En caiguda lliure

Adaptar una novel¡¤la el protagonista de la qual t¨¦ una solit¨¤ria a l'est¨®mac que acaba interferint en el text, deixant anar el seu propi mon¨°leg interior i erigint-se en veu de la consci¨¨ncia, no deu ser tasca f¨¤cil. A l'hora de portar a la pantalla Escoria, la tercera novel¡¤la d'Irvine Welsh, John S. Baird segueix la pauta marcada pel Danny Boyle de la fundacional Trainspotting (1996): l'¨²nica manera de traslladar la verba pirot¨¨cnica de l'escoc¨¨s passa per intoxicar les imatges i empatxar-les de les mutacions perceptives dels seus personatges, d'acord amb el seu consum estupefaent.

El resultat inevitable s¨®n, doncs, pel¡¤l¨ªcules excessives, dominadores, deutores de certa escriptura coca?n¨°mana scorsesiana. Sovint, la po¨¨tica de l'exc¨¦s se satura i revela els seus l¨ªmits: a?Filth, per exemple, Baird no sembla haver trobat una soluci¨® satisfact¨°ria al problema narratiu de la t¨¨nia o solit¨¤ria, reflectit en les interfer¨¨ncies al¡¤lucinat¨°ries d'un metge encarnat en clau hist¨¨rica per Jim Broadbent, per¨° la veritat ¨¦s que aquest recital exasperat acaba adquirint un pes espec¨ªfic considerable i culmina en un desenlla? valent i efica?.

Si Trainspotting, la pel¡¤l¨ªcula, va saber capturar les textures i ritmes de l'¨¨xtasi opiaci (tamb¨¦ les seves insondables caigudes), aqu¨ª s¨®n les ratlles de coca?na que esnifa el personatge principal les que actuen com a metr¨°nom. Un metr¨°nom desajustat i irreparable, perqu¨¨ aqu¨ª no es parla tant de la pujada com de la baixada (circular i obsessiva) a l'infern. Bruce Robertson, encarnat per un James McAvoy entregat a la tasca de trencar amb ferotgia la seva imatge immaculada, ¨¦s un policia escoc¨¨s corrupte sotm¨¨s a la triple tensi¨® d'esclarir un crim (que ¨¦s simple pretext), posar traves als seus companys per ascendir en el cos i reconstruir tant la seva identitat com la seva vida afectiva. Baird, que tamb¨¦ signa el gui¨®, no ha tingut cap m¨¦s remei que trair les fonts i gesticular entre imatges desaforades que moltes vegades semblen haver aconseguit la seva data de caducitat, per¨°, contra tot pron¨°stic, la seva estrat¨¨gia no naufraga i ofereix regals tan inesperats com el personatge secundari que, amb veritat i gust pel detall, conforma un gran Eddie Marsan.