¡¤lectual europea. Quan esclata la guerra, i la cultura deixa de tenir for?a per protegir res, s¡¯alinea amb Alemanya de la mateixa manera que Verhaeren ¡ªel poeta admirat que tant havia tradu?t¡ª s¡¯alinea amb B¨¨lgica. Al final del conflicte fa un gir ¨¨tic i es va perfilant com l¡¯Zweig que coneixem ara. Aix¨° es podria deure, com diu a El m¨®n del 1914, al fet que abans havia parlat de la guerra des de la dist¨¤ncia. Per¨° tamb¨¦ es podria deure, com diu a El m¨®n d¡¯ahir, al fet que, coincidint amb el viatge a Gal¨ªtsia i la redacci¨® del seu drama Jeremies, descobreix un vincle nou amb la comunitat jueva, una comunitat aparentment m¨¦s s¨°lida que la que proporcionava la llengua.

La sinceritat amb qu¨¨ Zweig va escriure els articles recollits a El m¨®n de 1914 no est¨¤ gens clara. Antoni Mart¨ª Monterde recorda al pr¨°leg que Zweig volia evitar el front com fos i que potser va intentar compensar l¡¯abs¨¨ncia militar fent feina propagand¨ªstica. Tamb¨¦ podria ser, per¨°, que no hagu¨¦s tingut prou decisi¨® ni per oposar-se a la guerra ni per defensar obertament el combat, cosa que explicaria que no fos respectat ni entre els bel¡¤licistes ni entre els pacifistes alemanys.

A Europa fa anys que es parla del conflicte entre l¡¯Zweig pacifista i la cara fosca que hauria mostrat el 1914. Potser seria suficient, per¨°, parlar d¡¯una cara t¨¨bia que anys despr¨¦s seria la cara de tants col¡¤laboracionistes i que trenca la disjuntiva entre cultura del pacifisme i patriotisme tacat de sang.

?